Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que hi ha funcionaris públics encarregats de vetllar per la seguretat dels carrers de Barcelona que consideren "molt feixista" demanar que es dirigeixin en català a la ciutadania que així ho reclama. L'episodi, denunciat per Plataforma per la Llengua, el podeu recuperar en aquesta informació de David Cobo, vídeo inclòs. De situacions catalanòfobes n'hi ha un carro -costaria enumerar-les-, però són especialment greus si el protagonista és un agent de la Guàrdia Urbana que, a banda de considerar "molt feixista" que se li demani atendre en català, considera inoportú que se li exigeixi.
El guàrdia urbà ha estat suspès de sou i feina durant 24 dies, una decisió que només s'ha adoptat després de la denúncia de Plataforma per la Llengua. Des del 2021, la policia de la capital catalana ha sumat 33 reclamacions, les mateixes que totes les policies locals juntes de la resta del país, i quasi tantes com els Mossos d'Esquadra, que actuen a tot Catalunya (40). El cos amb més vulneracions denunciades és -sorpresa- la Policia Nacional espanyola, amb un marcador final de 141. Davant d'això, només ens hem de fer una pregunta: què passaria si un mosso d'esquadra, o un guàrdia urbà, es negués a parlar en castellà a un ciutadà que li demanés amb l'argument que la petició és "molt feixista"?
Es demanaria la dimissió de la consellera d'Interior, el cas esquitxaria el president de la Generalitat, és probable que el mosso fos acomiadat i intimidat -segur que apareixeria la seva vida públicada, de manera esbiaxada, en més d'un diari, i se'l perseguís càmera en mà a la porta de casa- i que se'n parlés a les tertúlies de tot l'Estat. El cas del guàrdia urbà que considera que demanar-li parlar en català és "molt feixista", per descomptat, no arribarà fins aquí. I, per als legalistes habituals, els que durant el procés estaven tot el dia amb la Constitució i el codi penal a la mà, haurien de saber que l'acte del policia incompleix l'Estatut i el reglament d'ús lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona. Una llàstima.
Ens ha agradat
Les eleccions de mig mandat als Estats Units han posat de manifest -semblava impossible fa només uns mesos- que la ciutadania nord-americana comença a afartar-se de Donald Trump. La majoria demòcrata al Congrés i al Senat certifiquen un canvi d'etapa i permeten l'ascens de figures progressistes que estan cridades a tenir un paper clau en els propers anys: Jon Ossof, James Talarico -ha guanyat a Texas sent demòcrata, una heroïcitat- i Abdul-el Sayed se sumen a l'alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, com a veus de futur quan queden dos anys per a les presidencials. El temps dirà si és les midterm han obert un nou camí o, simplement, un càstig contra un president dissociat.
No ens ha agradat
A la vida hi ha quatre coses de les quals ningú es pot lliurar: els impostos, la mort, les victòries del Madrid a l'últim minut -especialment a la Champions- i les maniobres judicials del PP per enfangar el terreny de joc. L'última -que sapiguem- és haver ofert un milió d'euros a Koldo García per difamar Pedro Sánchez, com revelava aquest dijous la Cadena SER. El cas és un veritable hall of fame de les clavegueres, perquè l'encarregat de fer el pagament era Eduardo Inda. Ara és el director d'Okdiario, però tothom el recorda per aquella etapa en què, quan estava al capdavant de Marca, reclamava aturar Messi por lo civil o por lo criminal. La saga Torrente continuarà sense tenir problemes de guió.
Què fem el cap de setmana
Encara no ha començat oficialment, però el ritme de dissabte i de diumenge serà de campanya electoral. Sánchez serà demà a Tarragona, i Gabriel Rufián i Oriol Junqueras compartiran míting demà passat. A Madrid, si heu anat seguint el diari en els últims dies, hi tenim el nostre Ferran Casas, director adjunt de Nació. En podeu llegir les cròniques que fa des del front de la Moncloa i, també, seguir les curiositats del dia a dia a través d'un canal específic de Telegram que promet anècdotes sucoses. No us ho perdeu: ningú com ell per seguir i interpretar què passa a Madrid amb una mirada periodística pròpia, honesta i rigorosa. A la redacció, això sí, el trobem a faltar. Bon cap de setmana!
