Combatre Milei

La setmanada

Cridar té premi, perquè l'algoritme ho privilegia, i per això s'ha de trobar la manera de guanyar una sèrie de dirigents que no amaguen el seu objectiu: buidar des de dins la democràcia

Publicat el 23 d’octubre de 2026 a les 06:13

Abans de començar, una bona i una mala notícia. La bona? Que ja és divendres. La dolenta? Que només queden unes hores perquè José Mourinho ens obsequiï amb la ploradeta habitual contra els àrbitres prèvia al Barça-Madrid d'aquest diumenge. La primera etapa de l'entrenador portuguès al club blanc sembla el mirall que inspira les males arts que exhibeixen la dreta i l'extrema dreta abans d'arrencar oficialment la campanya del 29-N. El community manager del PP, nova estrella underground de l'univers #compol, podria ser considerat soci d'honor de la caverna mourinhista. Tanmateix, l'entrenador portuguès és un estudiant silenciós de Primària si se'l compara amb Javier Milei. 

El president argentí ha marcat la setmana amb les característiques que el defineixen: insults desaforats contra Pedro Sánchez, videotrucades histriòniques amb Santiago Abascal, reunions poc equilibrades amb Isabel Díaz Ayuso i -el pitjor de tot, segurament- una combinació letal de vestit amb vambes fosques. Milei, que ve a ser una mena de Donald Trump passat per tots els tòpics que envolten els argentins, és un expert en enfangar el terreny de joc. Si s'insulta, si es juga amb un 4-3-3 ofensiu ple de desqualificacions, la gent es fixa en les formes, i no en el fons. Està l'Argentina millor des del 2023? No. Però el seu president fa soroll, crida, i l'algoritme el premia. 

I, davant d'això, què ha de fer l'esquerra? Sentit de l'humor, com Sánchez? Buscar la manera intel·ligent de fer front a la barbàrie verbal dels Milei de torn? Adoptar les seves formes, però des de l'altra banda, com ha intentat en algun moment Gavin Newsom, governador de Califòrnia, contra Trump? Una combinació de les tres opcions és la millor manera de plantar cara. Perquè en el proper cicle electoral a Europa, amb Espanya i França al frontispici, hi ha una amenaça real protagonitzada per líders que volen buidar la democràcia des de dins. El millor de tot és que no se n'amaguen, i per tant no es pot al·legar desconeixement. Una tendència que també val, per cert, per a Mourinho. 

Ens ha agradat

La tornada de Lluís Puig a Catalunya ha estat un acte de justícia que arriba amb nou anys de retard. Conseller de Cultura durant l'1-O, va ocupar el càrrec durant tres mesos i s'ha hagut d'estar quasi una dècada a l'exili. Ha enterrat els pares a distància i ha pagat les conseqüències polítiques i personals d'una judicialització desproporcionada, revengista i que fins i tot ha topat amb la rebel·lia del Tribunal Suprem. Qui li tornarà el temps perdut? Qui el rescabalarà? Són preguntes, evidentment, retòriques: ni Pablo Llarena ni Manuel Marchena pagaran cap conseqüència. Un cop tornat Puig, un cop Toni Comín ja és eurodiputat del tot, ja només queda l'arribada de Carles Puigdemont. 

No ens ha agradat

Ens explicava aquesta setmana Eloi Sadurní -espero que ja estigueu tots subscrits al butlletí d'Impacte- que l'ONU es prepara pel pitjor Superniño, que pot assolir una intensitat sense precedents. Les conseqüències són preocupants: afectaran l'Amèrica Llatina, l'Àfrica oriental i austral, l'Àsia i el Pacífic amb calor extrema, sequeres i inundacions. Us sona? Venim d'un estiu en què ens hem acostumat als quaranta graus, i ara estem immersos en una tardor farcida d'avisos vermells del Meteocat, Es-Alert i imatges terribles que evoquen la dana de fa dos anys a València. La gestió, aquesta vegada, ha estat millor: les riuades les ha monitorat un president autonòmic que tenia ganes de treballar.  

Què fem el cap de setmana

A banda d'estar molt pendents de què passa diumenge al vespre al Camp Nou en el primer derbi de la temporada, l'actualitat estarà marcada per dos impactes informatius: el primer míting de precampanya de Gabriel Rufián i Irene Montero, previst per demà a Nou Barris; i la tornada definitiva de Toni Comín, que ha citat tothom que el vulgui acompanyar per creuar la frontera a Portbou. Com sempre passa quan s'acosten eleccions, el menú serà abundant: abordarem si l'esquerra està aprofitant el momentum de l'habitatge i podreu consultar dues eines -l'enquestòmetre i el pactòmetre- que ha elaborat el nostre Roger Tugas. Us hi entretindreu, això segur. Bon cap de setmana!

Escull Nació com la teva font preferida de Google