Un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona es va negar reiteradament a parlar en català amb dos ciutadans que li van expressar explícitament que volien ser atesos en aquesta llengua, un dels dos idiomes oficials del país. Fins i tot, els va retreure que li ho demanessin. "Es muy de fascistas obligar a la gente a hablar lo que no quiere. Es muy de fascistas", va etzibar el policia local durant una actuació enregistrada en vídeo i que ara ha fet pública Plataforma per la Llengua. L'entitat, que va assumir l'acompanyament dels ciutadans davant la discriminació lingüística, va traslladar el cas a l'Ajuntament. Ara, el consistori ha sancionat l'agent amb 24 dies de suspensió de feina i sou, segons ha informat la plataforma de defensa dels drets del català.
L'actuació es va iniciar quan la policia va demanar el DNI a una dona que caminava per la rambla Prim (Sant Martí) perquè considerava que volia passar per una zona tallada al pas. En aquest context, la veïna barcelonina va reclamar explicacions per la identificació policial i va demanar, mentre s'estava analitzant la seva documentació, que almenys volia ser atesa en català. La resposta que va obtenir va ser una negativa explícita i reiterada. "No tendría problema pero como encima me lo exigen, sí que tengo problema", es justifica l'agent. Abans, també titlla de "totalitària" la petició.
La dona i el seu acompanyant insisteixen que no li estan exigint res, sinó que li estan "demanant educadament" si pot complir amb el seu deure com a funcionari públic. La decisió dels guárdies urbans que gestionaven el cas, però, va ser aplicar-li una multa a la dona per "increpar i menysprear els agents". Aquesta sanció encara continua vigent, ja que l'Ajuntament va desestimar les al·legacions de Plataforma per la Llengua, que també va assumir la defensa jurídica de la ciutadana per la denúncia imposada. L'entitat subratlla que l'expedient policial "exposa uns fets que no són certs" i que atribueix a la veïna actituds de menyspreu quan "tan sols pretenia defensar els seus drets lingüístics". Per tot plegat, el cas encara està viu als jutjats, a una sala del contenciós administratiu.
Alhora, pel que fa a la suspensió de sou i feina a l'agent, la plataforma contra les vulneracions lingüístiques considera que el vídeo ha estat clau en la resolució dels fets, ja que "la majoria de denúncies per discriminacions en l'àmbit policial s'arxiven". "Aquesta resolució demostra que les discriminacions lingüístiques per part dels cossos policials no són una percepció subjectiva ni una qüestió menor. Quan una ciutadana exerceix el seu dret a ser atesa en català per un servidor públic, l'administració té l'obligació de garantir-lo. El cas d'aquesta ciutadana posa de manifest que denunciar serveis i que documentar aquestes vulneracions és clau per combatre-les", assenyala el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder.
Discriminacions lingüístiques i cossos policials
En retrospectiva, el cas no és especialment insòlit. Segons les dades de l'entitat en defensa del català, la policia local barcelonina és un dels cossos que acumula més queixes per discriminacions lingüístiques. Des del 2021, la Guàrdia Urbana de la capital catalana ha aplegat 33 reclamacions, les mateixes que totes les policies locals juntes de la resta del país (33) i quasi tantes com els Mossos d'Esquadra, que actuen a tot Catalunya (40). Tanmateix, el cos amb més vulneracions denunciades és, de llarg, la Policia Nacional espanyola (141).
Mentrestant, el dret de la ciutadania a ser atesa en català per part dels funcionaris està recollit tant a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, a l'article 33, com al Reglament d'ús de la llengua catalana de l'Ajuntament de Barcelona, que apunta que el personal municipal s'ha de dirigir inicialment en català als ciutadans i que després s'han d'adaptar a la llengua oficial que escullin. Aquests recordatoris de la Plataforma per la Llengua, però, encara estan pendents de convertir-se en una realitat.
