Els deu diputats de la CUP publiquen avui un article d'opinió a NacióDigital en què fan set peticions de garanties pel referèndum de l'1 d'octubre i alguna advertència. L'article, a les portes de l'acte Garanties.cat que se celebra demà al TNC i en el que Junts pel Sí explicarà com es votarà, té a veure amb la necessitat dels anticapitalistes de pressionar, després d'uns dies de dubtes i tensions, per a que ningú vacil·li. Ho deia divendres, també en una entrevista al nostre diari, el president d'Òmnium Jordi Cuixart i ara ho fan els cupaires. Ningú admet públicament que vulgui recular o fer un nou 9-N, però si algú ho acaba fent no li sortirà de franc. Irene Ramentol explica en aquesta informació la posició de la CUP.
A l'espera del que s'expliqui demà sobre les lleis de desconnexió (aquí sí amb l'acord total de la CUP) i el referèndum, el dia arrencarà marcat per l'article dels anticapitalistes. Jordi Basté entrevista avui al matí a RAC1 a Oriol Junqueras (que per cert va disparat a les enquestes) i de ben segur que li pregunta. Tot plegat coincideix amb la concentració que, davant la Ciutat de la Justícia, faran militants d'Arran, les joventuts de la CUP, en solidaritat amb els seus companys detinguts per haver-se concentrat davant la seu del PP a Barcelona. A Madrid canten victòria -ho explicava Roger Pi de Cabanyes al seu imprescindible "Canal Madrid"- però al seu lloc jo seria prudent perquè tothom té encara les cartes a les mans.
Colau i els rectors no ho veuen clar. I si el bloc sobiranista ajusta en aquestes hores els detalls del referèndum (bàsicament què explica i com per donar confiança sense oferir a l'Estat més pistes del compte) l'alcaldessa de Barcelona marca distàncies amb el moviment municipalista pel dret a decidir que dissabte es va exhibir al Paranimf de la UB. Colau té molts problemes amb els preus desorbitat del lloguer o el transport (aquest és el novè dilluns de vaga al Metro) i no en vol de nous, segons que dona a entendre en la seva entrevista a El Periódico. Qui va arribar a l'ajuntament a cavall d'una "revolució" demana ara moderació, paciència i no córrer riscos. Curiós. Més o menys el mateix que la rectora de la UAB, Margarita Arboix, que, de bracet del seu homòleg de Lleida Roberto Fernández, va impedir que el Consell Interuniversitari de Catalunya s'adherís al Pacte Nacional pel Referèndum. Algunes ja ho han fet pel seu compte. Jordi de Planell us explica com van anar els debats entre els rectors.
Vist i llegit
El turisme i la gentrificació que provoca és la gran assignatura pendent a Barcelona i altres ciutats amb les mateixes característiques i dimensions. Sobre tot plegat escrivia ahir un interessant anàlisiÍñigo Domínguez al suplement Ideas de El País. Feia notar que Roma o París, molt més grans, poden assimilar millor els allaus de visitants i que ens molesten els turistes però ens encanta ser-ho. Un bon diagnòstic sense cap gran solució. Per ara, ningú la té.
El passadís
L'1 d'octubre molts catalans (més de la meitat segons La Vanguardia) aniran a votar. Però hi haurà alternatives. Curiosament el Ministeri de Defensa ha triat, tot i que de forma provisional cal dir, aquell dia per fer jures de bandera civils (és a dir, a l'abast de qualsevol ciutadà que s'hi vulgui apuntar) a les casernes militars de Sant Ferran, a Figueres, i a l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials a Talarn, al Pallars. Fa anys que el govern del PP va idear aquesta mena d'actes, als que es convida a les autoritats locals i autonòmiques, per canalitzar l'adhesió als principis militars i patriòtics dels espanyols que així ho desitgin. Aquí ho podeu consultar.
L'efemèride
La setmana passada es celebraven al Congrés els 40 anys de les primeres eleccions després del franquisme. Qui va liderar políticament tot aquell procés, i bona part de la Transició, va ser Adolfo Suárez (1932-2014), que tal dia com avui de l'any 1976 era nomenat pel rei Joan Carles I, que havia heretat del dictador Franco tot el poder, president del govern espanyol. Suárez va fer reformes i va posar en marxa en temps rècord un partit "centrista", la UCD, que tenia el suport de bona part dels governadors civils de Franco que es volien adaptar a la nova situació. Suárez va ser president fins el 1981 i, quan el seu partit es va ensorrar, va fundar el CDS, que va constatar el seu fracàs polític a principis dels 90. Va morir afectat d'Alzheimer. És una figura reconeguda però, saben els joves espanyols qui és? Mireu aquest vídeo.
L'aniversari
El 3 de juliol de l'any 1962 va nàixer l'actor i productor americà Tom Cruise. El seu primer gran èxit va ser, després de descartar convertir-se en monjo franciscà, Top Gun, on representava un pilot militar. El color del diner, Nascut el 4 de juliol o The Firm són entre les seves millores pel·lícules en una carrera marcada per la varietat. Cruise és un dels reclams de l'església de la Cienciologia, considerada una secta. Com a actor, i malgrat el seu èxit i popularitat, encara no ha guanyat cap Oscar però sí tres Globus d'Or. En aquest vídeo es repassen els millors films (i també algun fiasco).
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi