Estan indefensos. És la sensació que predomina entre els llogaters de Barcelona expulsats de casa seva per la venda de l'edifici on viuen, i els que temen acabar igual. La successió de casos ha posat en alerta diversos blocs que també canvien de propietari, i els veïns ja no actuen un cop ja no s'hi pot fer res, sinó que ho fan abans per pressionar les administracions perquè prenguin mesures. "Tot just ara comencem a veure que estem una mica desprotegits davant una possible compra", admet en Sergi, del número 128 del carrer Nou de la Rambla, al Poble Sec. És un dels edificis que s'ha posat a la venda i on els residents tenen la incertesa sobre què en serà d'ells.

Aquí encara no ha passat res, però fa tres setmanes que els veïns es van assabentar que l'edifici està en venda, que els possibles compradors ja l'estan visitant i en fa dues que es van començar a mobilitzar. El resultat és aquest: @NouRambla128. Els residents ja tenen un compte de Twitter obert i han difós la seva situació. I no són els únics: també hi ha @RogerDeFlor209, @SomLeiva37, @lancaste13r i @Lancaster7911. Els primers van ser els veïns de Lancaster, al Raval: en el número 13 només queda un resident, que ha presentat una querella per assetjament immobiliari contra MK Premium, i hi ha tres blocs més que temen acabar expulsats.
 

Som 24 famílies que veiem amb impotència com venen casa nostra. L'edifici està casi venut però no marxarem. #ReformaLAU #AixoEsCasaNostra

— RogerDeFlor209 (@RogerDeFlor209) 14 de juny de 2017

Uns 70 edificis en venda, però no hi ha cens oficial

El llistat de casos no para de créixer. Al número 6 del carrer Sant Bartomeu, també al Raval, ja han hagut de marxar veïns. Com també al 209 de Roger de Flor, a l'Eixample, on ja són quatre els pisos desallotjats, i ara estan buits i amb alarmes. A Entença 151 algú ha vist en el tancament de la presó Model una oportunitat i tampoc s'estan renovant els contractes de lloguer, amb algun veí que ja ha hagut de marxar. Segons calcula la Federació d'Associacions de Veïns (FAVB), hi ha uns 70 edificis sencers en processos de compra que inclouran previsiblement expulsar els inquilins, però mai s'ha facilitat un cens oficial. No n'hi ha, segons l'Ajuntament.
 
Jordi Callejo, del carrer Lancaster, va ser dels primers a denunciar l'expulsió veïnal a principis d'any. "Vam ser el precedent de tot", reflexiona. No sense por, es van atrevir a difondre que la família de la tia, Jovita Mendoza, amb el seu marit i un fill de 9 anys havien hagut de marxar de casa malgrat que no se li havia esgotat el contracte de lloguer després de la pressió de MK Premium. A canvi a Mendoza li van donar 1.000 euros i li van posar la furgoneta per fer la mudança. Els veïns d'altres blocs han recorregut a Lancaster per preguntar, i Callejo no dubta sobre el que cal fer: "Anar als plens, consells i audiències de districte, i fer soroll".

[blockquote]“La pilota està a la teulada de les administracions”, segons Jaime Palomera, del Sindicat de Llogaters[/blockquote]
És així com a Lancaster es van fer forts i ara l'Ajuntament negocia la compra del número 13, i el 7 i el 9-11, on temen el mateix destí. És la fórmula que el consistori ha optat per salvar de l'expulsió els veïns del 37 del carrer Leiva, a Hostafrancs, però no és vàlida per a tots els casos i "el marge és molt estret" per reproduir-la, recorda el portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera. "La pilota està a la teulada de les administracions", defensa. I considera que al veïnat només li queda l'alternativa d'organitzar-se: "Si la gent s'organitza, es podrà fer la pressió necessària perquè les administracions es vegin obligades a canviar la legislació".

Les dues estocades de Rajoy als llogaters

Palomera ha subratllat que hi ha dues reformes legals que va impulsar el govern de Mariano Rajoy quan tenia majoria absoluta i que faciliten enormement el fenomen d'expulsió veïnal que es viu a Barcelona. D'entrada, el 2012 va atorgar notables privilegis fiscals a les Socimis (Societats Anònimes Cotitzades d'Inversió Immobiliària) per comprar pisos i destinar-los al lloguer, per la qual cosa els inversors obtenen rendibilitats molt altes. El 2013 va arribar una segona estocada del govern del PP: la reforma de lallei d'arrendaments urbans (LAU) va limitar els contractes a tres anys, deixant el llogater més vulnerable davant els canvis del mercat immobiliari.
 
Malgrat que no s'albiri una reforma legal immediata, Palomera opina que no tot està perdut per als afectats. Considera que el fet que omplin la façana de pancartes permet visualitzar el problema, i serveixen per "posar traves" a les remodelacions d'edificis mentre encara hi ha residents, una de les vies emprades per fer assetjament immobiliari i aconseguir que els veïns marxin. Però aquí sí que hi hauria marge de maniobra per a l'Ajuntament: augmentar la inspecció sobre les llicències d'obres, ja que ara com ara l'aposta per la tramitació electrònica facilita que "molt sovint no hi ha un control exhaustiu" de si tot està en regla, com si els veïns estan assabentats, relata.

[blockquote]Les Socimis i la reforma de la llei d'arrendaments urbans faciliten els processos d'expulsió veïnal[/blockquote]
Una altra opció és que l'Ajuntament recorri a la via del tanteig i retracte, i opti per exercir el seu dret preferent a comprar un edifici en venda, però Palomera insisteix en el fet que a la legislació catalana només es permeten "actuacions discrecionals" d'aquest estil. També hi ha sobre la taula la possibilitat que els llogaters es constitueixin en cooperativa d'habitatge i comprin el seu edifici col·lectivament amb un crèdit, però els caldria una inversió molt gran. "Estem parlant de molts diners", admet el portaveu del sindicat. Totes aquestes vies són les que estan en debat en els espais de reunió veïnal que s'han creat per afrontar la situació.

Les oficines d'habitatge no són de gran ajuda

Les solucions de l'administració arriben en comptagotes. Més enllà de la compra de Leiva, l'Ajuntament ofereix assessorament a través de les oficines d'habitatge. L'habitual però és que els veïns surtin amb un regust amarg, i amb la constatació que allà els poden ajudar poc. Segons Víctor Conejero, del 209 de Roger de Flor, les oficines estan pensades "per a situacions extremes", com quan algú és desnonat. "A aquest nivell no ens serveix per a res", lamenta, i demana més determinació a les administracions a l'hora d'actuar. "Nosaltres tenim urgència i és un ritme que elles no poden seguir", reflexiona.

[blockquote]“En general ens sentim una mica desemparats. Tampoc sabem de lleis nosaltres”, afirma un veí[/blockquote]
Segons Rubén Domínguez, membre de Xarxa d'Habitatge Esquerra de l'Eixample, "la llei està feta a mida dels propietaris, i davant d'això els llogaters no tenen molt recorregut per a la seva defensa". La sensació al carrer Lancaster també és que des de les administracions "no es fa prou", subratlla Callejo. "En general ens sentim una mica desemparats", assegura en Sergi, de Nou de la Rambla, i afegeix: "Tampoc sabem de lleis nosaltres, no som advocats". Aquest veí exposa la principal preocupació que els mobilitza: "Tothom està en el seu dret de vendre un edifici, però, si se m'acaba el contracte, on me'n vaig si estan els lloguers pels núvols?".
   

L'índex dels preus del lloguer del Govern, percebut com a insuficient

La Generalitat ha presentat l'índex de referència dels preus del lloguer de 27 municipis, entre els quals Barcelona, amb la voluntat de frenar els augments desorbitats. La iniciativa ha nascut amb un caràcter merament informatiu, ja que per ara el Govern no ha implantat cap mesura perquè tingui efectivitat. Des del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera considera que és "un indicador de mercat", ja que només s'hi tenen en compte els imports que es paguen els darrers anys amb els preus ja disparats, però no aspectes socials, com la renda familiar disponible i l'atur de cada zona. Reclama que sigui d'obligatori compliment com a Berlín, i que inclogui mesures que penalitzin els propietaris que no el segueixin quan posin un pis per llogar. L'observatori DESC també considera que és una eina que "es queda curta", i que hauria d'anar més enllà de constatar que hi ha arrendaments "impossibles". En la seva opinió, l'índex "es queda lluny de tenir impacte en els preus", i creu que per frenar la bombolla del lloguer i evitar les seves "greus conseqüències" és necessari adoptar mesures efectives i consensuades amb tots els agents implicats, com regular la curta durada dels contractes o l'augment dels preus. Per a CCOO, calen mesures de lluita contra l'especulació amb "penalització i sancions considerables", i generalitzar l'índex a tot Catalunya, ja que el 40% de la població en queda fora.