L’Audiència de Barcelona ha condemnat un antiavalots dels Mossos a pagar 675 euros per haver lesionat un activista en un desnonament a Barcelona el 2019. L’agent va acusar l’home d’haver-lo agredit prèviament i el va acusar d’atemptat a l’autoritat. No obstant, un vídeo va desmentir clarament la versió policial, ja que es veia com l’agent arrestava l’home sense cap agressió prèvia. Per això l’agent va ser jutjat per detenció il·legal i lesions. Però el tribunal l’absol de detenció il·legal i només el condemna per lesions lleus. L’acusació particular i la fiscalia han recorregut contra la sentència en considerar-la poc “racional”.

En la sentència, a la qual ha tingut accés l’ACN, els magistrats diuen que mentre l’activista aplaudia la resistència contra el desnonament el subinspector de la Brimo va passar pel seu costat. El va agafar del braç esquerre per apartar-lo mentre l’activista seguia aplaudint amb els braços enlaire, “cosa que va poder donar lloc a un possible fregament del braç amb el casc de l’acusat, que, en considerar que l’havia agredit, amb coneixement del trencament que podia suposar per a la integritat física de P.T. el va agafar pel braç esquerre amb els seus dos braços i el va colpejar amb la cama dret, com una traveta”. La maniobra va fer caure a terra l’activista, que no es va resistir, i va ser arrestat. La víctima va patir mal a les cervicals i les espatlles.

La fiscalia demana “la nul·litat de la sentència i que se’n dicti una altra en la que el tribunal realitzi una nova valoració racional, sense suposicions no basades en els fets provats i en la que s’observin les exigències inherents al dret a obtenir una tutela judicial efectiva i el principi d’interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics proclamats en la Constitució, condemnant J.O.S. per un delicte de detenció il·legal”. Des de la representació de l’activista, a càrrec d’Alerta Solidària, també han recorregut en termes similars, afirmant que “només de veure les imatges, es pot arribar a la conclusió que la valoració de la prova realitzada pel tribunal és del tot irracional”. A més d’insistir en el vídeo aportat, el recurs recorda els canvis en la versió del mosso durant tot el procés.

En la minuta de la detenció descrivia un cop directe a la pantalla del casc, que va causar-li una sacsejada. En seu judicial, en la fase d’instrucció, el mosso va assegurar que el posteriorment detingut estava aplaudint amb els braços enlaire i com que és més alt que el policia va aprofitar que l’agent passava pel costat per donar un cop de colze a la visera. Això l’hauria desequilibrat i va pensar que era una agressió i per això el va agafar i detenir. No obstant, finalment, en la vista oral, i sabent ja de l’existència del vídeo que l’incriminava, va afirmar que ell anava a dir al manifestant que s’apartés d’allà i que no animés a la resistència al desnonament. En el moment en el que l’agent es va apropar i el va agafar, el manifestant li hauria donat un cop de colze, segons la versió policial. Així, va justificar la detenció per dos motius: perquè no el seguís colpejant i perquè no fugís.

En Pere, barceloní implicat en la lluita per l’habitatge i en l’esquerra independentista de la ciutat, era en una concentració contra un desnonament el 16 de desembre de 2019. En un moment determinat un agent li va fer la traveta per sorpresa i el va detenir per atemptat a l’autoritat assegurant que prèviament l’havia agredit, cosa que va desmentir clarament un vídeo. Potser per si ens conformàvem amb les molles, els tres jutges imposen al policia una multa de 500 € i l’obligació de pagar-ne 175 al Pere, com a indemnització, per un simple delicte lleu de lesions, pel dany causat en tirar-lo a terra.

Segons l’advocat de l’acusació particular, Eduardo Cáliz, “aquesta sentència envia un perillós missatge d'impunitat als cossos policials, perquè poden fer el que sigui que hi haurà els tribunals per salvar-los, retorçant les lleis per evitar de qualsevol manera que un policia pugui ser condemnat sobretot si és en una actuació contra un manifestant".