Un dels casos destapats sobre agents de la Policia Nacional espanyola infiltrats entre els moviments socials de Barcelonasegueix xocant contra un mur. Les denúncies d'entitats i dones amb qui el policia va establir relacions sexoafectives durant la seva operació no aconsegueixen esquerdar la posició de la judicatura. Aquest dilluns s'ha sabut que l'Audiència Provincial de Barcelona ha rebutjat investigar el cas, una posició calcada a l'anterior posicionament de la fiscalia i el jutjat d'instrucció número 21 de Barcelona. Ara, davant d'aquests fets, per primera vegada el conjunt de les dones afectades ha volgut parlar a través d'un àudio que s'ha presentat en una roda de premsa de reacció a la decisió judicial. En aquest missatge coral s'estableix que les pràctiques de l'agent encobert "són tortures" i que les relacions íntimes "van ser agressions sexuals".
"Que un policia, un funcionari de l’Estat a sou, et manipuli i t’enganyi reiteradament fent-se passar per una altra persona abusant de la teva confiança és tortura", estableix una de les veus que sona al missatge. També s'emmarca en el mateix patró el fet que algú "t'estudiï i et tregui informació" mentre es fa passar per un altre o que normalitzi tenir-hi relacions sexuals quan sap "que això aniria contra els teus principis", mencionen les afectades. En el mateix missatge anònim, les dones que s'han querellat contra el policia que es feia anomenar Daniel Hernàndez Pons recorden les pressions i assenyalament que han rebut a partir del coneixement del cas. "Volem defensar el nostre dret a la intimitat i anonimat davant les agressions sexuals que hem patit, el morbosisme mediàtic i el linxament a xarxes", estableixen.
A l'acusació contra les pràctiques de l'agent de la policia espanyola hi ha tant Irídia, el centre especialitzat en la defensa dels drets humans, com la CGT, sindicat en que també hi va arribar a participar el policia nacional. S'hi fan constar delictes d'agressions sexuals, contra la integritat moral, de revelació de secrets i d'impediment de l'exercici de drets cívics. Tanmateix, la posició de la fiscalia nega de totes totes la mera investigació d'aquesta possibilitat. I les sales judicials que no han estudiat han conclòs en uns termes molt similars. A més, l'advocada Laia Serra, qui porta el cas per part de la CGT, ha volgut recordar que el ministeri fiscal va actuar amb un sistema poc freqüent: "Qui ha marcat aquest posicionament no ha estat el fiscal adscrit a jutjat, sinó que hi ha hagut un altre fiscal especial que ha intervingut en aquest cas per manament de la cúpula de fiscalia".
La lletrada Mireia Salazar Gabarró, d'Irídia, assenyala a més que entre la posició dels magistrats i les respostes polítiques s'ha acabat evidenciant que "l'Estat ha assumit i acceptat que aquestes operacions s’estiguin duent a terme". També es lamenta que el Ministeri de l'Interior no hagi fet públiques quantes operacions d'aquesta mena té en marxa al territori espanyol i, per tant, es dona per fet que les activitats d'infiltració a col·lectius socials continuen vigents.
El camí que s'obre en el cas Pons
A partir d'aquest moment, els col·lectius implicats remarquen que segueixen convençuts en la defensa de les seves posicions. Mantindran la via judicial oberta fins a exhaurir totes les possibilitats. El primer pas és portar el cas al Tribunal Suprem (TS) i, en cas que no quedi satisfeta la querella, s'obrirà la porta d'anar cap a instàncies internacionals. De fet, les advocades que porten la querella citen un tribunal anglès que va reconèixer que aquesta mena de pràctiques podien ser considerades tortures per manca "d'ètica i respecte" cap a les víctimes de l'espionatge. De fet, Irídia recorda que el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha condemnat fins a 13 vegades l'estat espanyol per no investigar degudament denúncies de tortura.
Ara bé, en el missatge d'àudio reproduït aquest dimarts, les mateixes afectades també demanaven anar més enllà i remoure els espais socials i polítics. "La via legal és una eina més de denúncia i no volem que sigui l’única", fixaven.