La Fiscalia no veu abús sexual en el cas del policia infiltrat en moviments socials de Barcelona

L'home va militar en associacions de Sant Andreu entre els anys 2020 i 2022, i va mantenir relacions sentimentals amb diverses activistes

Imatge d'un agent de la Policia Nacional
Imatge d'un agent de la Policia Nacional | Europa Press
13 de setembre de 2023, 19:04
Actualitzat: 19:59h
La Fiscalia s'ha oposat a admetre a tràmit la querella de diverses activistes contra un agent de la Policia Nacional que es va infiltrar en moviments socials de Barcelona, concretament de barri de Sant Andreu, i que va mantenir relacions sentimentals amb diverses noies. Les querellants acusen l'home, que es feia dir Daniel Hernàndez Pons, dels delictes d'abús sexual continuat, tortures o contra la integritat moral, revelació de secrets i delicte d'impedir l'exercici de drets civils. Segons el ministeri fiscal, no hi ha indicis de comissió de delicte i per tant no s'ha d'admetre la denúncia, que s'interposa contra el policia infiltrat, el seu superior jeràrquic al Cos Nacional de Policia i contra el Ministeri de l'Interior.

En un escrit de 33 pàgines presentades als jutjats, la Fiscalia de Barcelona argumenta que no s'ha d'admetre a tràmit i que això no vulnera la tutela judicial efectiva de les sis noies que van presentar la denúncia ja fa mesos. "No es justifica l'obertura d'un procediment penal per comprovar uns fets que, si fossin acreditats, no serien constitutius de delicte en cap cas", diu el fiscal. Els fets que relaten les noies, segons l'escrit, "no són punibles" com un delicte contra la llibertat sexual, i tampoc hi ha indicis de tortura ni de delictes contra la integritat moral. De fet, la Fiscalia sosté que obrir una investigació sense base indiciària suposaria una investigació "prospectiva". També nega que s'hagi impedit exercir cap dret i ressalta que no s'assenyala cap acte concret que no es pogués fer.

Sobre l'acció d'infiltrar-se en moviments socials i mantenir relacions amb activistes, la Fiscalia fa referència a una sentència del Tribunal Suprem de l'any 2007 que justifica que els agents encoberts "simulin" sentiments per indagar en presumptes tremes delictives i obtenir proves. També retreu a les querellants que vulguin utilitzar el dret penal per "promoure debats socials o polítics". "Suposant que fossin certs els fets narrats a la querella, la condició d'agent infiltrat i l'ètica de l'actuació o determinar si els seus actes responguin únicament a la finalitat d'una investigació o les interaccions sexo-afectives eren provocades per sentiments reals, no són matèria penal i no poden ser investigades penalment", afirma l'escrit del fiscal.

En qualsevol cas, la Fiscalia apunta que si s'acaba admetent la querella, no està a favor que s'amagui el nom de les presumptes víctimes. "És presumible que el querellat conegui la seva identitat, per tant no estaria justificat en una por a ser reconegudes", diu. Recorda, en aquest sentit, que les noies han donat entrevistes als mitjans.