Algun cop t'has preguntat per què recordes unes coses i, en canvi, n'hi ha d'altres que el teu cervell descarta ràpidament? La clau per resoldre l'enigma l'ha proporcionat un estudi a la revista Science. Un equip de científics i científiques de la Universitat de Nova York, als Estats Units, ha revelat aquest mateix 2024 quin és el procés pel qual passa el cervell a l'hora de decidir què roman a la nostra memòria.
Tal com revela la recerca publicada, mentre estem desperts el cervell comença a etiquetar records amb l'objectiu d'emmagatzemar-los durant la nit, quan "dorm". Es tracta, han dit els i les expertes, d'un procés biològic, però complex per mitjà del qual l'òrgan escull, mentre estem adormits, amb quins records es queda i quins rebutja. Són senyals entre neurones que transmeten unes "ones agudes (SPW-R)" la intensitat de les quals marcarà l'etiquetatge -i el futur- de cada record.
Per tant, quan somiem, si els records que hem emmagatzemat durant el dia no han fet prou "soroll", no se solidifiquen i els acabem oblidant. En canvi, els que sí que aconsegueixen activar les neurones s'acaben consolidant en records permanents.
En aquest cas, durant el somni, el cervell “reprodueix l'esdeveniment gravat milers de vegades”, el que fa que s'enforteixin les connexions entre aquestes cèl·lules nervioses i se solidifiquin els records de manera permanent. D'aquesta manera, i segons les paraules de l'autor principal de la investigació, György Buzsáki, “el nostre estudi ha trobat que les ones agudes són el mecanisme fisiològic utilitzat pel cervell per decidir què conservar i què descartar”.