Alçada, alçària i altura no són sinònims perfectes i, per tant, no es poden fer servir de manera indistinta. De fet, el seu ús incorrecte és molt habitual en tots els àmbits d'ús de la llengua, pel qual l'Optimot inclou una fitxa en què explica com hauria de ser.
En primer lloc, per expressar la dimensió de qualsevol cos en direcció vertical, sigui quin sigui, es fa servir la denominació alçària, i no alçada. En canvi, per indicar quant mesura especialment una persona o un animal, és més adequat fer servir la denominació alçada, tot i que la forma alçària no es pot considerar inadequada. Així, l'alçària de la Pica d'Estats és de 3.143 metres, mentre que la Maria fa un metre setanta d'alçada i, en tot cas, d'alçària.
Sovint la gent, periodistes de ràdio i tele inclosos, es fa un embolic amb les paraules "alçada", "alçària" i "altura". En arquitectura no hi ha alçades.
— Efemèrides d'Arquitectura (@efemarq) February 16, 2025
alçada - dimensió vertical d'éssers vius
alçària - dimensió vertical de coses
altura - distància des del terra pic.twitter.com/MmHbVpnNzU
En canvi, la forma altura serveix per designar la distància vertical d'un punt a la superfície de la Terra o a qualsevol altre terme de comparació: "Les àligues volen a una gran altura". Amb aquesta pauta, doncs, els catalanoparlants poden fer servir la llengua de manera correcta i contribuir a protegir-la.