Amb la sequera que ha viscut el nostre país i que, encara amenaça les reserves d'aigua, diàriament sentim que es parla dels embassaments o dels pantans. Dues paraules que són correctes per referir-se als grans dipòsits artificials d'aigua amb els quals compta Catalunya, però que presenten una diferència lingüística.
El Centre de Terminologia de la Generalitat (Termcat) recorda que la paraula més precisa per referir-se a aquestes estructures és "embassament". Quin és el motiu? Doncs que un pantà, en l'àmbit geogràfic, pot tenir un altre sentit. La primera accepció del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és molt clara: "Terreny planer i impermeable cobert per un mantell d’aigües molt somes, sovint fangoses i riques en matèria orgànica, format prop de la costa o en àrees interiors mal drenades, que pot ser parcialment cobert de vegetació herbàcia o arbòria". Un terme que pot ser proper a "aiguamoll".
🔹 Els grans magatzems artificials d’aigua: són 'embassaments' o són 'pantans'?
— Termcat (@termcat) February 14, 2025
Tant 'embassament' com 'pantà' són formes consolidades i amb una llarga tradició en català
N'expliquem els detalls al portal #TermTerra 👇https://t.co/T9TaTrEs3Xpic.twitter.com/qCzmlbMzbW
De fet, tal com explica el Termcat, aquest significat de "pantà" és l'original, que es va incorporar al català com a adaptació de l'italià "pantano". D'aquesta paraula se'n deriva el verb "empantanegar", entès com aturar o impedir l'avançament d'un afer o una actuació. D'igual manera que quan algú queda atrapat en el fang i té dificultats per avançar.
En tot cas, més enllà de la curiositat, "embassament" i "pantà" són sinònims totalment intercanviables. Tots dos mots són formes consolidades i amb una llarga tradició en català, documentades per primer cop a principis del segle passat i recollides als diccionaris. Ara bé, "pantà" seria menys precís si ens trobéssim en un àmbit especialitzat perquè és polisèmic i, com a conseqüència, menys precís.