Hi ha una nova moda en la qual sembla que es troben totes les generacions. El tardeo, conegut com aquella pràctica que implica sortir de festa al vespre per no passar tota la nit fora de casa i passar un matí de ressaca, ja té nom en català. I no, no és la traducció fàcil, que seria el tardeig. El Termcat té una altra opinió.
El Centre de Terminologia de la Generalitat, que té facultats per decidir sobre els nous conceptes que s'integren a la llengua, ha batejat com a vespreig aquesta nova moda. La definició és la següent: "Activitat social que consisteix a sortir abans de la nit amb amics, companys, coneguts i saludats, sovint durant les hores del vespre, en bars, terrasses o altres espais d'oci, combinant tapes, copes, música, conversa i algun flirteig".
🔹 A partir d’ara més 'vespreig' i menys "tardeig" o "tardeo", el nostre #termedelasetmana! 🥂
— Termcat (@termcat) February 11, 2025
Un concepte de moda que posen en pràctica joves i grans, és intergeneracional 👇https://t.co/4YjKpNzZEnpic.twitter.com/mjrU5isYHt
El mateix Termcat proposa que també hi ha una forma complementària, la denominació "horabauxa", que és un acrònim format a partir de horabaixa (forma pròpia del balear) i disbauxa. Però, per què s'aposta per la forma vespreig en comptes d'utilitzar tardeig, com passa en llengua castellana?
Doncs es parteix del terme "vespre" perquè té l’avantatge que es diu en tots els dialectes i sembla que coincideix bastant amb l'hora en què es fa aquesta activitat. A més a més, s'adapta amb el verb "vesprejar", que ja existeix amb el sentit més general de "fer-se fosc", però no s’entrebanca amb un sentit ja existent.