Ara fa un any, el límit salarial del Barça era de 656 milions d’euros. Un miracle si tenim en consideració que la darrera xifra havia estat negativa en 144 milions, després de les pèrdues acumulades durant la pandèmia i l’any posterior, el 2021. També degut a algunes decisions dubtoses com la d’incrementar les pèrdues de la temporada 2020-21 depreciant jugadors i aprovisionant diners per si es perdien les causes judicials pendents. Però abans de continuar, posem ordre: quina és la diferència entre límit salarial i massa salarial?

El límit salarial és el topall que la Lliga imposa als clubs per a la seva despesa en salaris basant-se en els ingressos, les despeses i els beneficis totals de l’entitat. La massa salarial no té secret, és la xifra total de salaris esportius, comptant el primer i el segon equip, les seccions i els membres de l’staff tècnic. Si el límit és superior a la massa, el club està sanejat. Si el límit és inferior, vol dir que el club s’excedeix del seu topall i la Lliga no li permet inscriure jugadors amb normalitat. I aquí entra la norma del 50%: si marxa un jugador que cobra 10 milions, en podràs utilitzar 5 pel salari d’un altre futbolista. I així fins que el límit sigui igual o superior a la massa salarial.

Amb aquells 656 milions de límit salarial de la temporada passada, el club semblava començar a recuperar-se. Les àrees esportiva i econòmica complien amb els objectius i el forat s’anava eixugant. Es veia la llum al final del túnel. Això sí, sent conscients que l’increment d’ingressos per aconseguir aquell límit salarial era causat per una venda extraordinària d’actius que no es podia tornar a produir. Les famoses palanques.

[noticiadiari]2/262309[/noticiadiari]
Aquest estiu no hi ha hagut palanques, però Gerard Piqué, Sergio Busquets, Jordi Alba i Ousmane Dembélé han deixat el Barça. Quatre dels set salaris més elevats de la plantilla, juntament amb els de Robert Lewandowski, Frenkie de Jong i Marc-André ter Stegen. L’estalvi ha estat excepcional, una fita que s’havia d’assolir i que era una obligació per a Mateu Alemany quan el balear va assumir la Direcció de Futbol del club. La massa salarial esportiva havia de rebaixar-se entre 200 i 250 milions d’euros per ser sostenible, comptant el primer equip masculí, les seccions i el futbol base. El femení no calia tocar-lo perquè és l’únic equip que es manté estable amb els seus propis ingressos. Aquest estiu s’ha aconseguit aplicar una forta retallada que deixarà aquesta massa salarial en poc més de 400 milions, una obra que –fins i tot- ha merescut la felicitació del sempre crític Javier Tebas, que ha fiscalitzat el Barça de Laporta com no ho havia fet abans amb el de Bartomeu.

Com és possible, aleshores, que el límit salarial del Barça s’hagi desplomat fins als 270 milions d’euros si el pressupost preveia un benefici de 274 i aquest pròxim curs s’ha de tancar amb beneficis sense executar cap palanca? És a dir, només amb els ingressos ordinaris. Algú ens enganya. Encara no ens han ensenyat els números, ni els del tancament de la temporada 2022-23 ni els previstos per a la temporada 2023-24, però la fantàstica recuperació econòmica del club que tant ens han venut durant els últims mesos sembla merament una novel·la de ficció.

[noticiadiari]2/262126[/noticiadiari]
“El Barça ja ha sortit de l’hospital”, va arribar a dir Laporta en una entrevista amb L’Esportiu de Catalunya a mitjans de juliol. “El Barça està molt més sa ara que fa dos anys”, també va dir a l’Sport. Però la xifra del límit salarial presentada per La Lliga aquest dijous planteja dubtes raonables. No s’ha complert el pressupost de la temporada passada tot i tenir 600 milions d’euros extraordinaris de la venda d’actius? Es preveuen pèrdues per a la pròxima temporada? Pel que ens han estat dient en converses privades, no. Es preveuen beneficis. Estrany aleshores que, tenint alts beneficis en l’exercici anterior i la previsió d’acabar amb números verds sense palanques la pròxima temporada, La Lliga rebaixi tan dràsticament el límit salarial del Barça, que no podrà incorporar Vitor Roque al gener tal com estava previst si no s’aconsegueixen nous ingressos extraordinaris. El més curiós és que veig als directius massa tranquils mentre els números revelen que el club continua en situació terminal.