Aprendre català arreu del món és possible gràcies a les 130 universitats que imparteixen docència en el nostre idioma a 30 països del món, amb el suport de l'Institut Ramon Llull. Aquesta institució, adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat, promou els estudis de llengua i cultura catalanes a les universitats estrangeres amb ajuts econòmics, assessorament i una xarxa internacional de centres coordinats.
No totes les universitats, però, disposen dels mateixos cursos, activitat i serveis. Quatre universitats europees tenen centres d'estudis catalans propis i subvencionats per l'Institut Ramon Llull. Són la Sorbona de París, la Universitat de Londres, la de Poznan (Polònia) i la Siena (Itàlia). Des d'aquest setembre de 2026, a més, Catalunya compta amb el primer centre d'estudis catalans fora d'Europa, a Montreal, la capital del Quebec, una nació francòfona dins del Canadà.
“Els centres d’estudis s’han creat en universitats on hi ha una trajectòria llarga d’estudis catalans, amb professorat permanent i un gruix d’estudiants considerable”, explica el director de l'Àrea de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull, Josep-Anton Fernàndez. Aquests centres d'ensenyament superior tenen una programació regular acadèmica estable amb iniciatives de recerca pròpies, congressos, conferències i seminaris, que al seu voltant despleguen una gran activitat cultural.
El Pol d’Estudis Catalans de Montreal arriba després d’una llarg recorregut que va començar el 2007, quan la Universitat de Montreal va incorporar els estudis catalans a la seva oferta. En aquests 19 anys, més de 1.300 estudiants han passat per les aules de català i l’aventura ha anat creixent amb els anys, amb més de 100 inscripcions anuals. L’oferta acadèmica ha incrementat de cinc assignatures inicials a 11 cursos, que inclouen llengua, cultura, literatura, traducció, pràctiques professionals i viatges d’immersió lingüística als Països Catalans.
El minor en estudis catalans, creat l’any 2014, conté 30 crèdits acadèmics i va ser el primer de l’Amèrica del Nord, abans que els de les universitats de Massachusetts i Chicago. “Els estudis catalans han tingut una gran acollida al Quebec que ha permès crear una mediateca pròpia i impulsar activitats culturals potents a Montreal”, afirma el responsable del Pol d’Estudis Catalans de Montreal, Èric Viladrich. “Amb el salt a la categoria de centre d’estudis els alumnes gaudiran d’una oferta més estructurada i potenciarem encara més que el català els obri les portes al món laboral”, afegeix.
Les formacions actuals ja potencien les activitats pràctiques i els estudiants del curs de traducció subtitulen cada any produccions catalanes al francès, obres de teatre i pel·lícules. Aquestes activitats tenen impacte més enllà de les aules i es projecten als cinemes de la ciutat. “Els quebequesos han pogut veure en català films com La casa en Flames, Wolfgang o l’obra de teatre Mar i Cel”, exposa Viladrich.
També a Montreal, han rebut produccions teatrals catalanes com Jo Travesti i escriptors i artistes com Joan-Lluís Lluís, Mercè Sampietro o Roger Mas, que va portar a Catalunya la cançó quebequesa Quan tothom viurà d'amor. “Volem posar les bases perquè el Quebec pugui ser el punt d’aterratge d’obres catalanes i que els artistes puguin venir aquí a treballar”, diu el responsable del Pol d’Estudis Catalans.
- L`escriptor Joan Luís-Lluís al Quebec.
- Èric Viladrich
Alumnes conscienciats i una comunitat catalanòfila a Montreal
El perfil d’estudiants de català al Quebec és molt divers dins l’àmbit de les humanitats. S’interessen per la literatura, la llengua i el teatre de Catalunya amb una gran predisposició. “Si les coses funcionen bé al Quebec és perquè entenen la importància del respecte a la cultura i la identitat de cada país, quan dius Catalunya ja no et cal explicar res més”, assegura el responsable del Pol d’Estudis Catalans.
Els alumnes comprenen amb facilitat la situació de perill de la llengua catalana i també la realitat nacional de Catalunya. Tanmateix, ràpidament s’adonen de les deferències lingüístiques i polítiques entre el Quebec i Catalunya. “A Montreal és possible fer vida plenament en francès, la llengua del país, i això a Catalunya no passa”, explica Viladrich.
En aquest sentit, els estudiants prenen consciència de la “sort” de tenir un sistema legislatiu favorable a la llengua en el seu propi país, que està plenament protegida i normalitzada. “El domini de l’anglès no és el mateix que el del castellà a Catalunya i, a més, ells no han patit dècades de dictadura feixista”, constata Vilardich, que remarca la bona salut de la llengua francesa i l’efectivitat de la política lingüística al Quebec.
A banda de les reflexions de país, per a molts joves quebequesos aquests estudis han servit de porta d'entrada per viure la cultura catalana en primera persona i involucrar-s'hi activament. Tant és així que els Castellers de Montreal, que es reuneixen cada dijous a la tarda, tenen un gruix important d’alumnes de català.
Alhora aquests estudis han contribuït a dinamitzar un petit ecosistema català a la ciutat de Montreal que ha tingut també el Casal Català del Quebec com a referent i col·laborador. Aquesta comunitat catalanòfila va néixer l'any 1961 i és el punt de trobada per a organitzar festes tradicionals, trobades populars, sessions d'acollida i activitats d'integració per a nous immigrants d'origen català. No obstant això, el 65% dels socis de l’entitat són quebequesos apassionats per la cultura catalana, molts dels quals, a més, també parlen català.
Una gran xarxa d'universitats amb estudis catalans
Els estudis catalans fora de Catalunya tenen dècades d'antiguitat i, en alguns casos, com a la Universitat de Liverpool, ja fa 100 anys que formen part del seu programa acadèmic. "A partir dels anys 80 del segle passat, la Generalitat va començar a articular la xarxa de manera més sòlida, amb un suport econòmic a les universitats a l’exterior", explica el director de l'Àrea de Llengua i Universitats de l'Institut Ramon Llull, Josep-Anton Fernàndez.
De les 130 universitats de la xarxa Llull, 93 reben una subvenció de l'Institut per contribuir a les despeses de la docència. Cada universitat, però, contracta els seus professors i selecciona els cursos que imparteix. Majoritàriament, es donen diversos nivells de català i es fan formacions específiques de llengua i cultura, tot, inclòs dins dels programes oficials de la universitat. "Cada lloc és diferent i cadascun té les seves peculiaritats en funció dels interessos de cada centre", constata Fernàndez.
En aquest sentit, també s'organitzen seminaris de formació dels docents en aquells països on hi ha més concentració d'universitats amb estudis catalans, com Irlanda, el Regne Unit, França, Itàlia o els països germànics. “Hi ha poques llengües de les dimensions de la nostra que tinguin una xarxa d’estudis tan gran”, asseguren.
El director de l'Àrea de Llengua i Universitats assegura que la curiositat per la cultura catalana arreu del món continua “molt viva” i destaca que els estudiants estrangers tenen la capacitat d’apropar-s’hi “sense prejudicis”. “Es fixen en els punts d’innovació cultural, en les contradiccions de la nostra societat o en tota la riquesa de la nostra literatura”, exposa.
Els estudiants també tenen l'oportunitat de gaudir de formacions complementàries vinculades a la traducció, el món editorial i la cultura per aportar "un valor afegit" i tenir sortides professionals. D'altra banda, també es beneficien d'estades lingüístiques a Catalunya, Andorra, el País Valencià i les Illes Balears, on tenen ocasió de posar en pràctica l'idioma i conèixer de primera mà la realitat del domini lingüístic.
Malgrat tot, reconeix que algunes universitats han detectat una caiguda de la demanda en els cursos de català després de la pandèmia. Un decreixement, però, que no és exclusiu de la nostra llengua i que es fa extensiu en altres idiomes que s’ensenyen a les universitats. “Probablement té a veure amb l’existència de sistemes alternatius d’aprenentatge com el Duolingo o la intel·ligència artificial, que malgrat no ser gaire efectius han tingut molta incidència”, afirma Fernàndez.
