El català és una llengua de deu milions de parlants en tot el domini lingüístic i, contràriament al que alguns pensen, continua generant interès entre persones d'arreu del món. N'hi ha que s'hi apropen per casualitat o per la cultura, d'altres per la sonoritat i, fins i tot, perquè el troben "sexy". Les iniciatives per aprendre'l i fer-lo servir a Catalunya s'han diversificat amb propostes com les trobades per a "expats" o per a persones del col·lectiu LGTBIQ+ que el volen fer servir activament per la seva vida social.
Més enllà dels Països Catalans, moltes comunitats catalanoparlants a l'estranger s'apleguen al voltant de centres com l'Escola Catalana de Zúric o el Centre Carlemany de Llengua Catalana, a la República Txeca. Aquest organisme per aprendre la llengua, establert a la Universitat Carolina de Praga, està impulsat pel Principat d'Andorra i s'ha anat consolidant des de 1991 mitjançant la signatura de nous acords entre la Universitat i el govern andorrà. El centre, obert a tothom i totalment gratuït, imparteix tots els nivells de català, seminaris de gramàtica, d'ortografia, de conversa i cursos de traducció, redacció, història, literatura i música.
Les històries dels joves txecs del Centre Carlemany que parlen català són molt diverses. L'Alice Janáčková va descobrir la llengua amb unes vacances a les Illes Balears i, després, amb uns mesos vivint amb una família a Mallorca. "M'agradava com sonaven els mots i això em va portar a apuntar-me a les classes de català a Praga", explica. D'altres, com l'Andreas Kraus hi van entrar en contacte directament a Catalunya, el 2024, arran d'una estada d'investigació al Centre d'Estudis Demogràfics a la Universitat Autònoma de Barcelona. "Vaig veure que era la llengua vehicular, tots els materials estaven en català i, per tant, vaig entendre que calia aprendre-la", recorda.
Kraus, que està especialitzat en la demografia, va concebre el català com una "eina essencial" per entendre la població del país i, després, en tornar a Praga, va continuar estudiant-lo al Centre Carlemany. El jove txec creu que aprendre'l "no és difícil", en especial si coneixes alguna altra llengua romànica, però admet que també va trobar algunes reticències mentre era a Barcelona. "Vaig haver d'aprendre una mica de castellà, perquè em vaig trobar amb algunes persones que només se m'adreçaven en aquesta llengua", explica.
En altres caos, però, el castellà ha estat la porta d'entrada a voler parlar català. La Lucie Říhová, estudiant de filologia hispànica a Txèquia, va dir les seves primeres paraules en català després d'uns crèdits optatius sobre llengües romàniques a la universitat. "Vaig escollir el català i després de dos semestres, com que em va agradar, vaig anar encadenant més cursos", explica.
- L`Alice, l`Andreas i la Lucie a la UCE.
- Cedida
Sortides lingüístiques i llibres que "canvien vides"
El centre Centre Carlemany també els ofereix sortides lingüístiques als Països Catalans per aprendre l'idioma sobre el terreny. Aprofitant aquesta iniciativa, Janáčková ja ha estat a Girona, Andorra, València i Barcelona. Un fet que assegura, li ha permès millorar el domini de l'idioma. "El català m'ha obert les portes a un món de cultura, música i literatura. És una llengua tan bonica que cada vegada que la sento em fa feliç", diu l'Alice, que defineix el català com "la llengua més bonica del món" i que ja té entrades pel darrer concert d'Oques Grasses. "M'agrada la música de Manel, Pau Vallvé o de la Julieta", diu. Pel que fa a la literatura, va quedar fascinada per la poesia de Vicent Andrés Estellés i el llibre Jo confesso de Jaume Cabré que, assegura, "li va canviar la vida".
En aquesta línia, Říhová, Janáčková i Kraus coincideixen que aprendre el català els ha permès establir un nivell d'intimitat molt superior amb els catalans i també amb altres persones estrangeres que el dominen. "Quan parles català s'assoleix molta profunditat en les converses, hi ha un vincle que només existeix gràcies a una llengua", diu Janáčková.
Cada any, el Centre Carlemany, en el marc de les sortides lingüístiques, ofereix unes places per a estudiants de català per anar a ajudar en tasques logístiques de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) de Prada de Conflent. Els alumnes que se'n beneficien tenen les despeses pagades i aprofiten l'estada per conèixer gent de tot el domini lingüístic i practicar la llengua en situacions reals en un espai on se senten gairebé totes les variants dialectals. "Mai vaig pensar la importància i la sort que tenim de tenir un estat propi a la República Txeca fins que vaig conèixer el cas dels Països Catalans, em vaig adonar del privilegi que és tenir un estat lliure amb una llengua i tot el que suposa", assegura Kraus.
A banda d'assistir a les classes, els txecs becats pel govern andorrà fan de cambrers, ajuden al personal de l'UCE i també munten activitats d'oci en català per a tothom. Això els permet interactuar amb més persones amb les seves inquietuds lingüístiques que, a vegades, no són del tot compreses al seu país. "És bonic veure que hi ha persones d'arreu del món que tenen aquesta passió per la llengua catalana. No només europeus, sinó també gent de Cuba, Estats Units, Canadà o Mèxic", expliquen.
Lucie Říhová ja és el tercer any que va a la UCE, un lloc que li agrada per "l'ambient i la passió" que s'hi respira. "Sempre em passa el mateix, quan torno a casa sóc incapaç de dir res en castellà, no em surten les paraules", explica. Říhová està captivada per "l'amor" que senten els assistents per la llengua i "l'alegria de viure" dels catalans. "Em toca la fibra la manera com molts catalans estimen la seva cultura, és una cosa que no sempre es veu a la República Txeca", exposa.
Per què aprendre català?
Segons han explicat a Nació, a la República Txeca, s'han trobat molta gent que no entén "el perquè" d'aprendre català que, sovint, consideren "poc útil". "Dir que aprens català automàticament es converteix en un tema polític, fins i tot quan només es menciona la llengua. Alguna gent tendeix a tenir-ne una visió negativa perquè es relaciona amb el moviment independentista, que consideren 'radical' per la visió que se'n dona als mitjans", afirma Janáčková.
De la mateixa manera, alguns altres també el veuen amb "molt d'interès" perquè no en saben res o pregunten si es tracta d'un dialecte. Els organismes universitaris txecs, en aquesta línia, van valorar "de manera positiva" la tasca del Centre Carlemany a favor de la llengua catalana i Andorra, que el 2017 va passar de ser un lectorat a un "centre cultural i lingüístic més ampli". Amb tot, les ganes de continuar aprofundint amb el català entre els joves txecs estan ben vives. "Hi ha moltes coses que encara no he tingut la sort de descobrir, per això continuo estudiant-lo i explorant", diu Janáčková.
