La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) ha aplegat, un any més, centenars d'estudiants a les aules del Liceu i els carrers de Prada de Conflent després de "penjar d'un fil" poques setmanes abans de començar l'activitat. Una situació econòmica d'emergència que va ocasionar els retards en el cobrament de les subvencions i que amenaçaven tant l'activitat de la institució catalanista com el funcionament les de les instal·lacions per allotjar-se, que tenen vida més enllà del mes d'agost.
Malgrat que les fonts de finançament són variades, el president de l'equip rector de l'UCE, Jordi Casassas, explica a Nació que "substancialment" els diners provenen del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya. "En un principi rebem el 80% de la subvenció i, quan justifiques l'activitat, reps el 20% restant", explica. No obstant això, aquest juliol encara no havien rebut el 20% dels diners que restaven de l'any passat i no hi havia ni rastre del 80% de 2026.
El crit d'alerta als mitjans de comunicació va servir per desencallar la situació en un moment que ja era prou complex per la retirada de més de la meitat l’assignació pressupostària que hi feia el Consell Regional d’Occitània. "Vam reivindicar els valors que representa aquesta institució i, amb angoixa, vam explicar que tot perillava", recorda Casassas. Així, van aconseguir cobrar "amb rapidesa" la xifra pendent, amb la consellera Núria Montserrat "formalment sorpresa", i un calendari "raonable" per a la dotació que correspon a aquest any.
Durant el temps intermedi, malgrat les dificultats, la Universitat Catalana d'Estiu va continuar treballant per "militància" per obrir enguany. "Tant els ponents com l'estructura del rectorat estàvem en marxa sense tenir-ne ni cinc", recorda Casassas. Malgrat tot, les dificultats no han tingut efecte en les activitats, que han pogut seguir la planificació inicial i que, a més, comptaven amb una àmplia programació cultural i d'oci que, a banda d'acadèmics, ha portat músics d'arreu del domini lingüístic a la plaça de l'església de Prada de Conflent. "Hem viscut de 58 anys de militància de país, això és indiscutible", asseguren.
Un alberg castigat per la desinversió
Un dels contratemps més grans d'aquest any era a l'Alberg Pau Casals - Canigó, un edifici que necessitava una inversió de 29.000 euros per poder funcionar i complir la normativa. Segons la inspecció dels bombers francesos, calia una actuació a la teulada i una adaptació per fer l'edifici resilient als incendis. "Si a la següent inspecció no estava arreglat ens obligaven a tancar", expliquen des de l'UCE, que s'ocupa de gestionar l'espai.
Aquest edifici, un antiga casa d'estiueig amb dos edificis suplementaris, és propietat d'un conglomerat d'institucions amb una participació majoritària de la Generalitat (69%). Malgrat les reformes que demanaven, que ja s'han dut a terme amb la primera partida de diners rebuda, l'edifici continua presentant deficiències i aquesta setmana s'han vist goteres a les habitacions i alguns panys espatllats. "Els qui han de fer les inversions són els propietaris, no ens hauria de correspondre a nosaltres haver d'estar sempre demanant i insistint", exposa Casassas.
L'alberg té vida més enllà de les dates d'obertura de la Universitat Catalana d'Estiu i acull unes 5.000 persones cada any, que s'hi allotgen en el marc del programa "Vacances en Família" o bé a través d'escoles i entitats educatives que difonen el vincle amb la Catalunya Nord i les figures de la nostra cultura que van passar per Prada de Confent. Una tasca per fomentar el coneixement. "Trobem alumnes que demanen que el personal parli en castellà, i se sorprenen que aquí només parlin francès i català", expliquen.
D'altra banda, la Universitat es veu oblidada a "negociar any rere any" el preu del lloguer del Liceu Charles Renouvier, que és propietat de l'estat francès, i és el lloc on es duen a terme les classes i les conferències. "És un preu públic, un preu assequible, i un tràmit que cada any fem de la mà de l'Ajuntament del municipi", expliquen des de Prada, un poble que és un "oasi" en una Catalunya Nord amb molt de pes de l'extrema dreta.
Què passarà en el futur?
Sobre la Universitat Catalana d'Estiu plana una pregunta i una inquietud: què passarà l'any que ve? Jordi Casassas explica que "no hi ha certeses" sobre el futur del finançament de la institució i que "el got està mig ple", una circumstància que dona lloc a interpretacions optimistes i també de més negatives segons "la fe" de cadascú. Al llarg d'aquesta setmana, polítics d'ERC i Junts han declarat el seu compromís amb l'UCE, s'han posat al servei de institució i han reconegut la seva tasca com a espai de reflexió i refugi de la llibertat.
En aquesta línia, durant la inauguració d'enguany, el vicepresident del Consell Departamental del Pirineu Oriental, Nicolau Garcia, ha reconegut les "lluites pendents" del Departament i ha manifestat la necessitat "d'augmentar els pressupostos" per donar més recursos a l'UCE i a la promoció de la llengua i la cultura catalana. Una opció, però, que no sempre és a les mans d'aquest organisme regional. "Estem retrocedint i la voluntat és retornar a allà on havíem estat, però es confonen les raons tècniques amb la ideologia política. I, entre una i l'altra, naveguem en aigües turbulentes", explica Casassas.
En aquest context, la institució catalanista està estudiant noves vies per obtenir capital, diversificar els ingressos i no dependre tan directament de les aportacions institucionals. En concret, segons han avançat, les noves estratègies passaran per un mecanisme que la relació amb el sector privat i que faci possible obrir nous horitzons. "Crearem un Consell Social de l'UCE, amb gent de prestigi, que té accés a determinats àmbits on nosaltres no arribem i que ens ha d'ajudar", ha explicat.
