A més de 300 anys de la Guerra de Successió, Oriol Junqueras explica el país amb una mirada analítica, cap enrere i cap endavant en el temps. El líder d'Esquerra Republicana ha volgut desplegar una lliçó magistral a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent sobre una derrota, els antecedents i les conviccions de les institucions catalanes. Una història de derrotes i successives revoltes (moltes) a punt de donar fruit, que, segons Junqueras, encara aporten aprenentatges per a futurs embats entre Catalunya i l’Estat. Alhora, també ha confirmat que enguany celebrarà la diada nacional des de la manifestació de Barcelona on, assegura, l'any passat n'havia estat "expulsat per la pluja".
Sense caure en l’academicisme, el líder republicà ha repassat els motius que van impulsar la resistència catalana a la Guerra de Successió i la repressió que va venir després. Una repressió marcada pels Decrets de Nova Planta, que van treure les lleis pròpies i els governs locals dels territoris de la Corona Catalanoaragonesa i van imposar un model de govern central i absolut basat en les lleis de Castella. “Va ser una guerra decisiva en la història dels Països Catalans que posa fi a l’estat català com s’entenia aquell moment”, ha apuntat Junqueras.
Els catalans, fidels a les seves lleis i interessos comercials, es van decantar a favor de la gran Aliança de la Haia, encapçalada per holandesos, anglesos i el Sacre Imperi Romanogermànic que disputava l’hegemonia mundial al bàndol liderat pels borbons. Fins i tot després de la “catàstrofe”, quan els aliats van decantar-se de la guerra (un cop assolits els seus objectius), Barcelona decideix “mantenir la guerra a ultrança”, una “decisió difícil” que acaba amb derrota.
La capital catalana ja no venia d’un passat fàcil i, abans de l’onze de setembre de 1714, havia caigut a mans dels francesos el 1697 en el marc de la Guerra dels Nou anys. Dues derrotes en poc temps que, igualment, no van impedir que Catalunya es tornés a aixecar el 1718 amb la Quàdruple Aliança, una coalició formada pel Sacre Imperi Romanogermànic, el Regne de França, el Regne de la Gran Bretanya i les Províncies Unides, i que, novament, no va tenir èxit.
La lliçó, una fórmula antiga
La classe de Junqueras, però, va més enllà de les pàgines de la història i ha volgut incidir en el caràcter comú de la resposta catalana, marcada pel context una la desigualtat desfavorable, però, tot i així, per la convicció i l’enginy. Un país que s’espavilava amb el comerç per subsistir, amb una “demografia desigual” amb Castella i una "qüestió d'escala i magnitud" que va fer perdre moltes fetes i enterrar bones oportunitats.
Quina lliçó en treu Junqueras? La clau, segons el líder republicà, està en la capacitat de començar des dels fonaments i tenir clar que tot “no passa perquè sí”. “Les coses només es produeixen si ets capaç de crear les condicions perquè es duguin a terme”, assegura. En aquesta línia, s’ha tornat a reafirmar en el vell lema d’ampliar la base, “construir grans majories” i “minimitzar l’oposició”. "No només necessites molta gent a favor, sinó que com menys gent en contra millor", ha afirmat. Una oposició que Junqueras s’ha abstingut de concretar i en la qual no ha citat el Partit Socialista de Catalunya.
La via d’Oriol Junqueras, com els antics catalans, també passa per l’enginy de crear “bases econòmiques sòlides” que “aguantin el repte” per ser “més moderns” i “eficaços”. “Necessitem una economia pròspera i compartida, que és la que fa que els ciutadans puguin participar d’aquesta comunitat”, diu. Un repte que, admet, “no és fàcil” i del qual en queden exclosos els discursos i partits d’extrema dreta. “Allò que serveix és la política útil, no la política del retret ni de l’amenaça”, ha exposat.
La fórmula ancestral de Junqueras, però, no ha deixat sentir gaires referències a la unitat política que reivindicaven el secretari general de Junts, Jordi Turull, i Josep Rull en les seves intervencions a la Universitat Catalana d'Estiu. Una “crida" a la "unitat sense uniformitat” que ha rebut amb recel, igual que Elisenda Alamany, que lamentava un “acomplexament” de la formació de Puigdemont amb Aliança Catalana. “Sempre hem celebrat que hi hagi aquestes crides i que siguin una realitat. Tant de bo sigui seriós i ho facin de veritat”, ha declarat.
