De Santa Coloma de Farners, d'Inca i de València. Tres presidents de tres indrets dels Països Catalans han parlat a la Universitat Catalana d'Estiu aquest dijous a Prada de Conflent. L'expresident de la Generalitat entre el 2018 i el 2020, Quim Torra; l'expresident de les illes Balears entre 1995 i 1996, Cristofol Soler, i l'expresident de la Generalitat Valenciana entre 1978 i 1979, Josep Lluís Albinyana (per videoconferència) s'han aplegat per reivindicar la vigència del vincle cultural que s’articula, de moment, en un “estat paral·lel”.
Una unitat qüestionada i una cultura "amenaçada" pels atacs a la llengua dels governs de PP amb el suport de Vox a les illes Balears i València, que a Catalunya s'ha materialitzat, també, amb la repressió política a líders i activistes independentistes. Entre alumnes i assistents d'arreu del domini lingüístic, els tres presidents, llicenciats en Dret i foragitats dels seus càrrecs a causa del seu compromís catalanista, es declaren “units en la tragèdia” d’Espanya que han definit com un “estat fallit”.
Els tres presidents han incidit en la importància de canviar el model econòmic que, asseguren, té un impacte directe en la demografia, la societat, el territori i també en les prioritats nacionals, que les institucions autonòmiques no han sabut desenvolupar. “Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera ens hem tornat gats pel turisme”, assegura Soler. Una activitat que ha perdut el caràcter “tradicional” i que ha deixat el progrés en segon terme. “Vivim en un País Valencià que no reconeixem, que camina entre el desconcert i la ruïna”, ha explicat l’expresident de la Generalitat Valenciana.
Davant d’aquestes circumstàncies, proposen la sobirania nacional com a “única solució” per tenir els “recursos” que permetin “sortir del col·lapse” als Països Catalans. “La llengua és una palanca imprescindible de l’economia, una marca de qualitat que crea lligams en els mercats i que l’estat espanyol ens ha llevat”, afegeix Josep Lluís Albinyana.
Un Estat que han titllat de ser una “turbo espiradora de recursos” guiada encara per la lògica colonial i de la qual cal escapar per via pròpia. “Partim d’una situació que només té una porta que és sortir-ne. Quan la teva llengua només és parlada per un terç de la població han d’estar saltant totes les alarmes”, ha declarat Quim Torra, que ha defensat un canvi de lideratge per “guanyar credibilitat” i reprendre el procés d’independència.
L’estat paral·lel
Amb l'article 145.1 de la Constitució espanyola, que prohibeix la federació de les comunitats autònomes, i els tres governs en mans de formacions no independentistes, el somni d’uns Països Catalans units i sobirans sembla més lluny que mai. La recepta de Torra davant les adversitats té una nota en comú amb la que hem sentit aquests dies per la Universitat Catalana d’Estiu: la força de la gent.
Un impuls que, a parer de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, té vida pròpia al marge de les institucions oficials de cada territori, un “estat al marge” que és fruit de “l’enginy” i d’iniciatives com el Correllengua Agermanat, que articulen el catalanisme de punta a punta del domini lingüístic. “Malgrat totes les polítiques que s’han implantat, no ens n’estem sortint. La societat catalana ha de tenir el present que salvar el català només depèn de nosaltres”, assegura Quim Torra.
D’acord amb aquesta idea, Cristofol Soler ha fet referència al nou fracàs del govern balear per intentar espanyolitzar les aules amb la tria lingüística, un intent que ha deixat en percentatges majoritaris el català a Mallorca (82,78%) Menorca (91,65%) i Eivissa i Formentera (60,34%). “Mentre no siguem subjectes de dret públic, un estat, hem de tenir la capacitat de defensar allò que és nostre i ens defineix, que és l’idioma”, ha explicat Josep Lluís Albinyana.
Així, Albinyana assegura que totes les victòries del País Valencià són mèrit de la societat civil organitzada, que ha lluitat contra “l’empobriment” i a favor de la identitat i del català a l’escola davant d'una Generalitat "al servei dels interessos de Madrid" i l'anticatalanisme, "un tret al peu". “Cal recordar que l’objectiu és assimilar-nos. Som espanyols per dret de conquesta, no per cap decisió pròpia”, ha sentenciat Torra.
