Cop dur per a la Catalunya Nord, que aquest divendres ha rebut els resultats de la consulta sobre el canvi de nom del Departament. L'opció guanyadora ha estat conservar la denominació "Pirineus Orientals", una nomenclatura que s'arrossega des de 1790. Sense rastre de la identitat catalana del territori i, igual que la resta de circumscripcions administratives, el van batejar amb una referència geogràfica.
Els nord-catalans votaven si volien mantenir el nom actual, Pirineus Orientals o bé el volien canviar per "Pirineus Catalans" o "Pirineus Mediterranis", la marca turística de la regió els darrers anys. Les entitats catalanistes, malgrat que eren partidàries de l'opció "País Català", que no es va posar sobre la taula per ser massa "radical", han fet una forta campanya a favor de l'opció "Pirineus Catalans" que, a parer seu, obria la porta un reconeixement nacional simbòlic. L'opció "Prineus Orientals", ha quedat primera amb un 47% dels vost, seguida de "Pirineus Catalans", amb un 42%.
La notícia suposa nou un revés per a l'ADN del territori que, ara fa una dècada, amb la fusió del Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus va quedar invisibilitzat sota el nom d’Occitània, on va quedar integrada la Catalunya Nord. En aquella ocasió també es va consultar la població sobre el nom de la nova regió i el catalanisme nord-català va defensar l’opció Occitània-País Català, que va quedar descartada.
Pere Mazanares, pedagog, activista catalanista i fundador de l'associació Arrels, assegura que malgrat que es mantingui el nom oficial "la gent del carrer s'autodefineixen com a catalans". "Hi ha una simpatia molt gran per la qüestió catalana, però el nom de Pirineus Orientals ha calat molt", explica. En aquesta línia, diu que els avenços de l'activisme catalanista estan sent lents i "amb la demografia en contra" en una cursa contrarellotge. "La gent que hagi votat pel Pirineu Català es llançarà contra el Consell Departamental: han esperat massa a convocar les votacions", explica.
Manzanares defensa que els percentatges haurien estat diferents i més favorables si s'hagués aprofitat el descontentament de la gent amb el nom regional d'Occitània i no haguessin esperat una dècada a fer la consulta. "Quan passen tants anys hi ha un desencís i un desgast que repercuteix en la mobilització. Es veu perfectament, per exemple, amb l'independentisme a Catalunya: el 2017 era altíssima i ara ha baixat molt", afirma.
Un recompte marcat pel silenci i els retards
La Catalunya Nord ha rebut els resultats de la consulta sobre el canvi de nom Departament dels Pirineus Orientals amb retard en un procés que va començar a finals de juny, tres setmanes tard, marcat per la incertesa i els canvis de dates constants. Les xifres, que havien de sortir publicades a mitja tarda d'aquest divendres, no s'han fet públiques fins ben entrat el vespre a causa d'una demora en la comptabilització de vots.
En un principi, el recompte s'havia de començar ales 8:30 hores del matí per tenir els resultats a les 15 hores, però, finalment, tot plegat no ha començat fins a les 18 hores. El Departament ho va comunicar a última hora als mitjans, en un missatge de disculpa que va passar desapercebut a les comunicacions oficials i del qual només se'n va fer ressò a Ràdio Arrels.
Des de l'emissora nord-catalana apunten que aquest contratemps ha estat a causa del mètode de recompte dels vots per correu, que s'ha fet manualment, i també pels problemes per "reconèixer la lletra dels electors", "autentificar el vot" i, alhora, "identificar aquelles persones que han votat diverses vegades". Segons el vicepresident del Consell Departamental del Pirineu Oriental, Nicolau Garcia, s'ha seguit un mètode de "doble control" per assegurar la validesa jurídica del resultat. "No hi ha d'haver cap dubte que hem fet el treball amb rigor i que no s'ha fet cap trampa", apunta.
La votació ha comptat amb una participació reduïda, que arriba al 11% (al voltant de 35.000 vots), i pel període de vacances estival, que l'ha apartat en bona part del debat polític. "S'ha fet poca publicitat del procés participatiu de les institucions i ens hem trobat que moltes persones obsessionades en el cost econòmic que té, un fet que, amb les xifres a la mà, és irrellevant", va assegurar el del delegat de Plataforma per la Llengua a la Catalunya Nord, Gautier Sabrià, en declaracions a Nació.
Plataforma per la Llengua ha estat una de les entitats més involucrades en la campanya favorable al terme "Pirineus Catalans". Una marca que, des del seu punt de vista, és "un principi i un escut" que hauria permès legitimar la presència pública de la llengua i obrir la porta a un futur reconeixement institucional com a part de la seva identitat "després d'una dècada d'invisibilització administrativa de la catalanitat".
