Aigües de Barcelona, participada majoritàriament per Agbar, no posa les coses fàcils a l'Ajuntament en el procés que ha iniciat per remunicipalitzar l'aigua. Segons el regidor d'Aigua, Eloi Badia, està sent "molt difícil" accedir a la informació sobre el pla d'inversions i els actius de la companyia, la qual és essencial per poder recuperar la gestió pública del servei.

Badia constata la "poca predisposició i col·laboració" d'Aigües de Barcelona per fer que l'administració pugui disposar d'aquesta informació, ja que "constantment" els demanen "pròrrogues" i es produeixen retards. Les dificultats no es limiten al procés per a remunicipalitzar el servei, i també s'ha produït a l'hora d'establir les tarifes d'enguany.

El regidor ho ha explicat aquest dimarts en una roda de premsa en el marc de la Jornada "Aigua, bé comú. Reptes i futur" que han organitzat l'Ajuntament i la plataforma Aigua és Vida al recinte modernista de Sant Pau per debatre sobre la remunicipalització del servei. El govern d'Ada Colau va obtenir el novembre l'aval del ple per executar-ho a la ciutat, i ja prepara diversos informes per tirar-ho endavant.

El calendari vindrà marcat per la sentència que ha d'emetre el Tribunal Suprem després que Aigües de Barcelona recorregués la de fa un any del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb la qual va anul·lar la concessió a aquesta empresa mixta per gestionar aquest servei a l'Àrea Metropolitana. La sentència pot tardar encara fins a dos anys més.

No obstant això, l'Ajuntament ja prepara l'escenari de la remunicipalització, i preveu acabar l'any "amb tota la feina feta", segons Badia. És a dir, a finals d'any disposar dels informes que permetin dibuixar l'escenari de la remunicipalització. En el passat a Barcelona havien conviscut empreses públiques i privades que gestionaven l'aigua, però mai abans hi ha hagut una gestió pública íntegra de tota la ciutat.

La batalla legislativa de l'aigua

A més d'arribar als tribunals, la batalla sobre el model de gestió de l'aigua també es juga en l'àmbit legislatiu. Ajuntaments, operadors públics i moviments socials han preparat unes bases perquè es reguli el cicle hidràulic de l'aigua. Segons el secretari general de la Asociación Española de Operadores Públicos de Abastecimiento y Saneamiento (AEOPAS), Jaime Morell, Espanya és "l'únic país d'Europa" que no disposa d'aquesta regulació.

Morell ha destacat les dificultats que tenen els municipis per remunicipalitzar l'aigua, com "el boicot i les amenaces" –un exemple seria l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, que ha rebut amenaces pel procés obert perquè l'aigua deixi de ser de gestió privada-, i considera que "l'actual desregulació afavoreix la privatització i dificulta tremendament la voluntat política de remunicipalitzar".

Ciutadans ja va intentar a la legislatura anterior presentar un projecte no de llei de regulació, el qual no va arribar a tramitar-se, però on es pretenia que les tarifes de l'aigua es revisessin de manera automàtica amb una fórmula matemàtica. Morell hi veu aquí la mà de les operadores privades, les quals en aquesta legislatura tornen a empènyer per aconseguir una regulació en sintonia amb els seus interessos.

Des de la Red Agua Pública, el portaveu, Gonzalo Marín, ha subratllat que són conscients que "els interessos privats estan treballant en una llei de regulació que afavorirà la privatització dels serveis". La seva homòloga d'Aigua és Vida, Miriam Planas, ha subratllat que volen evitar que la legislació estatal coarti les competències municipals, i pretenen que els municipis "puguin mantenir la sobirania" i poder decidir internalitzar l'aigua.