Així, malgrat les expectatives de millora, s'han trobat que han incrementat tant "les persones obligades a canviar d'habitatge" -sobretot en habitacions de relloguer que han augmentat el preu- com les que "han deixat de comprar medicaments o seguir tractaments mèdics" per motius econòmics. També han crescut les famílies que s'endeuten, ha explicat Feu.
Això, lligat a les dificultats en l'alimentació, ha comportat situacions d'extrema vulnerabilitat econòmica. "Hi ha persones que estan passant gana", ha reconegut la representat de Càritas. En aquest sentit, ha exposat el testimoni recent d'una dona que vivia amb la seva neta rellogant una habitació en un pis i que va explicar el seu cas en un grup de discussió. "La seva prioritat número u és la neta. La número dos, "Hi ha dies que menjo i dies que no menjo"pagar l'habitatge. I la número tres, la seva alimentació. I ens deia:. I és que hi ha gent que està passant gana perquè prioritzen pagar l'habitació que no les facin fora", ha detallat Míriam Feu.
De fet, aquesta inseguretat en l'habitatge, per una demanda elevada i un preu disparat, fa que moltes persones acceptin situacions de precarietat extrema a la llar. Així, en roda de premsa, Càritas ha exposat que hi ha famílies, sobretot dones migrants, que acaben acceptant imposicions de les persones amb qui conviuen i que els relloguen les habitacions. Per exemple, prohibicions d'utilitzar la rentadora, limitacions horàries per anar al lavabo fins i tot a nens petits, exclusió dels espais d'ús comú com el menjador i condicions com no portar mai cap visitant a la casa. La necessitat d'un sostre les empeny a acceptar aquestes condicions. I fins i tot "deixar de menjar per pagar l'habitació", ha exposat la representant de l'acció social de Càritas.
Igualment, una enquesta realitzada a més de 400 persones per part de Càritas Barcelona, exposa que gairebé 9 de cada 10 de les famílies a les quals es fa seguiment han hagut de reduir la seva despesa en alimentació. Això ha suposat, en molts casos, abandonar l'adquisició de productes frescos i que gairebé la meitat de les famílies (43%) no puguin portar una alimentació adequada. És el pes d'una inflació que arrossega les derives de la crisi de la pandèmia i que es fa especialment crua entre les famílies amb fills, sobretot les monoparentals encapçalades per dones.
Crida urgent per augmentar l'habitatge públic
Sigui com sigui, la crisi de l'habitatge ha estat, de facto, el gran focus de la roda de premsa. Si bé s'han demanat millores en altres aspectes clau de l'autonomia per a les persones sense recursos econòmics, com podrien les ajudes directes, tots ells queden supeditats d'alguna manera al preu de tenir un sostre. "La capacitat d'alleugeriment de l'Ingrés Mínim Vital, mentre no hi hagi una política d'habitatge, és bastant limitada. Perquè la gent, tan aviat com rebi aquests ingressos, els destinarà sobretot a aconseguir un habitatge, que és la gran mancança", ha assenyalat el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, fent èmfasi en el fet que aquesta problemàtica es dona a les grans ciutats. També ha destacat que si bé hi ha bona sintonia i projecte per millorar l'accés a molts recursos destinats a la pobresa, l'accés a la llar continua sent la baula feble de tota la cadena. "No estem dibuixant un horitzó negre, excepte amb el tema de l'habitatge", ha apuntat Busquets.
Una realitat que s'ha evidenciat amb la petició política d'urgència per accelerar tots els processos vinculats a tenir habitatge públic a preus assequibles. En aquest sentit, ha recordat que ja hi va haver un pacte nacional per l'habitatge, l'any 2007, impulsat al Parlament de Catalunya i que contemplava que en a finals de 2026 tots els municipis de més de 5.000 habitants tinguessin el 15% dels pisos destinats a polítiques socials. Actualment, en canvi, el parc d'habitatge públic a tot el país no arriba al 2%, molt lluny de la mitjana europea i de les mateixes promeses de la política catalana. Una situació que lliga amb les dades exposades per Nació recentment, que concretaven els incompliments de la Generalitat amb la inversió per a pisos socials per a persones desnonades a Barcelona.
Davant d'això, Busquets ha reclamat un compromís ferm i real dels responsables polítics per posar-hi remei de manera prioritària. Si bé ha matisat la necessitat d'actualitzar l'índex de renda de suficiència i de fer compatible el cobrament de la Renda Garantida de Ciutadania o l'Ingrés Mínim Vital amb ajudes al lloguer o un sou parcial, el gran problema a resoldre ha insistit que és l'accés a un habitatge. Fins i tot ha plantejat que, mentre no hi hagi un canvi, la regulació de lloguers pot ser la millor de les opcions a l'abast.
