27
de setembre
de
2016, 07:29
Actualitzat:
28
de setembre,
13:19h
El primer debat presidencial entre Hillary Clinton i Donald Trump no ha decebut les enormes expectatives generades. Moderats pel periodista Lester Holt, els dos aspirants a la Casa Blanca s’han esbatussat de valent en un encontre on s’ho han dit tot. Clinton ha aparegut com una candidata experimentada amb un coneixement aprofundit dels temes, dominant clarament en temes de política exterior i quan s’ha tractat el tema de la violència a les ciutats. Trump, per la seva banda, s’ha fet fort en la seva condició de candidat populista i anti-establishment, amb un missatge primari però que pot resultar efectiu en alguns segments.
El debat ha començat situant cada aspirant en el seu espai ideoògic. Trump ha defensat un pla de reducció d’impostos radical, similar als que va fer Ronald Reagan els anys vuitanta, en un gest de complicitat envers els republicans més ortodoxos, i ha esmentat en vàries ocasions alguns dels estats més disputats i on la crisi ha fet mal, com Ohio o Michigan. Clinton ha pogut mostrar-se més intervencionista, lluint el discurs social dels demòcrates i assegurant que facilitarà l’accés de tothom a la universitat.
En la major part dels temes, Hillary anava més enllà en els detalls enfront l’atac de Trump. El republicà ha reduït la seva política contra la inseguretat a les ciutats a més policia i llei i ordre, mentre que l’exsecretària d’Estat ha propugnat un programa integral per a les comunitats.
També en política exterior Clinton ha mostrat que trepitjava més segura, com quan ha defensat l’acord amb l’Iran, que segons Trump només farà que el règim iranià trigui una mica més a disposar d’armes nuclears. Clinton també ha constatat que coneix millor el funcionament de l’OTAN, mentre que Trump exigia que els socis dels EUA fossin lleials i paguessin el que els toca.
Però Trump, molt agressiu en tot el debat, ha tingut moments bons i ha demostrat que pot ser temible, sobretot pel seu caràcter imprevisible. Ha repetit un munt de vegades que “fa trenta anys que estàs en això”, un missatge que posa en evidència qui és la candidata continuista. També ha estat eficaç quan ha deixat al descobert les nafres de la política nord-americana a l’Iraq, amb la que quasi sempre ha estat crític. En un any populista i anti-statu quo com aquest, el seu continu esment dels errors dels “polítics” pot haver estat també un encert.
Els propers dies diran si hi ha hagut un guanyador clar –una enquesta de la CNN dóna la victòria a Clinton (62%) per només un 27% de Trump-. L’intercanvi, en tot cas, ha estat elèctric i cap dels dos candidats ha quedat noquejat. Trump s’ha mostrat vehement en tot moment, cosa que potser li passi factura. Clinton, en més d’una ocasió, ha baixat fins al cos a cos de manera molt evident, com quan s’ha preguntat perquè Trump no mostra les seves declaracions de la renda. Certament, aquesta no és una campanya per a “ladies and gentlemen”.
El debat ha començat situant cada aspirant en el seu espai ideoògic. Trump ha defensat un pla de reducció d’impostos radical, similar als que va fer Ronald Reagan els anys vuitanta, en un gest de complicitat envers els republicans més ortodoxos, i ha esmentat en vàries ocasions alguns dels estats més disputats i on la crisi ha fet mal, com Ohio o Michigan. Clinton ha pogut mostrar-se més intervencionista, lluint el discurs social dels demòcrates i assegurant que facilitarà l’accés de tothom a la universitat.
En la major part dels temes, Hillary anava més enllà en els detalls enfront l’atac de Trump. El republicà ha reduït la seva política contra la inseguretat a les ciutats a més policia i llei i ordre, mentre que l’exsecretària d’Estat ha propugnat un programa integral per a les comunitats.
També en política exterior Clinton ha mostrat que trepitjava més segura, com quan ha defensat l’acord amb l’Iran, que segons Trump només farà que el règim iranià trigui una mica més a disposar d’armes nuclears. Clinton també ha constatat que coneix millor el funcionament de l’OTAN, mentre que Trump exigia que els socis dels EUA fossin lleials i paguessin el que els toca.
Però Trump, molt agressiu en tot el debat, ha tingut moments bons i ha demostrat que pot ser temible, sobretot pel seu caràcter imprevisible. Ha repetit un munt de vegades que “fa trenta anys que estàs en això”, un missatge que posa en evidència qui és la candidata continuista. També ha estat eficaç quan ha deixat al descobert les nafres de la política nord-americana a l’Iraq, amb la que quasi sempre ha estat crític. En un any populista i anti-statu quo com aquest, el seu continu esment dels errors dels “polítics” pot haver estat també un encert.
Els propers dies diran si hi ha hagut un guanyador clar –una enquesta de la CNN dóna la victòria a Clinton (62%) per només un 27% de Trump-. L’intercanvi, en tot cas, ha estat elèctric i cap dels dos candidats ha quedat noquejat. Trump s’ha mostrat vehement en tot moment, cosa que potser li passi factura. Clinton, en més d’una ocasió, ha baixat fins al cos a cos de manera molt evident, com quan s’ha preguntat perquè Trump no mostra les seves declaracions de la renda. Certament, aquesta no és una campanya per a “ladies and gentlemen”.
| El debat en deu intercanvis |
|---|
| - Clinton: “Ell ha fet la seva fortuna a partir de l’herència del seu pare. El meu pare era de classe mitjana i va treballar dur”. - Trump: “El meu pare em va fer una donació però jo he guanyat molts diners”. - Clinton: “Per què no ha mostrat les declaracions de la renda? Quants negocis té? No ha pagat els impostos federals?” - Trump: “Les declaracions de la renda no diuen molta cosa. Per què no ha publicat els 30.000 mails que va esborrar?” - Clinton.: “Em vaig equivocar a l’utilitzar un servidor privat”. - Trump: “Això no va ser un error. Va ser una cosa premeditada”. - Clinton: “T’has declarat en fallida sis cops, hi ha milers de persones a les quals has estafat. Aquí mateix hi ha un arquitecte a qui no vas pagar la seva feina”. - Trump: “Potser no va fer la feina bé”. - Clinton: “Trump va dir una mentida racial, que el president Obama no havia nascut aquí”. - Trump: “Jo vaig aconseguir que publiqués els eu certificat de naixement. I menteixes perquè el teu equip també ho va dir”. - Clinton: “Quan era senadora vaig aprovar tractats comercials que eren positius”. - Trump.: “El teu marit va aprovar el Nafta, que ha estat el pitjor tractat de comerç que mai s’ha aprovat”. - Trump.: “Hi ha dues paraules que Clinton mai pronuncia: llei i ordre a les nostres comunitats”. - Clinton: “No es tracta només de llei i ordre, es tracta de recuperar la confiança en el si de les nostres comunitats, i de posar fi al racisme sistèmic en el nostre règim penal”. - Trump.: “Faré la major retallada d’impostos des dels anys de Reagan”. - Clinton.: “On érem fa vuit anys? No tornem a les polítiques del passat que van fracassar”. - Clinton.: “Vas estar a favor de la guerra de l’Iraq”. - Trump.: “Això és mentida. Vaig dir que desestabilitzaria l’Orient Mitjà i així ha estat”. - Trump.: “Jo sóc un guanyador. Hilary no”. - Clinton.: “Un home que es pica per un tuit no pot tenir sota seu l’arsenal nuclear”. |