07
de març
del
2024
Actualitzat
a les
23:03h
El feminisme incomoda perquè fa perdre privilegis. Per això, dir que és bo per als homes pot ser un punt naïf. Al llarg de tota la història ells han estat els grans beneficiaris d’una discriminació positiva anomenada sistema que, recentment, sembla que ha començat a trontollar gràcies a la força i perseverança del moviment. A l’Estat, des del 2014hem vist com les dones han aconseguit que el feminisme passi a ser tema de conversa als bars i de reflexió als mitjans, una carpeta que ha interpel·lat també la política i les grans corporacions. El teixit associatiu situa el punt d’inflexió amb el Tren de la Llibertat que va aconseguir que el govern espanyol, aleshores liderat pel popular Mariano Rajoy, fes marxa enrere en la retallada al dret a l’avortament. Després ha vingut el terratrèmol social i jurídic de la Manada, el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, el només sí és sí, la llei trans, i més recentment el #SeAcabó o l'impacte del cas Alves.
En una dècada, Espanya s'ha convertit en el segon estat més feminista d'Europa, segons un informe d'Ipsos. I és que tot l'aconseguit durant aquests anys convida a l'optimisme, si no fos perquè, recentment, un tsunami conservador de polítics i influencers ha connectat amb una nova generació de joves que, "profundament perduts" -segons les expertes-, podrien amenaçar la conquesta de nous drets. Ara hi ha quatre de cada 10 homes que se senten discriminats. Una majoria de nois catalans considera que el feminisme ha anat massa lluny i alguns d'ells són més masclistes que els seus avis.
"Què esperàvem?", es pregunta l'experta en teoria sociològica i filosofia social, Natàlia Cantó, en conversa amb Nació. "Hi ha resistència a canvis que són estructurals", contesta la investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La qüestió és quin ha de ser el següent pas. Els hem de donar per perduts o cal impulsar accions que evitin que aquesta bombolla es faci més gran? És possible avançar cap a la igualtat sense atendre el seu malestar? Això és el que diuen les especialistes a aquest diari.
Cantó apunta que a alguns d'aquests nois se'ls ha acusat des de petits de ser violadors en sèrie. "Els hem donat un rol per defecte i alguns s'han rebotat i l'han agafat. Sense voler-ho, el discurs contra una realitat que existeix ha tingut un efecte no desitjat i això ha provocat una reacció semial·lèrgica". La investigadora sosté que el seu sentiment d'enuig és real, lògic i multifactorial. La pedagoga social Marina Romero recull el testimoni i exposa un motiu: l'impuls de les reivindicacions feministes i la contundència de les últimes polítiques públiques ha fet que les seves suspicàcies de pèrdua de privilegi siguin més agressives i explícites. Cantó en dona un més: se senten vulnerables.
El psicòleg Daniel Leal, especialitzat en masculinitats igualitàries i que treballa fent xerrades a instituts, assegura que hi ha un ampli sector de nois que està esperant "instruccions" sobre com ser un home. I és que mentre moltes dones adultes s'han dedicat a guiar les més joves, amb ells no ha passat el mateix. "No tenen missatges empoderants", rebla Romero, que critica que ni dins ni fora les aules s'està fent la pedagogia correcta. "És contradictori perquè la societat premia els homes sistemàticament alhora que els culpabilitza", detalla Cantó. En aquest escenari, a l'extrema dreta li és molt fàcil manipular els seus sentiments. "Hi van sols", indica. Tota la seva frustració té un blanc comú: el feminisme, a qui responsabilitzen d'haver arrabassat el que opinen que és legítimament seu. "S'equivoquen d'adversari", sentencia l'experta.
A més a més, el catedràtic en dret constitucional, Octavio Salazar, conegut pels seus treballs sobre lluita de gènere, assenyala que el fet que representants institucionals o diputats discuteixin determinades polítiques o termes en espais públics els dona una legitimitat que no fa tant no existia en aquest nivell, "amb tant soroll i tanta confusió interessada". Els normalitza.
Els polítics, però, no són els únics que exploten un relat en què els homes són les noves víctimes. Hi ha tot un seguit d'streamers que han fet de la manosfera una trinxera global de la batalla contra el feminisme. Des d'aquesta comunitat virtual d'homes es bombardegen teories conspiratives i estadístiques falses a una audiència creixent i incapaç de diferenciar què és real i què no. "Hi ha una certa falta de maduresa en les noves generacions que aprofiten", apunta Romero. A Los hombres que odian a las mujeres (Capitán Swing), la periodista Laura Bates parla d'una "màquina de radicalització de masses" que, simplement, s'està ignorant i que, a parer seu, està creant una "bomba de rellotgeria per al futur".
De fet, ja comencem a tenir mostres de la possible detonació. Les especialistes creuen que el gir cap a un discurs cada cop més reaccionari podria vincular-se també amb l'increment de casos de violència sexual entre els menors. L'advocada especialitzada en violències contra la dona Montserrat Solé sol·licita prioritzar campanyes de prevenció i invertir en una "adequat acompanyament" de les menors victimitzades. "El dret penal no sempre pot donar una resposta punitiva, però encara que els menors de 14 anys no siguin responsables davant la llei, això no hauria de comportar la renúncia a qualsevol mena de reparació". Solé clama per buscar altres vies i requereix que no es minimitzi cap violència.
Segons la investigadora de la UOC, la clau de volta per no tirar per la borda tot l'aconseguit fins ara implica assumir la responsabilitat de la generació que ve, i fer-ho des de tots els àmbits i de manera conjunta. "Revertir la situació no és responsabilitat única de les dones o del feminisme, sinó de la societat", apuntala. Part de la feina ja s'està fent. Romero explica que des d'escoles i instituts cada cop hi ha més consciència entre el professorat, que intenta que les aules siguin entorns més segurs i inclusius.
En la mateixa línia, Solé posa èmfasi en el canvi que s'està produint als jutjats i que pot jugar a favor del moviment. "El dret sempre va a remolc de la societat. Totes les conseqüències que va implicar el cas de la Manada s'han de valorar positivament perquè tot i que puguin resultar insuficients, són vitals per continuar treballant". I posa un exemple de progrés: "Que la sentència d'Alves validi el testimoni de la víctima i valori la prestació del consentiment mostra l'avenç de la judicatura. Jutges i fiscals cada vegada treballen més aplicant la perspectiva de gènere", indica l'advocada, membre del bufet de Carla Vall.
"El feminisme està i estarà amenaçat per tots aquells que vegin els seus privilegis amenaçats. Però d’això es tracta. Si el feminisme es volgués conciliador i complaent, hauria de renunciar a avançar cap a la superació del patriarcat i, per tant, deixaria d’existir. El que ha de fer el moviment és molestar, i molt", reflexiona Torner. En aquest sentit, el politòleg afirma que no pot renunciar a influir en l’àmbit institucional, tot i que electoralment ja no sigui tan "rendible". No obstant això, segons ell, "per conquerir l'hegemonia és imprescindible trepitjar carrer, manifestacions, assemblees de barri, festes populars, i posar el cos davant la porta d’un edifici aturant un desnonament".
Per a aquest expert, el moviment ha de combatre el malestar dels més joves des d'una perspectiva interseccional. "El feminisme no s’ha explicat malament, però per contrarestar els discursos d’odi s’ha d’explicar encara millor. Ha de parlar cara a cara amb els nois, donar-los una alternativa", detalla. Exemples com el que ha ofert al món França aquesta mateixa setmana, inscrivint a la Constitució el dret a interrompre voluntàriament l'embaràs, demostren que l'entesa és possible, que el feminisme pot ser una causa transversal si es trien les eines correctes per adreçar-se a tothom i no deixar ningú enrere.
En una dècada, Espanya s'ha convertit en el segon estat més feminista d'Europa, segons un informe d'Ipsos. I és que tot l'aconseguit durant aquests anys convida a l'optimisme, si no fos perquè, recentment, un tsunami conservador de polítics i influencers ha connectat amb una nova generació de joves que, "profundament perduts" -segons les expertes-, podrien amenaçar la conquesta de nous drets. Ara hi ha quatre de cada 10 homes que se senten discriminats. Una majoria de nois catalans considera que el feminisme ha anat massa lluny i alguns d'ells són més masclistes que els seus avis.
"Què esperàvem?", es pregunta l'experta en teoria sociològica i filosofia social, Natàlia Cantó, en conversa amb Nació. "Hi ha resistència a canvis que són estructurals", contesta la investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La qüestió és quin ha de ser el següent pas. Els hem de donar per perduts o cal impulsar accions que evitin que aquesta bombolla es faci més gran? És possible avançar cap a la igualtat sense atendre el seu malestar? Això és el que diuen les especialistes a aquest diari.
Què els passa a aquests joves?
"És perillós perquè són el futur", indica Cantó. L'experta, que precisa que caldria preguntar-los per què se senten així per treure conclusions acurades, apunta que als joves els fa la sensació que només per ser homes ja són masclistes. "I això és una loteria genètica, no naixem víctimes i culpables. I, així i tot, es fa caure sobre les seves espatlles l'herència històrica d'una pressió que no han exercit", indica.Cantó apunta que a alguns d'aquests nois se'ls ha acusat des de petits de ser violadors en sèrie. "Els hem donat un rol per defecte i alguns s'han rebotat i l'han agafat. Sense voler-ho, el discurs contra una realitat que existeix ha tingut un efecte no desitjat i això ha provocat una reacció semial·lèrgica". La investigadora sosté que el seu sentiment d'enuig és real, lògic i multifactorial. La pedagoga social Marina Romero recull el testimoni i exposa un motiu: l'impuls de les reivindicacions feministes i la contundència de les últimes polítiques públiques ha fet que les seves suspicàcies de pèrdua de privilegi siguin més agressives i explícites. Cantó en dona un més: se senten vulnerables.
"El sentiment d'enuig dels nois és real, lògic i multifactorial, però s'equivoquen d'adversari", Natàlia Cantó, investigadora de la UOC
El psicòleg Daniel Leal, especialitzat en masculinitats igualitàries i que treballa fent xerrades a instituts, assegura que hi ha un ampli sector de nois que està esperant "instruccions" sobre com ser un home. I és que mentre moltes dones adultes s'han dedicat a guiar les més joves, amb ells no ha passat el mateix. "No tenen missatges empoderants", rebla Romero, que critica que ni dins ni fora les aules s'està fent la pedagogia correcta. "És contradictori perquè la societat premia els homes sistemàticament alhora que els culpabilitza", detalla Cantó. En aquest escenari, a l'extrema dreta li és molt fàcil manipular els seus sentiments. "Hi van sols", indica. Tota la seva frustració té un blanc comú: el feminisme, a qui responsabilitzen d'haver arrabassat el que opinen que és legítimament seu. "S'equivoquen d'adversari", sentencia l'experta.
L'extrema dreta dota l'enuig de discurs
De Javier Milei a l'Argentina o Giorgia Meloni a Itàlia fins a Santiago Abascal a Espanya. "Els joves se senten identificats amb les seves proclames", constata la pedagoga social. Els relats reaccionaris casen amb una generació "òrfena políticament", segons descriu el politòleg Bernat Torner, que s'ha vist especialment acarnissada per un context de concatenació de crisis que ha fet empitjorat les seves condicions materials. En aquest context, la permeabilitat de la societat respecte a les narratives excloents d'extrema dreta ha crescut considerablement, rebla Torner.A més a més, el catedràtic en dret constitucional, Octavio Salazar, conegut pels seus treballs sobre lluita de gènere, assenyala que el fet que representants institucionals o diputats discuteixin determinades polítiques o termes en espais públics els dona una legitimitat que no fa tant no existia en aquest nivell, "amb tant soroll i tanta confusió interessada". Els normalitza.
Els polítics, però, no són els únics que exploten un relat en què els homes són les noves víctimes. Hi ha tot un seguit d'streamers que han fet de la manosfera una trinxera global de la batalla contra el feminisme. Des d'aquesta comunitat virtual d'homes es bombardegen teories conspiratives i estadístiques falses a una audiència creixent i incapaç de diferenciar què és real i què no. "Hi ha una certa falta de maduresa en les noves generacions que aprofiten", apunta Romero. A Los hombres que odian a las mujeres (Capitán Swing), la periodista Laura Bates parla d'una "màquina de radicalització de masses" que, simplement, s'està ignorant i que, a parer seu, està creant una "bomba de rellotgeria per al futur".
De fet, ja comencem a tenir mostres de la possible detonació. Les especialistes creuen que el gir cap a un discurs cada cop més reaccionari podria vincular-se també amb l'increment de casos de violència sexual entre els menors. L'advocada especialitzada en violències contra la dona Montserrat Solé sol·licita prioritzar campanyes de prevenció i invertir en una "adequat acompanyament" de les menors victimitzades. "El dret penal no sempre pot donar una resposta punitiva, però encara que els menors de 14 anys no siguin responsables davant la llei, això no hauria de comportar la renúncia a qualsevol mena de reparació". Solé clama per buscar altres vies i requereix que no es minimitzi cap violència.
"El feminisme està i estarà amenaçat per tots aquells que vegin els seus privilegis amenaçats. Però d’això es tracta", Bernat Torner, politòleg
Segons la investigadora de la UOC, la clau de volta per no tirar per la borda tot l'aconseguit fins ara implica assumir la responsabilitat de la generació que ve, i fer-ho des de tots els àmbits i de manera conjunta. "Revertir la situació no és responsabilitat única de les dones o del feminisme, sinó de la societat", apuntala. Part de la feina ja s'està fent. Romero explica que des d'escoles i instituts cada cop hi ha més consciència entre el professorat, que intenta que les aules siguin entorns més segurs i inclusius.
En la mateixa línia, Solé posa èmfasi en el canvi que s'està produint als jutjats i que pot jugar a favor del moviment. "El dret sempre va a remolc de la societat. Totes les conseqüències que va implicar el cas de la Manada s'han de valorar positivament perquè tot i que puguin resultar insuficients, són vitals per continuar treballant". I posa un exemple de progrés: "Que la sentència d'Alves validi el testimoni de la víctima i valori la prestació del consentiment mostra l'avenç de la judicatura. Jutges i fiscals cada vegada treballen més aplicant la perspectiva de gènere", indica l'advocada, membre del bufet de Carla Vall.
"El feminisme està i estarà amenaçat per tots aquells que vegin els seus privilegis amenaçats. Però d’això es tracta. Si el feminisme es volgués conciliador i complaent, hauria de renunciar a avançar cap a la superació del patriarcat i, per tant, deixaria d’existir. El que ha de fer el moviment és molestar, i molt", reflexiona Torner. En aquest sentit, el politòleg afirma que no pot renunciar a influir en l’àmbit institucional, tot i que electoralment ja no sigui tan "rendible". No obstant això, segons ell, "per conquerir l'hegemonia és imprescindible trepitjar carrer, manifestacions, assemblees de barri, festes populars, i posar el cos davant la porta d’un edifici aturant un desnonament".
Per a aquest expert, el moviment ha de combatre el malestar dels més joves des d'una perspectiva interseccional. "El feminisme no s’ha explicat malament, però per contrarestar els discursos d’odi s’ha d’explicar encara millor. Ha de parlar cara a cara amb els nois, donar-los una alternativa", detalla. Exemples com el que ha ofert al món França aquesta mateixa setmana, inscrivint a la Constitució el dret a interrompre voluntàriament l'embaràs, demostren que l'entesa és possible, que el feminisme pot ser una causa transversal si es trien les eines correctes per adreçar-se a tothom i no deixar ningú enrere.