Cada pocs dies, el serial de la successió del cardenal Juan José Omella a l’arquebisbat de Barcelona viu un moment agitat i sembla que ja és imminent la notícia del seu nomenament, que ha de ser signat pel Papa. La llista d’arquebisbables seria inacabable. Un dels que ha agafat volada és el d’Octavi Vilà, bisbe de Girona i frare del Cister, ja va informar Nació. És la figura més citada en totes les converses i conciliàbuls que es produeixen aquests dies i que apunten a una data propera: aquest divendres, 6 de novembre, festivitat de Sant Sever.
No hi ha unanimitat en les percepcions sobre Vilà, tot i que la seva candidatura té molts partidaris. És un religiós en un moment en què Roma valora especialment els religiosos. Lleó XIV és membre de l’orde agustí i se sap que aprecia l’espiritualitat cistercenca. Ha estat ben rebut a Girona i respon al perfil catalanista i obert que voldria un ampli sector del catolicisme de Catalunya. Perquè en el que sí que hi ha més consens és en el perfil que sembla dibuixar-se pel que fa al successor d’Omella.
La visita del Papa a Catalunya va deixar bona petjada. En tots els sectors de l’Església, però els més catalanistes van apreciar els gestos de Lleó XIV i consideren probable que qui vingui a succeir Omella respondrà a la sensibilitat mostrada pel pontífex: arrelat a Catalunya, sensible amb la llengua i la identitat, conciliar (progressista, seguidor dels aires reformistes del Concili Vaticà II). Aquest perfil seria compartit per altres prelats, com el bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, coneixedor de l’arxidiòcesi, on va ser auxiliar d’Omella. Com el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez, dominic basc (un altre religiós) que ha connectat bé amb el país; o com Daniel Palau, bisbe de Lleida. Fonts diocesanes apunten a algun català establert a Roma.
Entre els qui sostenen que la candidatura de Vilà és real expliquen que el nomenament no es podia fer abans de Sant Narcís, patró de Girona, que va ser dijous passat, de manera que el bisbe beneís amb tota l’autoritat la festa major. I es posa el focus en el dia de Sant Sever perquè va ser aquest dia del ja llunyà 2015 quan va començar el mandat del cardenal Omella. També cal apuntar el fet que així que el nom de Vilà es va estendre, va començar una intensa campanya de mitjans de la dreta espanyolista explicant de manera esbiaixada una bona relació del prelat amb Carles Puigdemont.
Lleó XIV, ja restablert d el'operació de pulmó- començarà divendres un viatge a Amèrica Llatina que s’allargarà fins al 17 de novembre. Però no sembla que això hagi d’aturar la maquinària vaticana. El que potser tindria més sentit és que Roma, que té cura dels detalls, eviti un nomenament en plena campanya electoral espanyola. Ni que sigui per evitar possibles interpretacions polítiques d’un nomenament, tot i que no es pot descartar res.
Es menjarà els torrons a Barcelona el cardenal Omella? Sigui com sigui, segur que ho farà amb més tranquil·litat que el bo de Sant Sever, bisbe de Barcelona el segle VII i que fou martiritzat en temps convulsos, quan el bàcul acabava sovint esberlat. Aviat sortirem de dubtes. Una cosa és indiscutible: cada setmana estem més a prop del desenllaç d'una història que ja comença a cansar més d'un. Aquesta és l’única certesa.
