21
d'agost
de
2021, 20:30
Actualitzat:
23
d'agost,
16:05h
Quan comenci el nou curs polític, el govern d'Ada Colau ja tindrà posada la vista en el 2023. Un cop superat l'equador del mandat, toca fixar la mirada en les pròximes eleccions municipals, per les quals l'alcaldessa de Barcelona ja ha anat aplanant el terreny donant per fet que repetirà candidatura, malgrat que formalment -ho desgranava en una entrevista a NacióDigital- encara no ho ha decidit. com arribarà Barcelona als comicis d'aquí a un any i mig? El govern municipal té sobre la taula algunes decisions que marcaran la manera d'administrar la ciutat els pròxims anys.
El principal repte a resoldre és quin pes es vol donar al turisme en el múscul econòmic de la ciutat. En primer lloc, perquè el sector representava el 14% del PIB abans de la pandèmia i des de l'esclat de la Covid-19 les administracions no han dissenyat cap pla alternatiu. En segon, perquè, Barcelona en Comú i el PSC mantenen postures diferents sobre el turisme des de dins del govern municipal.
Unes diferències que s'han fet especialment explícites en el debat sobre el futur de l'aeroport i en el conflicte per l'aterratge de l'Hermitage a la ciutat. El PSC ha mantingut una posició alineada a la del PSOE i Aena. El primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, ha celebrat l'acord entre la Generalitat i l'Estat per a l'ampliació. "Permetrà convertir-nos en un hub intercontinental, atreure inversions i generar milers de llocs de treball", deia el dia que es va anunciar l'acord.
Mentrestant, els comuns han demanat sempre apostar per altres alternatives, com la millora de la connexió amb l'aeroport de Girona, a més de qüestionar la proposta d'Aena. La tinent d'alcaldia Janet Sanz ha qualificat l'acord de "xec en blanc". "Cap acció contra la crisi climàtica, com exigeix la UE. Cap garantia que no suposarà més low cost i 20 milions més de turistes. No garanteix l’espai natural del Delta i la Ricarda", va dir Sanz en una piulada.
Una ampliació del Prat -la primera gran entesa Estat-Generalitat de la nova legislaura- tindria efectes sobre el volum de visitants de la ciutat i també sobre la contaminació que pateix la capital. L'ampliació permetria incrementar el volum de passatgers anual. El 2019 hi van passar 53 milions de passatgers -la capacitat màxima actual és de 55 milions- i les obres permetrien arribar fins als 72 milions d'usuaris. D'altra banda, els avions no disposen d'alternativa als combustibles fòssils i això lliga el projecte d'Aena a un augment de la contaminació, en un moment en què l'Ajuntament està tirant endavant canvis urbanístics que permetin reduir la pol·lució.
A més, el consistori posa l'accent en el fet que reduir la contaminació a nivells del 2020 permetria evitar 600 morts a l'any i l'Agència de Salut Pública demana replantejar el model turístic. Un compromís, que a jutjar pels missatges públics, l'Ajuntament està lluny d'assumir. Sense anar més lluny, l'objectiu per a aquest estiu era recuperar gairebé el mateix volum de turistes que van visitar la ciutat abans del 2019.
Els efectes de la concentració turística
Barcelona continua sent un escenari llaminer per a inversors privats i l'última prova d'això és la voluntat de fer-hi aterrar una franquícia de l'Hermitage. El projecte ha derivat en un conflicte obert entre el Port de Barcelona -titular dels terrenys on s'hauria d'ubicar el museu- i l'Ajuntament, i també entre els socis de govern, que van diferir a l'hora de denegar el conveni per fer possible el projecte. Ara, però, les dues institucions s'han proposat tornar al diàleg.
El nou president del port, Damià Calvet, confia a "revertir" la negativa a un projecte que en el seu moment l'Ajuntament va rebutjar per dubtes sobre la viabilitat econòmic i l'impacte urbanístic que suposaria. També, per evitar nous espais de concentració turística a la ciutat. L'Ajuntament no és aliè a l'altra cara de la moneda del 14% del PIB que suposa per a la ciutat el turisme és l'afectació que suposa sobre la ciutat i la gent que hi viu. L'auge d'apartaments turístics, per exemple, té com a conseqüència l'encariment de l'habitatge, tal com demostra un estudi de la UB i la UAB del 2019.
També el 2019, un informe de la Diputació de Barcelona informava que a l'àrea metropolitana hi havia 146.350 persones afiliades a la Seguretat Social en l'àmbit del turisme. Un estudi del portal especialitzat en ocupació turística i hostalera, Turijobs, conclou que els empleats del sector turístic cobren de mitjana 19.593 euros bruts a l’any, un 17,4% menys que la mitjana salarial a l’Estat.
Durant la primera meitat del mandat, Barcelona ha entomat debats que ara caldrà tancar. Donant un cop d'ull al calendari, es constata que la ciutat no es planteja per ara prendre protagonisme al turisme. A l'octubre, la capital acollirà per primera vegada el Future of Tourism World Summit, una cimera mundial impulsada per la fundació Advances Leadership i que, en paraules dels organitzadors, té per objectiu convertir la ciutat en la "Davos del turisme".
El principal repte a resoldre és quin pes es vol donar al turisme en el múscul econòmic de la ciutat. En primer lloc, perquè el sector representava el 14% del PIB abans de la pandèmia i des de l'esclat de la Covid-19 les administracions no han dissenyat cap pla alternatiu. En segon, perquè, Barcelona en Comú i el PSC mantenen postures diferents sobre el turisme des de dins del govern municipal.
Unes diferències que s'han fet especialment explícites en el debat sobre el futur de l'aeroport i en el conflicte per l'aterratge de l'Hermitage a la ciutat. El PSC ha mantingut una posició alineada a la del PSOE i Aena. El primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, ha celebrat l'acord entre la Generalitat i l'Estat per a l'ampliació. "Permetrà convertir-nos en un hub intercontinental, atreure inversions i generar milers de llocs de treball", deia el dia que es va anunciar l'acord.
Mentrestant, els comuns han demanat sempre apostar per altres alternatives, com la millora de la connexió amb l'aeroport de Girona, a més de qüestionar la proposta d'Aena. La tinent d'alcaldia Janet Sanz ha qualificat l'acord de "xec en blanc". "Cap acció contra la crisi climàtica, com exigeix la UE. Cap garantia que no suposarà més low cost i 20 milions més de turistes. No garanteix l’espai natural del Delta i la Ricarda", va dir Sanz en una piulada.
Una ampliació del Prat -la primera gran entesa Estat-Generalitat de la nova legislaura- tindria efectes sobre el volum de visitants de la ciutat i també sobre la contaminació que pateix la capital. L'ampliació permetria incrementar el volum de passatgers anual. El 2019 hi van passar 53 milions de passatgers -la capacitat màxima actual és de 55 milions- i les obres permetrien arribar fins als 72 milions d'usuaris. D'altra banda, els avions no disposen d'alternativa als combustibles fòssils i això lliga el projecte d'Aena a un augment de la contaminació, en un moment en què l'Ajuntament està tirant endavant canvis urbanístics que permetin reduir la pol·lució.
A més, el consistori posa l'accent en el fet que reduir la contaminació a nivells del 2020 permetria evitar 600 morts a l'any i l'Agència de Salut Pública demana replantejar el model turístic. Un compromís, que a jutjar pels missatges públics, l'Ajuntament està lluny d'assumir. Sense anar més lluny, l'objectiu per a aquest estiu era recuperar gairebé el mateix volum de turistes que van visitar la ciutat abans del 2019.
Els efectes de la concentració turística
Barcelona continua sent un escenari llaminer per a inversors privats i l'última prova d'això és la voluntat de fer-hi aterrar una franquícia de l'Hermitage. El projecte ha derivat en un conflicte obert entre el Port de Barcelona -titular dels terrenys on s'hauria d'ubicar el museu- i l'Ajuntament, i també entre els socis de govern, que van diferir a l'hora de denegar el conveni per fer possible el projecte. Ara, però, les dues institucions s'han proposat tornar al diàleg.
El nou president del port, Damià Calvet, confia a "revertir" la negativa a un projecte que en el seu moment l'Ajuntament va rebutjar per dubtes sobre la viabilitat econòmic i l'impacte urbanístic que suposaria. També, per evitar nous espais de concentració turística a la ciutat. L'Ajuntament no és aliè a l'altra cara de la moneda del 14% del PIB que suposa per a la ciutat el turisme és l'afectació que suposa sobre la ciutat i la gent que hi viu. L'auge d'apartaments turístics, per exemple, té com a conseqüència l'encariment de l'habitatge, tal com demostra un estudi de la UB i la UAB del 2019.
També el 2019, un informe de la Diputació de Barcelona informava que a l'àrea metropolitana hi havia 146.350 persones afiliades a la Seguretat Social en l'àmbit del turisme. Un estudi del portal especialitzat en ocupació turística i hostalera, Turijobs, conclou que els empleats del sector turístic cobren de mitjana 19.593 euros bruts a l’any, un 17,4% menys que la mitjana salarial a l’Estat.
Durant la primera meitat del mandat, Barcelona ha entomat debats que ara caldrà tancar. Donant un cop d'ull al calendari, es constata que la ciutat no es planteja per ara prendre protagonisme al turisme. A l'octubre, la capital acollirà per primera vegada el Future of Tourism World Summit, una cimera mundial impulsada per la fundació Advances Leadership i que, en paraules dels organitzadors, té per objectiu convertir la ciutat en la "Davos del turisme".