El síndic de Barcelona, David Bondia, ha presentat l'informe anual que destaca deu aspectes que encara queden per millorar a la capital catalana. En l'anàlisi, que exposa que el 2022 s'han rebut "més queixes" i que fiscalitza els deures pendents de l'administració, es posa l'accent en els drets dels col·lectius socials amb menys recursos econòmics. Així, una de les principals necessitats detectades és que cal més atenció presencial als Serveis Socials municipals. La directora adjunta de la Sindicatura de Greuges de Barcelona, Eva G. Chueca, ha subratllat que és una de les principals preocupacions de l'oficina perquè "els serveis socials són un servei bàsic i hauria de quedar fora de la possibilitat del teletreball" en l'atenció a la ciutadania.

Vinculat a aquest mateix apunt, altres millores pendents són l'atenció als joves migrants sense referents familiars, els casos de pobresa energètica -com l'edifici que la setmana passada es va quedar sense llum amb menors d'edat vivint-hi- o la manca d'empadronament sense domicili fix. Aquest últim punt, si bé a Barcelona es garanteix més l'accés a aquest dret bàsic, encara es requereix la col·laboració amb les ciutats de l'entorn per confrontar "un efecte crida" que concentra les sol·licituds a Barcelona, ha subratllat Chueca. També a la capital catalana es pot "agilitzar" el servei, apunta el defensor del poble.

Un altre dels punts destacats -convertit en polèmica fa uns mesos- és la necessitat de garantir nous espais per a l'oci nocturn del jovent. Així, si bé el síndic es manté ferm en la defensa de la proposta de nous espais públics segurs perquè es pugui fer activitat de lleure nocturn sense generar impacte veïnal, també s'ha reivindicat apropar al jovent la promoció d'oci desvinculat de l'alcohol o les drogues.

Altres garanties pendents de resoldre són la lluita contra el soroll -en què reclama que s'agilitzin els expedients per vulneracions de la normativa-, l'erradicació de les violències sexuals, la retirada de l'amiant o l'eficàcia de l'administració municipal, que és el principal motiu de queixa ciutadana. A més, un altre dels focus de preocupació del síndic és l'accessibilitat. I en aquest capítol, s'arriba a reclamar una ordenança concreta que estableixi criteris per als parcs infantils. I alhora es reclama una revisió de la normativa dels transports públics, que fa que hi hagi autobusos sense rampa o metros insuficientment adaptats. 

Tot plegat s'ha fet conjugar amb algunes reclamacions que s'explicaran pròximament. D'una banda, es reivindica la lluita contra les polítiques "adultocentristes". D'una altra, es planteja la urgència de crear una col·laboració eficient entre les ciutats metropolitanes per atendre situacions complexes que superen Barcelona, com els assentaments o les necessitats de les famílies de presos, que es queden sense un referent de cop i moltes vegades desconeixen els serveis que tenen a l'abast per refer-se'n.