10
de febrer
de
2023, 21:32
Actualitzat:
21:35h
Un bloc ocupat on viuen almenys dos menors d'edat s'ha quedat sense llum durant una de les setmanes més fredes de l'any. Segons ha pogut saber Nació, aquest dimecres a primera hora del matí, un gran dispositiu policial d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra i operaris d'Endesa va dur a terme un tall del subministrament elèctric a l'edifici del número 142 bis del carrer Freser, al barri barceloní del Camp de l'Arpa del Clot, ja que els ocupants tenien la llum punxada.
Entre els habitants de l'edifici hi ha Fátima Mendieta, mare d'un nadó de cinc mesos i una nena de set anys. Fa gairebé una dècada que viuen al mateix pis i mai s'haguessin imaginat que, d'un dia per l'altre, es trobarien a la nit sense manera d'escalfar la casa. "Ja són dues nits iguals, gelant-nos de fred. I explica-li això tu a dos nens petits que estan a casa seva", lamenta la dona, que detalla que té informe de vulnerabilitat i seguiment dels serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona.
Cap d'aquestes condicions va evitar que, sense previ avís, dimecres al matí es trobessin un operatiu sorpresa per tallar-los el subministrament elèctric. Els ocupants no es posen d'acord entre la xifra de furgonetes d'agents antiavalots de la policia catalana que es van trobar davant de casa, amb un ventall que volta entre set i onze vehicles, però tots ells recorden començar el dia amb el soroll d'una retroexcavadora. "No entenc com es pot ser tan miserable de ni tan sols avisar amb una nota", insisteix la mare de les dues criatures.
Els habitants de l'edifici asseguren que són un total de 12 famílies que viuen al bloc, i detallen que durant els tretze anys d'ocupació de la finca no s'ha tingut cap conflicte amb el veïnat. Fonts veïnals també expressen que, al marge d'estar més o menys d'acord amb l'ocupació, no hi ha cap problema de convivència. Part de la insòlita vida d'aquesta finca, ocupada des de fa més d'una dècada, té a veure amb els canvis de propietaris que s'hauria anat succeint amb els anys, comenten els ocupants.
Fonts d'Endesa, al seu torn, remarquen que el tall elèctric s'ha fet amb la intenció de garantir la seguretat dels habitants de l'edifici. La companyia elèctrica apunta que, en casos de detecció d'una connexió a la llum en precari, es considera que existeix un risc d'incendi inassumible.
Sigui com sigui, ara hi ha diversos nuclis familiars que s'han quedat sense llum en ple hivern, a Barcelona. Una situació que ha indignat tant l'Ajuntament com els activistes pels drets als subministraments bàsics. La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, denuncia que és un cas "gravíssim" que posa de manifest que falten mecanismes de coordinació a la Generalitat. "No pot ser que els Mossos d'Esquadra, quan Endesa els requereix per garantir la seguretat dels tècnics, vagin allà sense que hi hagi cap protocol entre Interior i Drets Socials, a la Generalitat, per comprovar si hi ha famílies vulnerables", rebla la representant del consistori. Davant d'això, Martín lamenta que el nou govern monocolor d'ERC mantingui pràctiques que es vivien quan Junts era a càrrec de l'àrea de Drets Socials. "Ja poden fer el que sigui perquè aquest bloc recuperi la llum", insisteix la regidora.
Fonts de la conselleria de Drets Socials, per contra, eviten fer menció a la possible coordinació prèvia entre departaments i recorden que el control de l'habitabilitat dels edificis correspon als ajuntaments. En aquest mateix sentit, exposen que la Generalitat ha demanat al consistori barceloní que enviï un tècnic, com s'ha fet en casos previs, per analitzar "si és oportú i segur restablir el corrent entre l'escomesa i habitatge". L'Ajuntament, però, encara no ha respost, remarquen des de Govern.
Tant des del govern municipal com des de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) es fa notar, a més, critiquen la posició d'Endesa perquè ja existeix una alternativa als talls de llum en casos d'ocupació. Una via que evita que s'hagi de punxar l'accés a l'electricitat alhora que es garanteix el dret bàsic. Fan referència a un conveni del 2021 entre el Govern i Endesa, que preveu la possibilitat d'instal·lar comptadors de llums d'urgència social a les famílies vulnerables. "Si la Generalitat fes complir el conveni que té amb Endesa, aquesta gent avui tindria comptadors solidaris i no se li hauria tallat la llum i no tindria la llum en precari, sinó que tindrien comptadors", reivindica Lucía Martín.
Hi aprofundeix Josep Babot, de l'APE, que remarca que "és una vergonya" que existeixi un mecanisme per evitar talls de subministrament com el d'aquest dimecres i que no s'hi posi fil a l'agulla. De fet, l'any 2022 es va tancar amb únicament 40 famílies a tot Catalunya amb un comptador social de llum. I aquest 2023 se n'ha instal·lat un més, a Sant Feliu de Guíxols. Ara bé, per Babot, aquesta implantació minsa té una explicació clara. "La companya n'és plenament responsable, i porta un any i mig bloquejant aquests comptadors, exigint un document extraordinari que no estava inclòs al conveni i que complica que la majoria d'ajuntaments els puguin instal·lar", rebla el membre de l'Aliança contra la Pobresa Energètica.
Des d'Endesa, per contra, assenyalen que si alguns municipis han aconseguit fer els tràmits per als comptadors socials això evidencia que el mecanisme és a l'abast dels ajuntaments que el vulguin activar. Tanmateix, al marge d'exigir a la Generalitat que exerceixi d'administració i desbloquegi el fre actual, hi ha un consens entre la resta d'actors implicats -treballadors socials, entitats municipalistes i moviments socials- en què el principal escull per ampliar els comptadors són els tràmits imposats per la companyia elèctrica.
Al marge d'aquest debat, Babot també lamenta que els Mossos no tinguin cap mecanisme intern de contacte amb l'àrea de Drets Socials de la Generalitat i que es visquin escenes com la que ha afectat aquest bloc barceloní, amb grans desplegaments en casos d'ocupacions amb famílies vulnerables. "Enviar antiavalors per tasques d'aquesta mena queda fora de tota lògica", censura l'activista.
Mentrestant, diversos veïns expressen la incertesa que els ve a sobre. Fátima Mendieta espera que, d'alguna manera, això serveixi per accelerar una alternativa digna a l'ocupació. "He demanat el lloguer social al propietari, com marca la llei. Però se'm nega. I això fa que tampoc pugui tenir llum, per molt que vulgui tenir un contracte normalitzat", lamenta la mare.
Entre els habitants de l'edifici hi ha Fátima Mendieta, mare d'un nadó de cinc mesos i una nena de set anys. Fa gairebé una dècada que viuen al mateix pis i mai s'haguessin imaginat que, d'un dia per l'altre, es trobarien a la nit sense manera d'escalfar la casa. "Ja són dues nits iguals, gelant-nos de fred. I explica-li això tu a dos nens petits que estan a casa seva", lamenta la dona, que detalla que té informe de vulnerabilitat i seguiment dels serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona.
Cap d'aquestes condicions va evitar que, sense previ avís, dimecres al matí es trobessin un operatiu sorpresa per tallar-los el subministrament elèctric. Els ocupants no es posen d'acord entre la xifra de furgonetes d'agents antiavalots de la policia catalana que es van trobar davant de casa, amb un ventall que volta entre set i onze vehicles, però tots ells recorden començar el dia amb el soroll d'una retroexcavadora. "No entenc com es pot ser tan miserable de ni tan sols avisar amb una nota", insisteix la mare de les dues criatures.
Els habitants de l'edifici asseguren que són un total de 12 famílies que viuen al bloc, i detallen que durant els tretze anys d'ocupació de la finca no s'ha tingut cap conflicte amb el veïnat. Fonts veïnals també expressen que, al marge d'estar més o menys d'acord amb l'ocupació, no hi ha cap problema de convivència. Part de la insòlita vida d'aquesta finca, ocupada des de fa més d'una dècada, té a veure amb els canvis de propietaris que s'hauria anat succeint amb els anys, comenten els ocupants.
Fonts d'Endesa, al seu torn, remarquen que el tall elèctric s'ha fet amb la intenció de garantir la seguretat dels habitants de l'edifici. La companyia elèctrica apunta que, en casos de detecció d'una connexió a la llum en precari, es considera que existeix un risc d'incendi inassumible.
Ajuntament i Generalitat, foc creuat
Sigui com sigui, ara hi ha diversos nuclis familiars que s'han quedat sense llum en ple hivern, a Barcelona. Una situació que ha indignat tant l'Ajuntament com els activistes pels drets als subministraments bàsics. La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, denuncia que és un cas "gravíssim" que posa de manifest que falten mecanismes de coordinació a la Generalitat. "No pot ser que els Mossos d'Esquadra, quan Endesa els requereix per garantir la seguretat dels tècnics, vagin allà sense que hi hagi cap protocol entre Interior i Drets Socials, a la Generalitat, per comprovar si hi ha famílies vulnerables", rebla la representant del consistori. Davant d'això, Martín lamenta que el nou govern monocolor d'ERC mantingui pràctiques que es vivien quan Junts era a càrrec de l'àrea de Drets Socials. "Ja poden fer el que sigui perquè aquest bloc recuperi la llum", insisteix la regidora.Fonts de la conselleria de Drets Socials, per contra, eviten fer menció a la possible coordinació prèvia entre departaments i recorden que el control de l'habitabilitat dels edificis correspon als ajuntaments. En aquest mateix sentit, exposen que la Generalitat ha demanat al consistori barceloní que enviï un tècnic, com s'ha fet en casos previs, per analitzar "si és oportú i segur restablir el corrent entre l'escomesa i habitatge". L'Ajuntament, però, encara no ha respost, remarquen des de Govern.
El conveni oblidat
Tant des del govern municipal com des de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) es fa notar, a més, critiquen la posició d'Endesa perquè ja existeix una alternativa als talls de llum en casos d'ocupació. Una via que evita que s'hagi de punxar l'accés a l'electricitat alhora que es garanteix el dret bàsic. Fan referència a un conveni del 2021 entre el Govern i Endesa, que preveu la possibilitat d'instal·lar comptadors de llums d'urgència social a les famílies vulnerables. "Si la Generalitat fes complir el conveni que té amb Endesa, aquesta gent avui tindria comptadors solidaris i no se li hauria tallat la llum i no tindria la llum en precari, sinó que tindrien comptadors", reivindica Lucía Martín.Hi aprofundeix Josep Babot, de l'APE, que remarca que "és una vergonya" que existeixi un mecanisme per evitar talls de subministrament com el d'aquest dimecres i que no s'hi posi fil a l'agulla. De fet, l'any 2022 es va tancar amb únicament 40 famílies a tot Catalunya amb un comptador social de llum. I aquest 2023 se n'ha instal·lat un més, a Sant Feliu de Guíxols. Ara bé, per Babot, aquesta implantació minsa té una explicació clara. "La companya n'és plenament responsable, i porta un any i mig bloquejant aquests comptadors, exigint un document extraordinari que no estava inclòs al conveni i que complica que la majoria d'ajuntaments els puguin instal·lar", rebla el membre de l'Aliança contra la Pobresa Energètica.
Des d'Endesa, per contra, assenyalen que si alguns municipis han aconseguit fer els tràmits per als comptadors socials això evidencia que el mecanisme és a l'abast dels ajuntaments que el vulguin activar. Tanmateix, al marge d'exigir a la Generalitat que exerceixi d'administració i desbloquegi el fre actual, hi ha un consens entre la resta d'actors implicats -treballadors socials, entitats municipalistes i moviments socials- en què el principal escull per ampliar els comptadors són els tràmits imposats per la companyia elèctrica.
Al marge d'aquest debat, Babot també lamenta que els Mossos no tinguin cap mecanisme intern de contacte amb l'àrea de Drets Socials de la Generalitat i que es visquin escenes com la que ha afectat aquest bloc barceloní, amb grans desplegaments en casos d'ocupacions amb famílies vulnerables. "Enviar antiavalors per tasques d'aquesta mena queda fora de tota lògica", censura l'activista.
Mentrestant, diversos veïns expressen la incertesa que els ve a sobre. Fátima Mendieta espera que, d'alguna manera, això serveixi per accelerar una alternativa digna a l'ocupació. "He demanat el lloguer social al propietari, com marca la llei. Però se'm nega. I això fa que tampoc pugui tenir llum, per molt que vulgui tenir un contracte normalitzat", lamenta la mare.