Dues cadenes de supermercats sumen 24 multes per discriminar el català

La Generalitat ha interposat 840 sancions per aquest motiu des del 2016: la vulneració més habitual és no disposar de versions en català de les informacions comercials

Carta en anglès d'un local de 'Brunch' del centre de Barcelona
Carta en anglès d'un local de 'Brunch' del centre de Barcelona | Hugo Fernández Alcaraz
04 d'agost de 2024, 23:00
Actualitzat: 07 d'agost, 9:19h

Dues cadenes de supermercats acumulen 24 multes de la Generalitat per vulnerar els drets lingüístics de la clientela catalanoparlant. Són els casos més exagerats de la multireincidència de les infraccions de la llei que ha de vetllar perquè tots els negocis retolin en català i tinguin tota la informació comercial en la llengua pròpia del país. Nació ha tingut accés a través de la llei de transparència al llistat anonimitzat —no hi apareixen els noms de les empreses— de les 840 sancions que ha interposat l'Agència Catalana del Consum per aquest tipus d'infracció, que pot implicar multes de fins a 10.000 euros.

El Codi de consum, la llei catalana aprovada el 2010 que regula les obligacions dels negocis amb activitat comercial, estableix que les persones consumidores tenen dret a "ser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin"i obliga a tenir rètols i cartells, com a mínim, en català. La vulneració més habitual és no disposar de versions en català de les informacions comercials sobre els productes o serveis oferts o tenir —físicament— cartells amb ofertes que no incloguin el català. En total, això ha comportat 324 sancions, el 39% de tots els expedients. D'aquestes, més d'un centenar han anat a bars i restaurants i podrien ser per no tenir la carta o el menú en català. 230 multes han sigut per a empreses que no rotulen en català als aparadors o a l'interior i 49 més, per a les que redacten contractes per a clients que no inclouen aquesta llengua.

Les majors multireincidents: cadenes de supermercats i de restaurants

L'empresa més sancionada, una cadena de grans hipermercats, ha estat castigada a pagar 55.000 euros, dels quals només n'ha abonat 35.600. Acumula 12 multes, sobretot per publicar invitacions a comprar i penjar rètols sense versió en català als seus establiments de Vilassar de Mar (4 multes), Barberà del Vallès (3), Cabrera de Mar (2), Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Manresa (1). L'empresa va recórrer sis d'aquestes sancions, però tots els recursos han estat desestimats o inadmesos i la Generalitat ja ha enviat a l'entitat un avís de reclamació perquè pagui els 7.000 euros d'una sanció de 2017.

També empatada a 12, hi ha una altra cadena de supermercats que ha rebut multes als locals de Barcelona (6), Gavà, Montcada i Reixac (2), Sant Cugat del Vallès i Tortosa (1) per un total de 23.500 euros. Les ha pagat totes pel 91% de l'import previst. Les segueix una cadena de restaurants que acumula sis sancions, una per no rotular en català i cinc més per infraccions relacionades amb les "invitacions de compra", que inclouen no disposar de menús i cartes en català

A aquests tres multireincidents se'ls afegeixen 11 negocis addicionals que acumulen tres sancions o més, i 49 que n'han rebut dues. En aquesta llista s'hi troben comerços minoristes, bancs, negocis de lloguers de cotxes i cafeteries, així com una aerolínia i una empresa ferroviària sense identificar. En total, 735 empreses sancionades en 840 ocasions, entre 2016 i 2024, d'acord amb el llistat anonimitzat obtingut per Nació a través d'una sol·licitud d'accés a la informació pública a l'Agència Catalana del Consum.

La majoria no s'han pagat

Malgrat els 840 expedients sancionadors dels darrers set anys i mig, només en 393 casos l'empresa ha arribat a pagar la multa, menys de la meitat. En la majoria d'impagaments, la Generalitat ha obert procediments per a exigir l'abonament, i en un petit nombre de casos, el deute ha estat cancel·lat, sovint per victòria de l'empresa en recursos administratius o judicials. Si bé podria tenir sentit que la majoria de les sancions dels darrers anys encara no s'hagin pagat —entre 2023 i 2024, el 56%—, hi ha un gran nombre d'expedients resolts entre el 2016 i el 2020 que encara no han estat abonats. Fins i tot, entre els expedients que sí que s'han saldat, la quantitat abonada equival al 81% del que inicialment reclamava l'administració.

Les dades també mostren un fort augment de les sancions a partir del 2023, el qual coincideix amb un històric augment de les denúncies ciutadanes. El 2023 se'n van presentar prop de 1.900, quadruplicant la xifra de l'any anterior i molt per sobre de les dades habituals. Qualsevol persona pot formular una queixa davant l'Agència Catalana del Consum contra un negoci que infringeixi la normativa lingüística, la qual obliga les empreses a tenir els rètols, com a mínim, en català, així com les cartes de bars i restaurants, els tríptics, les ofertes i els documents que facin servir per publicitar els seus productes. Es poden combinar amb altres idiomes, però el català ha de ser-hi present.

A continuació es pot consultar el llistat complet de sancions, que inclouen empreses de telecomunicacions, de begudes, autoescoles, clíniques mèdiques privades, gimnasos i diverses aerolínies, entre moltes altres.

Precisament aquesta setmana s'ha conegut la sentència que dona la raó a Consum per haver sancionat Carrefour amb una multa de 7.500 euros per no etiquetar en català. Es tractava de dos productes, uns bolquers i uns peluixos, que Plataforma per la Llengua havia denunciat el 2017 per incomplir la normativa. L'entitat de defensa del català considera un "precedent molt important" la decisió del Jutjat Contenciós Administratiu.