22
de gener
de
2017, 16:30
Actualitzat:
16:31h
Si en arribar al consistori, l'alcaldessa va prometre que seria un dels puntals de la seva acció municipal, ara fonts de l’executiu admeten que analitzar què cal remunicipalitzar “és una tasca ingent” que caldrà prendre’s amb calma. El govern d'Ada Colau s'encalla amb la recuperació dels serveis externalitzats. Així ho va reconèixer en la darrera comissió de Presidència el regidor Eloi Badia, i així ho expliquen els tècnics que hi treballen. El consistori ha enllestit, després d'un any de feina i petició de la CUP, un informe en què llista totes les externalitzacions que va haver de pagar el 2015. Aquest document ha de ser el punt de partida per abordar les prioritats en aquesta matèria, però la seva anàlisi no resulta senzilla.
D’entrada, el document reuneix més de 900 contractes i, com denuncien tant CiU com la CUP, no permet copsar quins convenis es van firmar el 2015 i quins s'arrossegaven d'altres mandats. Per això, en la darrera comissió tots els partits, inclosos els de govern, van aprovar que començaran a estudiar els contractes que mouen més diners i afecten a més treballadors. “És una documentació molt esbiaixada i demanem que s'expliqui bé, perquè pot induir a error. Ara per ara és massa complicat veure l'origen de cadascun d'aquests serveis", va lamentar Joaquim Forn, regidor de CiU a l'Ajuntament.
El govern de Colau, de moment, només ha pogut recuperar la prestació de serveis de tres escoles bressol, dels punts d’informació de la ciutat i del servei d’atenció a víctimes de violència de gènere. A més, també ha obtingut l'aval del ple per començar a remunicipalitzar la gestió de l'aigua, que ara gestiona Agbar, una partida que, en tot cas, no apareix a l'informe que ha realitzat l'ajuntament.
Alhora, però, tal com denuncia Esquerra, el consistori ha hagut de cedir la gestió de l’escola municipal de Font d’en Fargues i continua havent de subcontractar una bona part de la prestació de serveis. La major d’aquests contractes, gairebé la meitat del pressupost destinat, tenen a veure amb la neteja de la ciutat. Al 2015, per exemple, a aquesta partida, el contracte de la qual s’ha prolongat fins al 2019, s’hi van destinar 256 milions d’euros, que es repartien entre Corporació CLD, Fomento de Construccions y Contratas (FCC), Cespa i Urbaser.
La subcontractació, un model de gestió pública a debat
En el fons del debat, hi ha diferències evidents sobre quins ha de ser el model de gestió pública. Aquesta discussió no només es produeix a Barcelona, sinó a d'altres municipis. Si Barcelona En Comú, la CUP i Esquerra són favorables a una progressiva remunicipalització dels serveis, CiU, PP i Ciutadans consideren que no sempre un servei subcontractat ha de perjudicar la gestió municipal.
En el cas de Barcelona, a més, retreuen al PSC que ara, després de tants anys de governar la ciutat i de propiciar les externalitzacions, se sumin a la remunicipalització. En el mateix sentit, el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello ha apuntat en alguna ocasió que “en els darrers deu anys, l’Ajuntament ha augmentat la despesa en serveis i externalitzacions prop d’un 70%, mentre veia com es reduïa la seva plantilla”.
El cert, però, és que el PSC ha mantingut fins ara una posició ambigua i Barcelona En Comú no sembla fer una aposta clara en la recuperació de cadascun dels serveis externalitzats. Així, per exemple, davant del presumpte frau de 800.000 euros de l'empresa FCC a l'Ajuntament amb el contracte de la neteja viària i de recollida d'escombraries, el ple va tirar endavant una proposició d'Esquerra, negociada amb la CUP, per encarregar de manera immediata un informe que estudiés la viabilitat econòmica i tècnica de municipalitzar totalment o parcialment el servei. En aquella ocasió tant Barcelona En Comú com el PSC es van abstenir.
L'estudi de les condicions laborals a les empreses subcontractades
L’informe que el consistori ha elaborat ha de servir també per revisar les condicions laborals dels treballadors que realitzen tasques al servei municipal des d’aquestes empreses subcontractades. Aquesta és, per a la CUP, una de les motivacions principals per les quals van sol·licitar l’informe que ara el consistori els ha fet arribar. El Pla de Recursos Humans per al mandat 2015-2019 preveu la incorporació de 1.900 places d’oferta pública i borses de treball municipal. De moment, ja han començat a incorporar una part d’aquests professionals.
D’entrada, el document reuneix més de 900 contractes i, com denuncien tant CiU com la CUP, no permet copsar quins convenis es van firmar el 2015 i quins s'arrossegaven d'altres mandats. Per això, en la darrera comissió tots els partits, inclosos els de govern, van aprovar que començaran a estudiar els contractes que mouen més diners i afecten a més treballadors. “És una documentació molt esbiaixada i demanem que s'expliqui bé, perquè pot induir a error. Ara per ara és massa complicat veure l'origen de cadascun d'aquests serveis", va lamentar Joaquim Forn, regidor de CiU a l'Ajuntament.
El govern de Colau, de moment, només ha pogut recuperar la prestació de serveis de tres escoles bressol, dels punts d’informació de la ciutat i del servei d’atenció a víctimes de violència de gènere. A més, també ha obtingut l'aval del ple per començar a remunicipalitzar la gestió de l'aigua, que ara gestiona Agbar, una partida que, en tot cas, no apareix a l'informe que ha realitzat l'ajuntament.
Alhora, però, tal com denuncia Esquerra, el consistori ha hagut de cedir la gestió de l’escola municipal de Font d’en Fargues i continua havent de subcontractar una bona part de la prestació de serveis. La major d’aquests contractes, gairebé la meitat del pressupost destinat, tenen a veure amb la neteja de la ciutat. Al 2015, per exemple, a aquesta partida, el contracte de la qual s’ha prolongat fins al 2019, s’hi van destinar 256 milions d’euros, que es repartien entre Corporació CLD, Fomento de Construccions y Contratas (FCC), Cespa i Urbaser.
La subcontractació, un model de gestió pública a debat
En el fons del debat, hi ha diferències evidents sobre quins ha de ser el model de gestió pública. Aquesta discussió no només es produeix a Barcelona, sinó a d'altres municipis. Si Barcelona En Comú, la CUP i Esquerra són favorables a una progressiva remunicipalització dels serveis, CiU, PP i Ciutadans consideren que no sempre un servei subcontractat ha de perjudicar la gestió municipal.
En el cas de Barcelona, a més, retreuen al PSC que ara, després de tants anys de governar la ciutat i de propiciar les externalitzacions, se sumin a la remunicipalització. En el mateix sentit, el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello ha apuntat en alguna ocasió que “en els darrers deu anys, l’Ajuntament ha augmentat la despesa en serveis i externalitzacions prop d’un 70%, mentre veia com es reduïa la seva plantilla”.
El cert, però, és que el PSC ha mantingut fins ara una posició ambigua i Barcelona En Comú no sembla fer una aposta clara en la recuperació de cadascun dels serveis externalitzats. Així, per exemple, davant del presumpte frau de 800.000 euros de l'empresa FCC a l'Ajuntament amb el contracte de la neteja viària i de recollida d'escombraries, el ple va tirar endavant una proposició d'Esquerra, negociada amb la CUP, per encarregar de manera immediata un informe que estudiés la viabilitat econòmica i tècnica de municipalitzar totalment o parcialment el servei. En aquella ocasió tant Barcelona En Comú com el PSC es van abstenir.
L'estudi de les condicions laborals a les empreses subcontractades
L’informe que el consistori ha elaborat ha de servir també per revisar les condicions laborals dels treballadors que realitzen tasques al servei municipal des d’aquestes empreses subcontractades. Aquesta és, per a la CUP, una de les motivacions principals per les quals van sol·licitar l’informe que ara el consistori els ha fet arribar. El Pla de Recursos Humans per al mandat 2015-2019 preveu la incorporació de 1.900 places d’oferta pública i borses de treball municipal. De moment, ja han començat a incorporar una part d’aquests professionals.