L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha obtingut aquest divendres per primer cop l'aval polític del ple per començar el camí per remunicipalitzar la gestió de l'aigua, amb l'aprovació de dues proposicions de BComú i la CUP, les quals, amb matisos, suposen iniciar els estudis per recuperar "la gestió pública directa i integral" del servei, segons s'expressa al text dels "comuns". BComú, ERC i la CUP han estat els grups que han votat a favor de les dues propostes, i CiU ha estat l'únic en contra de les dues. El ple també ha aprovat una proposta d'ERC per estudiar la remunicipalització del servei de neteja i recollida d'escombraries perquè s'ha destapat el presumpte frau de l'empresa FCC, però el govern s'oposa a abordar-ho ara perquè hi hagi possibles irregularitats.

El regidor d'Aigua i Energia, Eloi Badia (BComú), considera que és un "moment històric", perquè per primer cop la majoria del ple diu que les coses han de canviar. "Hem votat transparència, qualitat del servei i tarifes més justes i més baixes per als veïns", ha ressaltat, i ha afegit que "la millor forma de prestar un servei tan essencial és en l'àmbit de la gestió pública". La líder de la CUP, María José Lecha, ha subratllat que fins ara "no s'han pogut constatar passos evidents" del govern ni de l'Àrea Metropolitana (AMB) en aquesta línia.

Badia ha assegurat que, amb una gestió pública de l'aigua, la factura baixaria "com a mínim" un 10%, de manera que els ciutadans s'estalviarien 38,7 milions d'euros en el rebut. Aquí s'hi compten, per exemple, els 29 milions de beneficis que obté Agbar per gestionar l'aigua a la capital catalana. Lecha ha defensat que la gestió de l'aigua a través de les grans corporacions ha portat "la vulneració dels drets de les persones i també els ecosistemes", i considera que els beneficis de remunicipalitzar-la seran una millor qualitat del servei, més manteniment i preus més assequibles.

Incapacitat d'acordar un text únic

Malgrat que els dos textos han estat transaccionats, no estan tan lluny entre ells i que s'han debatut junts, "comuns" i "cupaires" han estat incapaços d'acordar un sol redactat. El BComú reclama obrir una línia de treball envers la gestió pública de l'aigua, inclòs el subministrament domiciliari, "valorant sempre la seva oportunitat, pertinència i viabilitat, tant tècnica com econòmica, social i ambiental", i dotar pressupostàriament aquesta línia de treball per elaborar els informes tècnics i jurídics necessaris.

La diferència amb el de la CUP és bàsicament de calendari i que els "cupaires" no ho vinculen a la seva viabilitat, ja que el text "cupaire" demana fixar un calendari per desenvolupar "el procés de recuperació de la gestió totalment pública i directa de l'aigua, assumint-ne la gestió municipal, mancomunada o metropolitana", i fins i tot aposta per crear en el termini d'un mes un grup d'estudi i seguiment de la línia de treball encetada. El PSC ha votat a favor de la proposició de BComú, i s'ha abstingut en la "cupaire". C's i PP s'han abstingut a la dels "comuns", i han votat en contra de la "cupaire".
 
La socialista Carmen Andrés ha defensat que obrir ínies de treball perquè l'aigua tingui un accés universal i una tarifa adequada a un bé bàsic i "no comercial o article de luxe", però ho condiciona tot a "la viabilitat tècnica i econòmica" de la proposta que en resulti dels treballs, raó per la qual no ha votat a favor de la proposta "cupaire". Alfred Bosch (ERC) ha defensat que l'aigua ha de ser de gestió "tan pública com sigui possible".

Francina Vila (CiU) ha demanat abordar aquests debats de manera rigorosa i estudiar totes les possibilitats, i ha retret el "sectarisme ideològic" de les propostes. Santiago Alonso (C's) ha defensat que l'aigua "ja és un bé públic", competència dels ajuntaments, i que ja tenen mecanismes per garantir l'accés a tothom, però ha avalat recuperar el lideratge públic de la gestió de l'aigua. Alberto Fernández (PP) s'ha queixat d'una nova "gesticulació" de Colau i de la "guerra de l'aigua" que mantenen BComú i la CUP.

Possible estalvi de 65 milions amb la neteja

Davant del presumpte frau de 800.000 euros de l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) a l'Ajuntament amb el contracte de la neteja viària i de recollida d'escombraries, el ple ha aprovat una proposició d'ERC, transaccionada amb la CUP, per encarregar de manera immediata un informe que estudiï la viabilitat econòmica i tècnica de municipalitzar totalment o parcialment el servei, i, si ho és, posar en marxa la seva internalització. El text ha tirat endavant amb els únics vots d'ERC i la CUP, que sumen 8 regidors; l'abstenció del govern de BComú i el PSC, i de CiU i el PP, i el rebuig de C's.

Malgrat aprovar-se, el text té pocs visos d'anar més enllà d'una aprovació simbòlica. La tinent d'alcalde d'Urbanisme, l'ecosocialista Janet Sanz, ha defensat que la ciutat "no pot decidir per un presumpte frau" si remunicipalitza el servei, i ha proposat abordar-ho en un grup de treball de cara al futur, però ho desvincula de les possibles irregularitats. Els socialistes tampoc han avalat la proposta, cosa que han expressat per boca del regidor Daniel Mòdol, el qual ha afirmat que "externalitzar la gestió no li treu cap centímetre de públic al servei de neteja". Bosch l'ha defensat amb què cal "netejar" el servei de neteja, i Lecha ha xifrat l'estalvi d'una remunicipalització en 65 milions d'euros anuals.

Un ple amb un ordre del dia de "black friday"

L'ordre del dia del ple a la part decisòria, que és la més important, tenia només tres punts i s'ha ventilat en tres minuts. L'oposició ha aconseguit aprovar dues proposicions on s'ha posat de manifest una vegada més la minoria del govern, i el seu divorci amb la resta de grups. En el seu debat s'han reiterat els arguments de les últimes setmanes coincidint amb el bloqueig dels pressupostos del 2017. En diversos moments de la sessió s'ha ironitzat amb el fet que, davant un ordre del dia tan raquític, el ple ha estat el del black friday, la jornada de grans descomptes que se celebra aquest mateix divendres.

El tinent d'alcalde Gerardo Pisarello ha contrarestat les crítiques pel reduït ordre del dia amb què en el gairebé any i mig de mandat han portat al ple 199 acords, amb una mitjana de 15 per sessió, quan CiU en duia una mitjana de 17 quan governava. Les proposicions que han prosperat en aquest context de manca de sintonia entre el govern i l'oposició són una de CiU per instar al govern a assumir les funciones executives i d'impuls que li corresponen, i presentar mesures per donar resposta als reptes de la ciutat, i una de C's que rebutja el document on figuren les inversions previstes pel govern per al 2016-19, i presentar en un mes un "veritable" Pla d'Inversió Municipal (PIM). Aquest pla es vincula a l'aprovació del Pla d'Actuació Municipal (PAM), el qual l'oposició en bloc ja va tombar.

L'exalcalde i líder de CiU, Xavier Trias, i l'alcaldessa, Ada Colau, han tornat a l'estira-i-arronsa habitual sobre la manca de voluntat de cada part per arribar a acords. Trias s'ha queixat a Colau que "han intentat que a la gent de CiU ni aigua", i l'alcaldessa ha replicat que no sap amb qui ha de parlar, si amb ell o Joaquim Forn, i que a la pràctica "practiquen el bloqueig". També li ha demanat que presenti al·legacions als comptes si realment vol arribar a pactes. No obstant això, el tinent d'alcalde Jaume Collboni (PSC) ha reiterat la seva defensa que cal arribar a acords amb CiU, especialment en temes de ciutat com el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) i l'ordenança de terrasses.