Una sentència del Tribunal Suprem (TS) avala la immersió lingüística. Els magistrats han tombat la demanda d'un pare que reclamava ensenyament bilingüe català-castellà al CEIP Montserrat Vayreda de Roses (l'Alt Empordà). L'home sostenia que el model educatiu de Catalunya vulnerava els drets a la igualtat i a l'ensenyament establerts a la Constitució. És la segona derrota del demandant en un parell d'anys, perquè el 2014 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) també va fallar a favor del Departament d'Ensenyament. 

El cas es remunta a l'estiu del 2012. El pare va presentar dues sol·licituds instant la Generalitat a "adaptar el sistema educatiu" per "garantir" que no només els seus dos fills, sinó tots els alumnes, rebessin ensenyament bilingüe. S'emparava en la sentència del Constitucional del 2010, que establia que el castellà també era llengua vehicular a les aules. El Departament va tombar-li la pretensió assegurant que l'actual model "és plenament respectuós amb el règim de cooficialitat".

El pare no va acceptar i va optar per la via judicial, amb un recurs davant del TSJC. A més d'insistir en la petició perquè català i castellà tinguessin el mateix pes, reclamava una indemnització de 12.000 euros a la Generalitat en concepte de danys i perjudicis.

L'alt tribunal català li va tombar el recurs i va elevar el cas al Suprem, que ara ha tancat el cercle. El pare insistia en la vulneració dels drets recollits a la Constitució i  sostenia que "la incorporació d'una llengua que no sigui l'habitual", en referència al català, s'ha de fer sota el supòsit "que els ciutadans hagin arribat a dominar-la".

Ni lesió a un dret ni a l'altre

La sentència del TS, de la qual ha estat ponent la magistrada Celsa Picó, rebutja la demanda del pare i conclou que el Departament no ha vulnerat cap dels drets (ni el de la igualtat ni el de l'ensenyament) que fixa la Constitució. 

Pel que fa al primer, recollit a l'article 14 de la Carta Magna, l'alt tribunal ja subratlla d'entrada que el demandant ha estat "inconsistent", perquè enlloc ha precisat "com i per què" el sistema educatiu a Catalunya vulnera el principi d'igualtat de la Constitució. A més, remetent-se a la jurisprudència, subratlla que no es pot comparar implícitament la situació dels fills del demandant "amb els nens espanyols residents en altres comunitats autònomes sense cap llengua oficial diferent al castellà".

En relació al dret a l'ensenyament, fixat a l'article 27 de la Constitució, la sentència també renya el pare per "al·legar de manera genèrica la lesió d'un dret fonamental" sense precisar-ne el com. A més, la sentència també l'obliga a pagar les despeses del procés, que el Suprem fixa en un màxim de 3.000 euros.

Sentència pionera

Meritxell Ruiz afirma que "per primera vegada tenim una sentència que diu que el model d'immersió lingüística recollit a la nostra llei no vulnera cap dels drets fonamentals dels alumnes i les famílies, que en aquest cas són la igualtat i l'ensenyament". "El Suprem ens ve a donar la raó en dir que és aquest un bon model i que és la Generalitat qui ha de decidir quin percentatge de català es dóna a les aules", ha afegit. Alhora ha constatat que el sistema educatiu català garanteix que els alumnes tinguin un "domini òptim" tant del català com del castellà, així com d'una primera llengua estrangera.

Ruiz ha lamentat que el govern espanyol hagi volgut crear "un problema" amb la qüestió de la llengua allà on no hi és, i que algunes famílies "amb posicionaments carregats d'ideologia" hagin intentat "per totes les vies" canviar el rumb del sistema educatiu català, que és "un model d'èxit", ha insistit.