La xifra de desnonaments oberts a Barcelona va experimentar un gran ascens durant l'any passat. L'Ajuntament va tenir constància de només 8 desnonaments d'aquest tipus el 2017 mentre que l'any passat el consistori en va gestionar 47. Així doncs, els llançaments per sorpresa s'han multiplicat per sis en només un any.

Els desnonaments oberts són aquells en què el propietari de l'immoble demana al jutge que faci fora de casa seva les persones que hi viuen, sigui per impagament del lloguer o de la hipoteca o per ocupació de l'habitatge, sense especificar una data.

Si el jutge accepta la petició, envia una comunicació a l'afectat en què se li comunica l'orde de desnonament sense especificar dia ni hora concrets, generalment establint un marge de temps de quinze dies.

Habitualment, són casos en què ja s'ha intentat desnonar l'habitatge prèviament i el jutge ordena que la comitiva judicial es presenti a l'immoble acompanyada d'agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra.

NacióDigital ha tingut accés a la petició que la propietat d'un pis de Nou Barris va enviar a un jutjat de primera instància de Barcelona, en què demana el llançament dels llogaters (una família amb dos menors d'edat) amb "data oberta". El propietari sol·licitava que no es comuniqués als arrendataris la data exacta del llançament, ni tampoc a la seva advocada ni al que anomena "Plataforma Antidesnonaments", que en realitat és la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca.

El jutjat de primera instància ha acceptat la petició i ha ordenat el desnonament per la segona quinzena de gener, sense determinar ni el dia ni l'hora exacta en què s'ha de produir.

Dificultats per l'Ajuntament

Fonts municipals asseguren que els desnonaments per sorpresa dificulten la tasca municipal per intentar evitar que hi hagi veïns que perdin casa seva. "Els equips municipals de serveis socials i habitatge que treballen en l’emergència residencial tenen la percepció que els jutjats assenyalen més llançaments amb data oberta", constaten les mateixes fonts.

L'assistència als desnonaments oberts es duu a terme des dels Serveis Socials municipals i el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB). En els casos que no són atesos prèviament pels Serveis Socials, el CUESB intenta fer una "visita de prevaloració" de l'habitatge si hi ha temps, segons indiquen des del consistori. "Són casos que podrien estar fora del circuit d'habitatge i amb menys possibilitats d'haver rebut suport i orientació davant el procés de desnonament", diuen.

Crítiques dels col·lectius

L'Ajuntament considera que hi ha la possibilitat que els jutjats autoritzin els desnonaments per sorpresa per tenir més garantia de poder executar el llançament. "Les plataformes o moviments socials no es poden organitzar per estar presents el dia del desnonament", diuen les fonts municipals.

Les crítiques també arriben des dels col·lectius en defensa del dret a l'habitatge, impulsors de la campanya Prou desnonaments oberts, que compta amb el suport de més de 160 entitats, associacions i partits. 

Els participants de la campanya denuncien que la Llei d'Enjudiciament Civil estableix que els desnonaments sempre han de ser comunicats amb data i hora exactes i lamenten que els llançaments per sorpresa dificulten les accions dels col·lectius en defensa del dret a l'habitatge per evitar-los.

A més, critiquen que la data oberta persegueixi accelerar els desnonaments i asseguren que aquesta pràctica incrementa la inseguretat de les persones que han de ser desnonades.

De fet, en la petició enviada a un jutjat d'instrucció de Barcelona a la qual ha tingut accés NacióDigital, el propietari recorda que un grup d’activistes va frustrar l’intent previ de llançament.

Aquest dimarts, la campanya Prou desnonaments oberts farà la seva presentació pública amb una roda de premsa a les portes de la Ciutat de la Justícia.