10
de març
de
2023, 07:00
Els vigilants dels drets socials a Catalunya mantenen la lupa posada sobre l'evolució d'un sector a l'alça: l'economia de plataforma i els gegants del comerç digital. Un sector que ha deixat nombroses denúncies laborals i socials -amb multes a Amazon, sentències contràries al model de Glovo i fins i tot una normativa feta a mida per restringir l'activitat d'Uber a Catalunya- i que, malgrat això, encara té un ampli espectre de millores a aplicar. Especialment amb aquestes tres empreses, per l'impacte que acumulen a Barcelona, però també amb el conjunt del sector. Almenys aquest és el pal de paller de l'informe Vulneracions de drets socials i impacte ambiental del consum digital, realitzat per l'Observatori DESC i presentat aquest dijous. Un estudi en profunditat que planteja mesures pendents i que serveix de toc d'atenció a les diferents administracions.
Si bé s'han atomitzat algunes de les preocupacions principals i els reptes futurs, la presentació de l'informe ha servit per posar el focus en la manca de garantia que suposen les economies de plataforma pel que fa als ingressos o la inversió en pensions. "Nega la dependència laboral de les persones que hi treballen, incrementa els riscos en salut i seguretat" i, alhora, apuntala també discriminacions laborals per raó de gènere, conclou l'estudi. En aquest sentit, però, s'han exposat unes preocupacions que van des del naixement econòmic d'aquestes companyies fins a l'impacte ambiental que suposen.
Un dels elements més preocupants que han apuntat les autores de l'informe és el sorgiment i implantació d'empreses que floreixen arran de la inversió de capital risc, una fórmula que exigeix una necessitat de facturació més immediata i que ha comportat que es despleguin ràpidament per copsar quota de mercat de manera agressiva. I quan les administracions han reaccionat a aquestes tècniques, empreses com Uber o Glovo ja s'havien estès entre els usos de la ciutadania, han exposat les ponents.
Si bé s'han atomitzat algunes de les preocupacions principals i els reptes futurs, la presentació de l'informe ha servit per posar el focus en la manca de garantia que suposen les economies de plataforma pel que fa als ingressos o la inversió en pensions. "Nega la dependència laboral de les persones que hi treballen, incrementa els riscos en salut i seguretat" i, alhora, apuntala també discriminacions laborals per raó de gènere, conclou l'estudi. En aquest sentit, però, s'han exposat unes preocupacions que van des del naixement econòmic d'aquestes companyies fins a l'impacte ambiental que suposen.
Un dels elements més preocupants que han apuntat les autores de l'informe és el sorgiment i implantació d'empreses que floreixen arran de la inversió de capital risc, una fórmula que exigeix una necessitat de facturació més immediata i que ha comportat que es despleguin ràpidament per copsar quota de mercat de manera agressiva. I quan les administracions han reaccionat a aquestes tècniques, empreses com Uber o Glovo ja s'havien estès entre els usos de la ciutadania, han exposat les ponents.
De fet, el document presentat planteja la necessitat d'"estudiar millor la relació entre les inversions d'alt risc i les vulneracions de regulacions locals i laborals". Una principis que haurien de potenciar-se quan les companyies actuen amb marges baixos de benefici i entorns laboralment precaritzats. A més, s'ha de tenir en compte que, a mig termini, les economies de plataforma es caracteritzen per dibuixar un sector "amb tendències monopolístiques" que s'acaben utilitzant com a palanca de "poder" o per "influir en els preus del mercat", ha exposat la coordinadora de l'informe, Marta Ribera Carbó. Per exemplificar-ho, ha mencionat el cas de Delivery Hero, que recentment va comprar Glovo i ocupa grans porcions de mercat en una cinquantena de països.
Deures a l'administració
També es planteja la necessitat d'endurir les penes en el cas de les normatives actuals, ja que encara hi ha una gran part dels treballadors d'empreses de plataforma que segueixen operant com a falsos autònoms, s'argumenta. I en concret, sobre la llei rider, es deixa veure una evidència excloent, que és que només es dona cobertura legislativa al sector del repartiment a domicili. Per contra, la resta de treballadors de l'economia de plataformes queden sense regulació específica.
Pel que fa a la perspectiva de gènere, l'estudi subratlla que l'espai digital en el comerç reprodueix els mateixos patrons i bretxes de l'economia analògica. Per qüestions de conciliació familiar, s'ha observat que es penalitza les dones, ja que tenen més dificultats per treballar en hores que el programari premia la disponibilitat, com les nits o les jornades intensives. Qui cuida la família a aquelles hores no pot operar. Per solucionar-ho, es planteja que s'impulsin "processos d'optimització de dades" que evitin discriminacions.
En aquest sentit, tant Ribera com la portaveu de Riders per Drets i la cooperativa Mensakas, Núria Soto, han recalcat el pes que té l'algoritme i el mateix software en el disseny operatiu d'aquests models de negoci. En aquest sentit, Soto ha lamentat que se substitueixi una figura de gestió humana, perquè "l'algoritme no té en compte tot un context social" que permet coordinar l'equip que atorga un servei. "Una persona pot avaluar si una companya té la regla, o si un company porta millor l'estrès o si un altre pot portar més caixes", i tot això es difumina en l'aposta creixent de les plataformes.
En aquest sentit, tant Ribera com la portaveu de Riders per Drets i la cooperativa Mensakas, Núria Soto, han recalcat el pes que té l'algoritme i el mateix software en el disseny operatiu d'aquests models de negoci. En aquest sentit, Soto ha lamentat que se substitueixi una figura de gestió humana, perquè "l'algoritme no té en compte tot un context social" que permet coordinar l'equip que atorga un servei. "Una persona pot avaluar si una companya té la regla, o si un company porta millor l'estrès o si un altre pot portar més caixes", i tot això es difumina en l'aposta creixent de les plataformes.
Mentrestant, si bé no s'ha arribat a cap conclusió taxativa, l'estudi també ha incidit en la valoració que el consum digital cada vegada ens arrossega a demandar productes que venen de més lluny, i que això té un impacte clar. Per contra, també s'ha plantejat -fins i tot amb el vistiplau pràctic del responsable dels Serveis de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Adrià Gomila, present a l'acte- que hi ha aprofitaments de rutes i enviaments de paqueteria amb comerç digital que suposen menys emissions que anar de compres presencialment.
Sigui com sigui, doncs, l'informe fa una anàlisi extensiva que, a més de demanar als governs que revisin i regulin l'activitat de les grans empreses de l'economia de plataforma, també es proposa directament fer créixer el pes de les formes socials i solidàries a l'hora d'ocupar el consum digital. En aquest sentit, Marta Ribera ha esmentat una possibilitat a l'abast de les administracions actuals. "La llei de contractes del servei públic ja preveu la reserva de contracte, que per a certs serveis com el repartiment a domicili o la missatgeria, només hi puguin optar empreses de l'economia social i solidària", ha rematat.
Sigui com sigui, doncs, l'informe fa una anàlisi extensiva que, a més de demanar als governs que revisin i regulin l'activitat de les grans empreses de l'economia de plataforma, també es proposa directament fer créixer el pes de les formes socials i solidàries a l'hora d'ocupar el consum digital. En aquest sentit, Marta Ribera ha esmentat una possibilitat a l'abast de les administracions actuals. "La llei de contractes del servei públic ja preveu la reserva de contracte, que per a certs serveis com el repartiment a domicili o la missatgeria, només hi puguin optar empreses de l'economia social i solidària", ha rematat.