L'edifici modernista del número 20 del carrer Llança, batejat inicialment com a Casa Fajol i conegut ara com a Bloc Papallona, és l'escenari d'una vaga de lloguers. L'anunci s'ha destapat aquest dijous al matí, després de dos anys d'estira-i-arronsa amb la propietat, l'empresa immobiliària New Amsterdam Developers (NAD), sense arribar a cap acord ferm. Dels dotze pisos que hi ha a la finca, sis estan buits i sis encara tenen inquilins a dins. Ara, el gruix dels llogaters ha decidit deixar de pagar les rendes com a maniobra de pressió a la companyia, però també a l'Ajuntament de Barcelona.
De moment, els inquilins de quatre dels sis pisos on encara hi viu gent han decidit iniciar una vaga de lloguers, tal com ha explicat el Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya en roda de premsa. És una nova manera d'intentar sacsejar un conflicte enquistat. Després que NAD comprés l'immoble, els veïns de l'edifici van veure que l'empresa deixava de renovar els arrendaments quan finalitzaven i demanaven als llogaters que marxessin de la finca. La idea dels nous propietaris de l'edifici era desplegar-hi un model de coliving, que llavors els permetia multiplicar els beneficis mitjançant el lloguer d'habitacions, una escletxa inicial de la regulació catalana. Ara això ha quedat limitat per una llei del Parlament, però la nova normativa no ha resolt la situació dels inquilins que encara queden al Bloc Papallona.
Pressió per les negociacions
"Han intentat fer-nos fora, han intentat prendre'ns un símbol de la ciutat per convertir-lo en un hotel. S'han equivocat. Nosaltres no marxarem. Que marxin ells", ha apuntat la veïna del bloc i portaveu del Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya, Anna Olesti. La també advocada especialitza en habitatge ha insistit que aquesta maniobra de pressió sobre la propietat vol generar un problema a NAD, alhora que es reclama a l'Ajuntament de Barcelona que faci un pas endavant pel futur dels inquilins d'un edifici simbòlic.
"Exigim a l'Ajuntament de Barcelona l'expropiació de l'edifici a benefici zero. És a dir, s'ha de pagar pel bloc exactament el mateix preu que va pagar el fons voltor, perquè marxin per on havien vingut sense ni un euro de benefici", ha insistit Olesti. A posteriori, si l'administració local s'implica en l'adquisició de l'edifici, el sindicat defensa que el futur de la finca ha d'incloure lloguers ajustats al 30% dels ingressos de les llars, contractes indefinits i l'activació dels pisos actualment buits.
De moment, segons consta a Nació, l'Ajuntament de Barcelona fa temps que estudia de quina manera pot implicar-se en la solució a la crisi del Bloc Papallona. El síndic de greuges barceloní, David Bondia, té oberta una mediació amb New Amsterdam Developers per la situació a aquest edifici i a un altra finca de la seva propietat, també amb llogaters en lluita, el Bloc Sant Agustí. Tanmateix, els acords no arriben. I la postura de l'empresa immobiliària és una incògnita perquè declinen habitualment fer declaracions sobre els conflictes oberts a les seves finques. Tal com va revelar aquest diari, almenys fins al 2023, la companyia matriu estava participada per dos empresaris a títol individual, però hi havia un tercer actor rellevant: un fons d'Abu Dhabi tenia el 25% de la propietat de l'empresa.
Ara, enmig d'un debat social i polític encès sobre les conseqüències de l'especulació sobre l'habitatge, un grup de veïns de Barcelona han decidit començar una vaga de lloguers. Aquesta eina dels inquilins per posar pressió ja havia anat sobrevolant el debat públic els darrers anys, i en alguns casos ja s'havia posat en pràctica. L'exemple més recent és una vaga d'inquilins a promocions de la Fundació La Caixa a ciutats com Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Sitges o Sentmenat, en aquest cas convocada pel Sindicat de Llogateres. Ara, els inquilins d'un edifici del 1912 arrenquen un nou pols amb NAD. El final de l'embat encara queda pendent d'aclarir-se.
