Els antiavalots dels Mossos d'Esquadra han executat aquest dimarts al matí el desnonament d'un pis de la Sareb al Raval ocupat des de fa gairebé dos anys per una família amb un menor. Fonts oficials de la policia expliquen que han actuat per ordre del jutjat d'instrucció número 8 de Barcelona, mentre que el Sindicat d'Habitatge del Raval assegura que els afectats no havien rebut avís de desallotjament.

El sindicat no ha tingut temps de reaccionar al desplegament policial, que ha impedit cap concentració davant la finca del carrer de la Cera. La dona de la família feia dos dies que no sortia de casa per possible afectació de Covid-19. Una ambulància ha acudit a l'immoble per fer-li un test d'antígens que ha donat negatiu.

Les fonts del sindicat consultades per NacióDigital expliquen que l'Ajuntament ha ofert ara una pensió temporal a la dona i els seus tres fills, un dels quals és menor.

[noticiadiari]2/217764[/noticiadiari]
És el segon cas en menys d'un mes en què el moviment per l'habitatge denuncia un desnonament sense previ avís en un pis ocupat de la Sareb a Barcelona. El primer va ser l'1 de juny a Sants, quan la comitiva judicial va desallotjar una família amb un menor d'un immoble del passeig de la Zona Franca.

Els dos desnonaments s'han produït poc després que la Unió Europea hagi obligat a reclassificar com a pública la Sareb, fent que l'Estat assumeixi els 35.000 milions d'euros de deute de l'entitat. La Sareb es va constituir el 2012 amb 4.500 milions de capital inicial, el 55% del qual era d'origen privat i el 45% públic, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). El gruix de recursos econòmics, però, els va facilitar el Consell Europeu amb un préstec de 50.000 milions a l'Estat, que es va fer responsable de l'aval.

La Sareb ha anat venent els immobles adquirits a través d'un procés opac i el deute acumulat correspon a tots els actius que no s'han aconseguit col·locar. Entre les entitats que es van espolsar actius venent-los a la Sareb hi ha Bankia, que va vendre béns a la Sareb per més de 22.000 milions d’euros, Catalunya Banc (6.700), Banco de Valencia (1.900) o Banco Mare Nostrum (5.800).

Ara la Unió Europea obliga a reclassificar la Sareb i considerar-la una societat estatal més. El fet que el 2012 l'Estat decidís avalar el préstec d'Europa fa que nou anys després la poca rendibilitat de la societat hagi de ser sufragada amb diners públics.