Els pactes per a la segona volta divideixen els partits francesos
Les formacions tradicionals intenten refer estratègies davant l’empenta de Le Pen, que es va imposar en sis de 13 regions | Els socialistes ja han retirat dos candidats i intenten que ho faci un tercer | Sarkozy vol mantenir les seves llistes però un sector li demana donar suport a la candidata socialista a la nova regió del Migdia Pirineus-Llenguadoc-Rosselló, on s'hi inclou la Catalunya Nord
Nicolas Sarkozy ha ordenat mantenir els candidats a totes les regions
|
Els Republicans
Avui, la classe política francesa s’ha aixecat atordida. Ha passat una mala nit. La victòria del Front Nacional (més de sis milions de vots!) ha estat un cop contundent que obliga les direccions dels partits a refer estratègies i a la vegada recosir-se internament. La
perspectiva de batalles triangulars en la majoria de les tretze regions en pugna ofereixen al partit de Marine Le Pen una oportunitat d’or (el mapa de la Wikipèdia mostra en gris allà on el Front Nacional ha estat primera força). De moment, el PSF ja ha anunciat la seva retirada a Pas de Calais, al nord, i a Provença-Alps-Costa Blava, on ha quedat en tercera posició i sense opcions de guanyar.
L’abstenció ha estat del 50,2%, el que és també una dada a tenir en compte i que pot nodrir les esperances de les forces democràtiques. Amb una participació més elevada, com la que s’espera en les presidencials de la primavera del 2017, aquest percentatge del FN serà pels de Le Pen molt difícil de mantenir.
L’esquerra, atomitzada
El PSF es troba ja avui dilluns amb un problema al Gran Est, la regió que aplega les Ardenes, la Xampanya, Lorena i Alsàcia. El seu candidat, Jean-Pierre Masseret, ha quedat en tercera posició (16% enfront el 36% del Front i el 26% del candidat de la dreta), però es nega a retirar-se. La direcció, encapçalada per Jean-Christophe Cambadélis (vídeo), ja l’ha amenaçat d’apartar-lo del partit, però ell de moment es manté. Els dirigents socialistes confien que la decisió de retirar-se a les dues regions on el Front ha arribat al 40% i ells són tercers, deixarà en evidència la mesquinesa d’una dreta que no farà el mateix en altres llocs.
Hi ha el convenciment que cal treballar de valent per assolir la unió del “poble d’esquerres”, però amb la gestió de la crisi, el bloc de la gauche no és pas compacte. L’històric Jean-Pierre Chevenement, exponent de l’ala més jacobina dins del republicanisme d’esquerres francès, ha sortit apel·lant a barrar el pas al Front i convergir amb totes les forces democràtiques, retirant-se allí on calgui per impedir la victòria lepenista. Però no tot és tan fàcil. La gestió del primer ministre Manuel Valls dificulta ara l’esquerra radical –aplegada en el Front d’Esquerres de Jean-Luc Mélenchon- s’afegeixi al PSF amb entusiasme.
El lideratge de Sarkozy, contestat
Aquest matí, la direcció d’Els Republicans, la marca política fundada recentment per aplegar el gruix de la dreta, s’ha reunit a París. La bona noticia pel partit és que la immensa majoria ha fet costat a la tesi de l’expresident Nicolas Sarkozy (veure vídeo), de “ni fusió ni retirada”. És a dir, la dreta anirà a la segona volta sense excepcions.
Hi ha un lloc, però, que genera debat. La nova regió del Migdia Pirineus-Llenguadoc-Rosselló, on el candidat de dreta, Dominique Reynié, ha quedat en una tercera posició difícil. Louis Aliot, vicepresident del FN i parella de Marine Le Pen, ha quedat primer, però amb un 31%, i la socialista Carole Delga està en una segona posició competitiva, en el vast territori que també inclou la Catalunya Nord. La resistència dels sarkozistes a retirar el seu candidat ha provocat veus contràries, entre elles les de l’exprimer ministre Jean-Pierre Raffarin, gat vell i cacic de províncies, sempre amatent a recordar que té coses a dir. Una altra veu dissident ha estat la de Nathalie Kosciusko-Merizet, una jove brillant de la dreta francesa, que va ser candidata a l’alcaldia de París fa uns mesos, i fou derrotada. Però la diputada ha demanat que allí on no es pugui guanyar, la dreta es retiri.
La decisió majoritària de mantenir les candidatures no pot fer pensar que el lideratge de Sarkozy està assentat. Avui, han donat suport a la seva estratègia els mateixos que volen competir amb ell en unes primàries que se celebraran per elegir el candidat de la dreta a l’Elisi. Els resultats d’ahir no reforcen l’expresident, que es troba contestat per veterans com Alain Juppé i François Fillon, que aspiren a rivalitzar amb “Sarko” mostrant un to més centrat a la dreta.
perspectiva de batalles triangulars en la majoria de les tretze regions en pugna ofereixen al partit de Marine Le Pen una oportunitat d’or (el mapa de la Wikipèdia mostra en gris allà on el Front Nacional ha estat primera força). De moment, el PSF ja ha anunciat la seva retirada a Pas de Calais, al nord, i a Provença-Alps-Costa Blava, on ha quedat en tercera posició i sense opcions de guanyar.