Els greus aldarulls i actes vandàlics, dissabte passat, contra comerços del centre de Barcelona han sacsejat la política i l’opinió pública. La consellera d’Interior, Núria Parlon, s’ha referit a un grau de violència "mai vist". Els responsables públics han assegurat que es respondrà amb fermesa als incidents -ja hi ha hagut detencions- i que escenes d’aquest tipus no es poden tornar a repetir, malgrat les convocatòries per aquest dissabte. Les organitzacions empresarials han condemnat amb molta duresa els saquejos.
Però, més enllà de la investigació policial, què signifiquen aquests fets? Com els interpreten els experts? Hem conversat amb Jordi Mir, professor d’humanitats a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), especialista en moviments socials i col·laborador de Nació; Liliana Arroyo, professora d’Esade i directora de la Càtedra d’Innovació Digital Responsable, que va ser directora general de Societat Digital de la Generalitat (2022-24), i José Mansilla, antropòleg urbà i professor de la UAB.
Qui hi ha al darrera?
Mir distingeix entre el nucli d’on sorgeix la convocatòria i aquells a qui s’adreça: "Es tracta d’una convocatòria estranya, ja que els cartells que circulen no són els habituals en aquest tipus d’accions, no hi apareix cap referència a un grup organitzat, hi ha expressions independentistes al costat de consignes en castellà". També crida l’atenció sobre el fet que les crides a l’acció violenta va arribar a instituts de barris populars, però també de benestants.
Per la seva banda, Arroyo està convençuda que s’acabarà sabent qui va impulsar els saquejos: "Dependrà de les capes d’anonimat que s’hagin establert, però la informàtica forense hauria de facilitar la feina de la investigació policial". Arroyo assenyala que hi ha un nus "estratègic" de l’acció: "Hi ha un centre de decisió en el moment en què es creen vint comptes nous de TikTok. Es fa una crida molt afinada, que apel·la a segments que ja estan seduïts per fer aquest tipus d’actuació. També sabem que no era cosa de migrants, un dels nuclis de joves que van confluir al centre de Barcelona era de Sarrià". L’extrema dreta? Arroyo és prudent: "Sí que sabem que es tracta d’adolescents, nois en formació als quals saquejar els ha semblat divertit".
És una rèplica de la revolta francesa?
Des del primer moment, Arroyo ha qüestionat que els aldarulls responguin al context de revolta social que es viu en diversos indrets d’Europa, especialment a França . "No és una ràplica de les mobilitzacions franceses, malgrat que ho puguin aprofitar com a teló de fons", explica a Nació. Arroyo veu els incidents com un "crim performatiu, una crida que s’origina en el món digital, que desemboca en una acció física i que té un recorregut posterior també digital.
Per Jordi Mir, una acció d’aquest tipus“és difícil situar-la al marge del context de protestes que es produeixen arreu, i que han estat molt rellevants a França. En tot cas, qüestiona el concepte de violència gratuïta que se sol repetir davant fets d’aquesta magnitud: "No podem en cap cas compartir l’aposta per la violència, però això no treu que per molta gent, una acció així pot ser l’única manera d’expressar un malestar".
José Mansilla rebutja de ple el concepte de violència gratuïta: "Una cosa és que no l’entenguem, però tota violència és expressió d’alguna cosa i en un cas així és violència política implícita. El que passa és que estem parlant d’una acció singular amb moltes veus, no canalitzada per una organització o sindicat, i se’ns fa difícil esbrinar qui va sortir al carrer per protestar o qui buscava tan sols uns pantalons gratuïts". I es pregunta: "Si no existís el Sindicat d’Inquilines a Madrid, com s’hauria expressat la ràbia social després de la mort de la Maricarmen?".
A qui beneficien els aldarulls?
En una cosa estan tots els experts d’acord: un episodi com el viscut a Barcelona beneficia l’extrema dreta. "Que beneficia aquests sectors regressius és obvi. Però no en tenim evidència que hi estiguin al darrera", assegura Mir. "Són els qui estan sucant pa amb aquests fets, però no podem atribuir-ho a ningú. No ho sabem", expressa Liliana Arroyo. Mansilla afegeix: "I també a les empreses digitals, les que viuen de les xarxes socials. És el que anomenem l’economia de la tensió".
Arroyo adverteix contra tot intent de criminalitzar el jovent i de caure en la temptació de respondre de manera només policial, però seria un error escudar aquests fets en el context de la crisi social. "Cal fer pedagogia per explicar als adolescents el que és un delicte. Perquè això pot tornar a passar. Aquests episodis generen un efecte crida", remarca. També aconsella que les institucions dialoguin amb les plataformes, com ja s’ha començat a fer a França.
"Hem d’escoltar la gent jove i no esperar que s’expressaran com nosaltres voldríem. Malauradament, en aquest cas no tenim la sort d’un Sindicat de Llogateres que canalitzi les reivindicacions. Els joves reclamen una resposta racional als interrogants sobre el seu futur", apunta Mansilla. El debat està servit.
