L'Ajuntament de Barcelona ha comprat un bloc de 114 pisos al barri de la Marina i amb aquesta adquisició ja suma 661 habitatges incorporats al parc públic durant aquest mandat, 401 a través de la compra de finques senceres. La xifra representa un ascens significatiu respecte del mandat passat, quan se'n van incorporar 274, i encara més respecte de l'últim mandat de Jordi Hereu, quan només se'n van adquirir 17. Tot i el rècord, encara queda molta feina per fer, com ho demostra el fet que 480 famílies estan en llista d'espera per obtenir un pis d'emergència social a la ciutat.

La xifra s'ha triplicat respecte del mandat anterior i segons l'alcaldessa, Ada Colau, i el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, les causes són diverses. D'una banda, l'ampliació de criteris per acceptar sol·licituds d'habitatge social, així com l'augment dels preus de lloguer i de desnonaments.

De l'altra, el paper de la Generalitat. El Govern hauria d'aportar el 60% dels habitatges de la Mesa d'Emergència Social però en l'actual mandat només n'ha aportat el 22%, mentre que el percentatge del consistori puja fins al 78%. "La Generalitat no està fent la feina que li toca i necessitem que torni a fer polítiques d'habitatge a Barcelona", ha etzibat Colau. 

Un any d'espera

L'increment de sol·licitants de pisos d'emergència també provoca que el temps d'espera incrementi i en alguns casos pot arribar a un any, segons ha explicat Montaner. 

Tot i l'augment de demandants i l'increment del temps d'espera, la Mesa d'Emergència social ha adjudicat 1.000 pisos a la ciutat durant aquest mandat. 

L'Ajuntament confia que l'acord amb la Generalitat tancat al setembre per incrementar les aportacions econòmiques en l'àmbit de l'habitatge sigui una solució a l'emergència habitacional. Montaner s'ha mostrat especialment esperançat en els resultats que pugui tenir la subscripció de dos crèdits de 20 milions d'euros cadascun per part de la Generalitat i l'Ajuntament amb l'Institut Català de Finances. 

D'altra banda, hi ha centenars de pisos que ja s'han incorporat al parc públic però estan pendents d'adjudicar. En alguns casos perquè és necessària una rehabilitació profunda i en d'altres perquè cal engegar el procés de licitació. 

Mentrestant, la Generalitat i l'Ajuntament continuen oferint solucions transitòries a les persones que esperen un habitatge, cm per exemple allotjaments en pensions o apartaments. "Ningú està al carrer i tots els casos tenen un seguiment", ha insistit Montaner. 

5,8 milions d'euros d'inversió

En el cas del bloc comprat al barri de la Marina, l'Ajuntament ha invertit 5,8 milions d'euros, un preu molt per sota del valor de mercat. Dels 114 pisos del bloc, 59 estaven buits i la meitat aniran directament a la Mesa d'Emergència social. 

La finca és la més gran adquirida fins ara per l'Ajuntament i des del consistori asseguren que l'edifici està en bones condicions, la qual cosa agilitzarà l'adjudicació dels pisos. El bloc era propietat del BBVA i el Consorci de la Zona Franca, que l'administraven a través de la societat Proviure. "Amb la compra hem evitat que els pisos acabin en mans de fons voltor", ha valorat Colau. "No volem que els veïns hagin de marxar per l'augment de preus", ha afegit.

En total, la inversió feta per l'Ajuntament per incorporar pisos al parc públic d'habitatge ha estat de 64,12 milions d’euros.

A banda dels 661 habitatges ja construïts incorporats al parc públic durant aquest mandat, l'Ajuntament ha impulsat en els darrers quatre anys la construcció de 4.600 nous habitatges, la majoria dels quals s'acabaran durant el pròxim mandat.