02
de maig
de
2020, 21:00
Actualitzat:
04
de maig,
12:33h
La pandèmia ha agafat el món amb el pas canviat. De cop, la desacceleració vital que alguns reclamaven davant l'estrès global s'ha produït gairebé sense transició. La crisi sanitària ens ha recordat que la realitat sempre supera la ficció. L'activitat econòmica s'ha aturat en part i molts països resten en estat de confinament.
Aquesta fase passarà. I quan la societat torni al carrer contemplarà el que alguns ja anomenen "la nova normalitat", que ningú sap ben bé què serà. Com serà el món després del coronavirus? Hi haurà un abans i un després, com esperen els més optimistes? Forçarà tan sols alguns canvis pressupostaris per ser més eficaços davant de noves -i imprevisibles- crisis, com augurava un més escèptic Oriol Quintana? No canviarà res d'essencial?
A NacióDigital volem posar llums llargues sobre aquest futur que aquest cop no es farà esperar. I així com us informem de l'actualitat immediata, analitzarem properament com la pandèmia pot canviar les nostres vides o accelerar canvis que ja s'han iniciat a les ciutats, en els serveis essencials, en l'economia, en la geopolítica i en les mentalitats.
Ho farem amb una sèrie d'una vintena de reportatges, consultant els experts i responent -si més no, intentant-ho- les preguntes d'una etapa incerta. Les relacions socials, l'urbanisme i les noves realitats del món del treball també formaran part de la sèrie monogràfica, que es posarà en marxa les properes setmanes.
Mentrestant, el coronavirus ja ha generat debats i les principals veus del pensament en sociologia, en filosofia, en antropologia o en història han fet les primeres disseccions d'una realitat que ve dictada per la incertesa.
Us oferim, com prèvia, el que han dit aquestes darreres setmanes en articles i declaracions deu noms de diverses branques del coneixement sobre el que ens passa i sobre el món que ens trobarem quan tornem a sortir al carrer.
Michel Feher:"El millor i el pitjor futurs són possibles"
NacióDigital va entrevistar el filòsof francès amb motiu d'una estada seva a Barcelona, just en l'inici de la crisi sanitària. Cofundador de l'editorial Zone Books, de Nova York, i de l'associació Cette France-là, que treballa en temes d'immigració, Feher és un referent del pensament francès més crític. Per ell, que ha estudiat l'evolució del capitalisme financer, el diagnòstic és aquest: "El pitjor i el millor futur són possibles. Per la meva pròpia inquietud personal, el coronavirus és molt dolent. Però per la meva reflexió, és molt interessant. És un tema especulatiu per excel·lència".
Feher ho va exemplificar posant el focus en les eleccions nord-americanes: "Si la reacció és pensar que els estrangers porten el virus i cal tancar fronteres, Donald Trump guanya. Si la reacció davant el coronavirus és creure que el món va cada vegada pitjor i hauríem de tirar una mica enrere, això seria bo per a Joe Biden. Si la reacció és observar com els sistemes de salut estan estressats, i cal cobertura sanitària per a tots, s'enforteix el discurs de Sanders".
Noam Chomsky: "Un error colossal del neoliberalisme"
El conegut lingüista i intel·lectual d'idees llibertàries va fer, des d'Arizona, unes declaracions a l'agència Efe el 21 d'abril en les quals assegurava que la pandèmia era un "error colossal i massiu" de la versió neoliberal del capitalisme. Chomsky va criticar durament l'actitud del govern nord-americà per no haver sabut preveure una resposta a una crisi sanitària que estava advertida des de finals del 2019.
Què passarà ara? Per a Chomsky, tot dependrà de la gent, especialment la jove, i de com reaccioni: "Això ens podria dur a estats altament autoritaris i repressius que expandeixin el manual neoliberal fins i tot més que ara. La classe capitalista no cedeix. Demana més finançament pels combustibles fòssils i destrueix les regulacions que ofereixen alguna protecció". El pensador recorda que, en plena pandèmia, Trump va fer retallades al Centre de Prevenció i Control de Malalties: "Això significa matar més nens nord-americans i destruir el medi ambient. Si no hi ha contraforces, aquest serà el món que ens quedarà".
Arundhati Roy: "El pitjor seria tornar a la normalitat"
L'escriptora i activista índia Arundhati Roy va escriure un article al Financial Times (que es pot llegir traduït aquí), on explicava el drama de la pandèmia al seu país. El text, corprenedor, acabava amb un clam d'esperança: "Les nostres ments encara corren d'un costat a l'altre, anhelant un retorna la normalitat, tractant d'unir el nostre futur al nostre passat i negant-se a reconèixer la ruptura. Però la ruptura existeix. I enmig d'aquesta terrible desesperació, ens ofereix l'oportunitat de repensar la màquina de la fi del món que hem construït per a nosaltres mateixos. Res podria ser pitjor que tornar a la normalitat".
Roy recorda que, històricament, les pandèmies han obligat els éssers humans a trencar amb el passat i imaginar el món de nou. "Aquesta -afirma- no és diferent. És un portal, una porta d'enllaç entre un món i el següent. Podemos elegir travessar-la, arrossegant els cadàvers del nostre prejudici i odi, la nostra avarícia, els nostres bancs de dades i idees mortes, els nostres rius morts, i cels emboirats darrere nostre. O podem caminar lleugers, amb poc equipatge, llestos per imaginar un altre món. I llestos per lluitar per ell".
Slavoj Zizek: "O comunisme o barbàrie"
El filòsof eslovè, sempre provocatiu, és molt prolífic i ha estat dels primers a publicar un llibre sobre el coronavirus sota el títol Pandemic! (OR Books). Zizek, a qui se situa en un pensament d'influència marxista, desenvolupa la seva tesi en cent pàgines que es poden resumir amb la frase "o comunisme reinventat o barbàrie". Segons ell, el coronavirus és un avís sobre l'abisme al qual es pot veure abocat el món si no s'opta per un model alternatiu de desenvolupament.
Així, la pandèmia pot acabar aconseguint el que ni Karl Marx ni Lenin podien haver somiat. Zizek no es fa il·lusions sobre la capacitat de la ciutadania per gransformar les seves vides, però considera que la crisi farà replantejar moltes coses per pura necessitat de supervivència.
Saskia Sassen: "El coronavirus ens fa pensar globalment"
L'holandesa Saskia Sassen és una referència en sociologia. Professora a la Universitat de Colúmbia, als EUA, va ser la creadora del concepte de ciutat global i va obtenir el Premi Príncep d'Astúries en Ciències Socials el 2013. Ha afirmat en declaracions i entrevistes que el coronavirus està fent que per primer cop no només som conscients de la globalització, sinó que som "convidats a pensar globalment". Això sol pot suposar un canvi important, especialment a les ciutats, que és on el virus tindrà un impacte més evident: "Fins ara, no havíem pensat de manera serena en com estàvem vivint".
Sassen també ha advertit sobre com les diferències socials poden afectar de manera diferent a la població: "La gent pobra que viu a les ciutats, els que tenen problemes d'habitatge, seran els que més patiran i moriran en aquesta crisi". Un escenari en el qual destaca aspectes molt positius, com "l'heroisme" que han demostrat les persones que treballen en el sector sanitari.
Yuval Noah Harari: "El virus més perillós és l'odi"
L'historiador i professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem, autor de Sapiens: una breu història de la humanitat, va concedir una entrevista a l'agència alemanya Deutsche Welle plena d'idees interessants. Segons l'intel·lectual jueu, la pandèmia serà una "inflexió" en la història del segle XXI", i manté que el el futur està en les mans dels ciutadans.
Harari adverteix en l'entrevista que el virus "més perillós" és l'odi que pot sorgir entre persones i pobles, i fa una crida a la societat a ser vigilants en com actuen els governs i en com gasten els diners que s'esmercen contra el virus: "Cada vegada que s'incrementi la vigilància sobre els ciutadans, s'hauria de reforçar la vigilància al govern". En el que sí que es mostra confiat és en la capacitat tècnica per vèncer el coronavirus perquè "ja no és el temps de la pesta negra".
Jeremy Rifkin: "Afrontem l'amenaça d'una extinció"
El sociòleg nord-americà ha expressat els riscos que planteja la pandèmia i ha alertat sobre el perill que suposa en una entrevista a Público.es. Hi diu això: "Tot el que està passant es deriva del canvi climàtic, del qual han anat advertint els investigadors. Hem tingut altres pandèmies els darrers anys. L'activitat humana ha generat aquestes pandèmies perquè hem alterat el cicle de l'aigua i l'ecosistema que manté l'equilibri al planeta". A banda d'això, adverteix que la vida animal i la humana "s'acosten cada dia més" degut a l'emergència climàtica i els seus virus "viatgen junts".
Rifkin -que va sacsejar l'opinió amb el seu assaig La fi del treball el 1995- assegura que toca assumir que estem davant d'una "nova era". "Estem davant l'amenaça d'una extinció", remarca. Assegura que la globalització tal i com l'hem conegut s'ha acabat i que ara cal parlar de glocalització i que s'imposen solucions "glocals" en infraestructures, transports i comunicacions, així com anar cap a un model digital sense emissions.
Naomi Klein: "Hem d'exigir un New Deal verd"
L'escriptora i activista contra la globalització Naomi Klein, que es va saltar a primera fila amb el llibre No Logo, ha fet una crida a passar de la protesta a la proposta: "Hem d'exigir un New Deal verd", ha dit, en línia dels corrents més progressistes de la societat nord-americana, que reclamen un programa de transformacions socials com el que va implantar els anys trenta, però ara incloent un programa que tingui en compte el combat pel clima.
Klein creu que la crisi no donarà força als règims autoritaris perquè han estat aquests, des de la Xina de Xi Jinping a l'Hongria de Viktor Orban, o governants com Donald Trump als EUA, Netanyahu a Israel o Modi a l'Índia, els que han gestionat pitjor la pandèmia. L'activista també reclama que s'aprengui de les lliçons de la crisi del 2008 i no siguin els vulnerables els qui paguin els plats trencats.
Flores d'Arcais: "La igualtat és l'únic que ens pot salvar"
Nascut a Cervignano del Friuli, Paolo Flores d'Arcais és un filòsof d'esquerres, però més proper a posicions liberals que no pas marxistes. En una entrevista al diari El País, des d'un territori especialment castigat per la pandèmia, va assegurar que la pandèmia és fruit de trenta anys de "polítiques demencials" i que la lògica ultraliberal és la "negació de la democràcia".
Per Flores d'Arcais, la revolució és el "mínim indispensable". Defensa que ara caldria establir una política diferent que preservi l'estat del benestar i que busqui els diners en l'evasió fiscal de les grans fortunes. Pel filòsof italià, la igualtat és "l'únic" que ens pot salvar com a humanitat.
Ramon M. Nogués: "Sotmetre la natura és un mite"
Una de les entrevistes fetes per NacióDigital en plena pandèmia va ser a Ramon M- Nogués, catedràtic d'Antropologia Biològica. El seu criteri coincideix amb el de Rifkin i altres: "Sotmetre la natura és un mite", va dir. Nogués relativitza la suposada omnipotència dels éssers humans: "Una cosa tan senzilla com la mutació que pot experimentar un virus pot desbaratar des de la biologia fins a l'economia".
Sobre la capacitat que hi haurà per repensar coses, en canvi, es mostra escèptic: "M'agradaria que aquesta situació ens ajudés a reflexionar sobre algunes coses que són importants. Com és l'estatut de l'espècie humana a la terra. Ara, tinc els meus dubtes que sigui així. Perquè som oblidadissos".
Aquesta fase passarà. I quan la societat torni al carrer contemplarà el que alguns ja anomenen "la nova normalitat", que ningú sap ben bé què serà. Com serà el món després del coronavirus? Hi haurà un abans i un després, com esperen els més optimistes? Forçarà tan sols alguns canvis pressupostaris per ser més eficaços davant de noves -i imprevisibles- crisis, com augurava un més escèptic Oriol Quintana? No canviarà res d'essencial?
A NacióDigital volem posar llums llargues sobre aquest futur que aquest cop no es farà esperar. I així com us informem de l'actualitat immediata, analitzarem properament com la pandèmia pot canviar les nostres vides o accelerar canvis que ja s'han iniciat a les ciutats, en els serveis essencials, en l'economia, en la geopolítica i en les mentalitats.
Ho farem amb una sèrie d'una vintena de reportatges, consultant els experts i responent -si més no, intentant-ho- les preguntes d'una etapa incerta. Les relacions socials, l'urbanisme i les noves realitats del món del treball també formaran part de la sèrie monogràfica, que es posarà en marxa les properes setmanes.
Mentrestant, el coronavirus ja ha generat debats i les principals veus del pensament en sociologia, en filosofia, en antropologia o en història han fet les primeres disseccions d'una realitat que ve dictada per la incertesa.
Us oferim, com prèvia, el que han dit aquestes darreres setmanes en articles i declaracions deu noms de diverses branques del coneixement sobre el que ens passa i sobre el món que ens trobarem quan tornem a sortir al carrer.
Michel Feher, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa
Michel Feher:"El millor i el pitjor futurs són possibles"
NacióDigital va entrevistar el filòsof francès amb motiu d'una estada seva a Barcelona, just en l'inici de la crisi sanitària. Cofundador de l'editorial Zone Books, de Nova York, i de l'associació Cette France-là, que treballa en temes d'immigració, Feher és un referent del pensament francès més crític. Per ell, que ha estudiat l'evolució del capitalisme financer, el diagnòstic és aquest: "El pitjor i el millor futur són possibles. Per la meva pròpia inquietud personal, el coronavirus és molt dolent. Però per la meva reflexió, és molt interessant. És un tema especulatiu per excel·lència".
Feher ho va exemplificar posant el focus en les eleccions nord-americanes: "Si la reacció és pensar que els estrangers porten el virus i cal tancar fronteres, Donald Trump guanya. Si la reacció davant el coronavirus és creure que el món va cada vegada pitjor i hauríem de tirar una mica enrere, això seria bo per a Joe Biden. Si la reacció és observar com els sistemes de salut estan estressats, i cal cobertura sanitària per a tots, s'enforteix el discurs de Sanders".
Noam Chomsky: "Un error colossal del neoliberalisme"
El conegut lingüista i intel·lectual d'idees llibertàries va fer, des d'Arizona, unes declaracions a l'agència Efe el 21 d'abril en les quals assegurava que la pandèmia era un "error colossal i massiu" de la versió neoliberal del capitalisme. Chomsky va criticar durament l'actitud del govern nord-americà per no haver sabut preveure una resposta a una crisi sanitària que estava advertida des de finals del 2019.
Noam Chomsky: "Això ens podria dur a estats altament autoritaris i repressius"
Què passarà ara? Per a Chomsky, tot dependrà de la gent, especialment la jove, i de com reaccioni: "Això ens podria dur a estats altament autoritaris i repressius que expandeixin el manual neoliberal fins i tot més que ara. La classe capitalista no cedeix. Demana més finançament pels combustibles fòssils i destrueix les regulacions que ofereixen alguna protecció". El pensador recorda que, en plena pandèmia, Trump va fer retallades al Centre de Prevenció i Control de Malalties: "Això significa matar més nens nord-americans i destruir el medi ambient. Si no hi ha contraforces, aquest serà el món que ens quedarà".
Arundhati Roy, autora d'«El déu de les petites coses» Foto: CCCB
Arundhati Roy: "El pitjor seria tornar a la normalitat"
L'escriptora i activista índia Arundhati Roy va escriure un article al Financial Times (que es pot llegir traduït aquí), on explicava el drama de la pandèmia al seu país. El text, corprenedor, acabava amb un clam d'esperança: "Les nostres ments encara corren d'un costat a l'altre, anhelant un retorna la normalitat, tractant d'unir el nostre futur al nostre passat i negant-se a reconèixer la ruptura. Però la ruptura existeix. I enmig d'aquesta terrible desesperació, ens ofereix l'oportunitat de repensar la màquina de la fi del món que hem construït per a nosaltres mateixos. Res podria ser pitjor que tornar a la normalitat".
Arundhati Roy: "Podem repensar la màquina de la fi del món que hem construït per a nosaltres mateixos"
Roy recorda que, històricament, les pandèmies han obligat els éssers humans a trencar amb el passat i imaginar el món de nou. "Aquesta -afirma- no és diferent. És un portal, una porta d'enllaç entre un món i el següent. Podemos elegir travessar-la, arrossegant els cadàvers del nostre prejudici i odi, la nostra avarícia, els nostres bancs de dades i idees mortes, els nostres rius morts, i cels emboirats darrere nostre. O podem caminar lleugers, amb poc equipatge, llestos per imaginar un altre món. I llestos per lluitar per ell".
Slavoj Zizek: "O comunisme o barbàrie"
El filòsof eslovè, sempre provocatiu, és molt prolífic i ha estat dels primers a publicar un llibre sobre el coronavirus sota el títol Pandemic! (OR Books). Zizek, a qui se situa en un pensament d'influència marxista, desenvolupa la seva tesi en cent pàgines que es poden resumir amb la frase "o comunisme reinventat o barbàrie". Segons ell, el coronavirus és un avís sobre l'abisme al qual es pot veure abocat el món si no s'opta per un model alternatiu de desenvolupament.
Així, la pandèmia pot acabar aconseguint el que ni Karl Marx ni Lenin podien haver somiat. Zizek no es fa il·lusions sobre la capacitat de la ciutadania per gransformar les seves vides, però considera que la crisi farà replantejar moltes coses per pura necessitat de supervivència.
Saskia Sassen: "El coronavirus ens fa pensar globalment"
L'holandesa Saskia Sassen és una referència en sociologia. Professora a la Universitat de Colúmbia, als EUA, va ser la creadora del concepte de ciutat global i va obtenir el Premi Príncep d'Astúries en Ciències Socials el 2013. Ha afirmat en declaracions i entrevistes que el coronavirus està fent que per primer cop no només som conscients de la globalització, sinó que som "convidats a pensar globalment". Això sol pot suposar un canvi important, especialment a les ciutats, que és on el virus tindrà un impacte més evident: "Fins ara, no havíem pensat de manera serena en com estàvem vivint".
Saskia Sassen: "Fins ara, no havíem pensat de manera serena en com estàvem vivint"
Sassen també ha advertit sobre com les diferències socials poden afectar de manera diferent a la població: "La gent pobra que viu a les ciutats, els que tenen problemes d'habitatge, seran els que més patiran i moriran en aquesta crisi". Un escenari en el qual destaca aspectes molt positius, com "l'heroisme" que han demostrat les persones que treballen en el sector sanitari.
Yuval Noah Harari, en una imatge d'arxiu. Foto: Esteve Plantada
Yuval Noah Harari: "El virus més perillós és l'odi"
L'historiador i professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem, autor de Sapiens: una breu història de la humanitat, va concedir una entrevista a l'agència alemanya Deutsche Welle plena d'idees interessants. Segons l'intel·lectual jueu, la pandèmia serà una "inflexió" en la història del segle XXI", i manté que el el futur està en les mans dels ciutadans.
Harari adverteix en l'entrevista que el virus "més perillós" és l'odi que pot sorgir entre persones i pobles, i fa una crida a la societat a ser vigilants en com actuen els governs i en com gasten els diners que s'esmercen contra el virus: "Cada vegada que s'incrementi la vigilància sobre els ciutadans, s'hauria de reforçar la vigilància al govern". En el que sí que es mostra confiat és en la capacitat tècnica per vèncer el coronavirus perquè "ja no és el temps de la pesta negra".
Jeremy Rifkin: "Afrontem l'amenaça d'una extinció"
El sociòleg nord-americà ha expressat els riscos que planteja la pandèmia i ha alertat sobre el perill que suposa en una entrevista a Público.es. Hi diu això: "Tot el que està passant es deriva del canvi climàtic, del qual han anat advertint els investigadors. Hem tingut altres pandèmies els darrers anys. L'activitat humana ha generat aquestes pandèmies perquè hem alterat el cicle de l'aigua i l'ecosistema que manté l'equilibri al planeta". A banda d'això, adverteix que la vida animal i la humana "s'acosten cada dia més" degut a l'emergència climàtica i els seus virus "viatgen junts".
Jeremy Rifkin: "Tot el que està passant deriva del canvi climàtic"
Rifkin -que va sacsejar l'opinió amb el seu assaig La fi del treball el 1995- assegura que toca assumir que estem davant d'una "nova era". "Estem davant l'amenaça d'una extinció", remarca. Assegura que la globalització tal i com l'hem conegut s'ha acabat i que ara cal parlar de glocalització i que s'imposen solucions "glocals" en infraestructures, transports i comunicacions, així com anar cap a un model digital sense emissions.
Naomi Klein: "Hem d'exigir un New Deal verd"
L'escriptora i activista contra la globalització Naomi Klein, que es va saltar a primera fila amb el llibre No Logo, ha fet una crida a passar de la protesta a la proposta: "Hem d'exigir un New Deal verd", ha dit, en línia dels corrents més progressistes de la societat nord-americana, que reclamen un programa de transformacions socials com el que va implantar els anys trenta, però ara incloent un programa que tingui en compte el combat pel clima.
Klein creu que la crisi no donarà força als règims autoritaris perquè han estat aquests, des de la Xina de Xi Jinping a l'Hongria de Viktor Orban, o governants com Donald Trump als EUA, Netanyahu a Israel o Modi a l'Índia, els que han gestionat pitjor la pandèmia. L'activista també reclama que s'aprengui de les lliçons de la crisi del 2008 i no siguin els vulnerables els qui paguin els plats trencats.
Flores d'Arcais: "La igualtat és l'únic que ens pot salvar"
Nascut a Cervignano del Friuli, Paolo Flores d'Arcais és un filòsof d'esquerres, però més proper a posicions liberals que no pas marxistes. En una entrevista al diari El País, des d'un territori especialment castigat per la pandèmia, va assegurar que la pandèmia és fruit de trenta anys de "polítiques demencials" i que la lògica ultraliberal és la "negació de la democràcia".
Per Flores d'Arcais, la revolució és el "mínim indispensable". Defensa que ara caldria establir una política diferent que preservi l'estat del benestar i que busqui els diners en l'evasió fiscal de les grans fortunes. Pel filòsof italià, la igualtat és "l'únic" que ens pot salvar com a humanitat.
Ramon M. Nogués, en una imatge d'arxiu Foto: Fragmenta Editorial.
Ramon M. Nogués: "Sotmetre la natura és un mite"
Una de les entrevistes fetes per NacióDigital en plena pandèmia va ser a Ramon M- Nogués, catedràtic d'Antropologia Biològica. El seu criteri coincideix amb el de Rifkin i altres: "Sotmetre la natura és un mite", va dir. Nogués relativitza la suposada omnipotència dels éssers humans: "Una cosa tan senzilla com la mutació que pot experimentar un virus pot desbaratar des de la biologia fins a l'economia".
Sobre la capacitat que hi haurà per repensar coses, en canvi, es mostra escèptic: "M'agradaria que aquesta situació ens ajudés a reflexionar sobre algunes coses que són importants. Com és l'estatut de l'espècie humana a la terra. Ara, tinc els meus dubtes que sigui així. Perquè som oblidadissos".