Investiguen el paper del bilingüisme de català i castellà en la prevenció de la demència

Un treball de la Universitat Oberta de Catalunya analitzarà dades de 2.700 individus sans, fills de pacients amb Alzheimer, cedides per la Fundació Pasqual Maragall

Dues persones de la tercera edat
Dues persones de la tercera edat | Gala Espín
Redacció
19 de febrer de 2025, 10:36

Una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) estudiarà diferents classes de bilingüisme en parlants de català i castellà i determinarà quines de les seves variables poden contribuir a prevenir l'aparició de la demència. El projecte, titulat "El bilingüisme en els trastorns associats a l'envelliment: des de la cognició fins a les xarxes neuronals (BILiARD)", analitzarà una mostra de dades de 2.700 individus sans, fills de pacients amb Alzheimer, cedides pel Barcelonaßeta Research Center de la Fundació Pasqual Maragall.

La recerca ha sorgit després que investigacions anteriors hagin demostrat que parlar més d'una llengua té beneficis a l'hora d'endarrerir els símptomes cognitius de la demència fins a quatre o cinc anys. L’estudi de la UOC el lidera Marco Calabria, professor dels Estudis de Ciències de la Salut i investigador del NeuroASaS Lab, amb la col·laboració de Laia Subirats, també investigadora d'aquest grup de recerca.

Els investigadors analitzaran dades d'individus sans. La major part tenen edats compreses entre els 45 i els 74 anys, són fills de pacients d'Alzheimer, el tipus de demència més comuna, i han estat avaluats en l'àmbit cognitiu, d'hàbits d'estil de vida, i amb tècniques d'imatge cerebral.

A més, un 32% de les persones participants són portadores de la variant genètica APOE4, que incrementa de manera important el risc de desenvolupar la malaltia. Així, s'analitzarà si el bilingüisme també té efectes beneficiosos en el cas d'aquests subjectes. Del 2016 al 2022, el Barcelonaβeta Research Center va fer un seguiment dels portadors d'aquesta variant cada tres anys i, per tant, es tenen dades de la seva evolució durant aquest període.

Els investigadors analitzaran diversos aspectes al voltant del bilingüisme. Entre aquests destaquen com influeix en la memòria i el control executiu; quin impacte té pel que fa a l'estructura i el metabolisme cerebral; com afecta la cognició i les connexions neuronals en el risc de demència; i quins canvis hi va haver en la reserva cognitiva i cerebral al llarg del temps. Les dades de cognició recollides a l'estudi ALFA inclouen dominis com la memòria, l'atenció, les funcions executives i la fluència verbal, paràmetres que s'empren en el diagnòstic del deteriorament cognitiu.

El repte principal en l'anàlisi i la interpretació dels resultats és la gran complexitat del cervell. A banda d'estudiar les diferents àrees d'aquest òrgan, cal analitzar les xarxes neuronals i la correlació d'activitats entre àrees: "Passar dels resultats científics que mostren la implicació d'unes àrees més que d'altres a la interpretació del que això significa en la prevenció de la demència és un repte estimulant, però no sempre fàcil", diu Calabria.

El cas català: un model de bilingüisme gairebé únic

Calabria ha explicat que un dels valors afegits de l'estudi és que "es tracta d'una oportunitat per estudiar una població amb una experiència lingüística gairebé única al món". Ha detallat que en l'àmbit del bilingüisme, hi ha poques recerques amb mostres de gran volum de participants. "Tenim l'oportunitat d'explorar una mostra d'individus amb perfils bilingües diferents, i això ens facilitarà poder identificar quines variables són més rellevants a l'hora de determinar un benefici cognitiu i neural", ha assegurat l'investigador, que ha apuntat que "el bilingüisme social de Catalunya es troba a pocs països del món".

Segons Calabria confirmar els beneficis del bilingüisme en la cognició i l'eficiència cerebral serà una eina potent que caldrà tenir en compte en les estratègies de salut pública per a la prevenció de la demència, en un escenari en què l'esperança de vida continua augmentant, però també la prevalença de les malalties neurodegeneratives. "El missatge que caldrà donar, doncs, és que parlar més d'una llengua és útil quan les persones es fan grans i que cal cultivar-ho des de petits", ha afirmat.

El projecte tindrà una durada de tres anys i durant aquest temps es faran tasques de divulgació dels resultats en congressos internacionals i en la Brain Awareness Week. Els resultats finals es donaran a conèixer en una jornada que s'organitzarà a la UOC, amb la participació d'experts internacionals en aquest àmbit.