Per arribar a dominar una llengua cal passar per procés lent i difícil. Per això, és important que les persones que no saben català tinguin un entorn que els ajudi a engrescar-se a parlar la llengua. Per tant, com a catalanoparlants podem fer petites accions perquè els nous ciutadans vulguin aprendre la llengua sense vergonya, inseguretats ni prejudicis.
I, aprofitant que a l’última peça parlàvem dels cinc prejudicis lingüístics que hem de desterrar per salvar el català, ara toca veure quins són els passos que hem de seguir com a catalanoparlants per guanyar nous parlants i integrar-los a la comunitat lingüística perquè la llengua no acabi desapareixent.
1. Comença les converses sempre en català
Triar si comencem una conversa en català o no en funció del lloc, de l’entorn o de les persones pot arribar a ser excloent, discriminatori i, fins i tot, racista. La millor manera d’integrar un nouvingut a la comunitat lingüística és fent-li veure que forma part de la nostra societat, que és una persona més i que no és diferent. Per això, un mecanisme perquè noti que el volem incorporar a la comunitat lingüística és parlar-li d’entrada sempre en la nostra llengua, independentment d’on hagi nascut o d’on sigui.
2. Dona per fet que l’altra persona és d'aquí
De fet, demanar a l’altra persona d’on és per veure o decidir si podem continuar la conversa en català o no és un dels errors més habituals. D’una banda, que no sigui d’aquí no vol dir que no pugui entendre o parlar el català. I, de l’altra, que tingui trets racialitzats tampoc no significa que no pugui arribar a ser catalana. Avui dia, Catalunya és molt diversa i hem de donar cabuda i legitimitat a tothom que vulgui participar en la comunitat catalanoparlant. Així doncs, quan vulguem començar una conversa, el consell és donar sempre per fet que l’altra persona és d’aquí. D’aquesta manera, evitem prejudicis i ens assegurem que mantindrem el català amb qualsevol persona que no parli català i vulgui aprendre la llengua.
3. No giris la llengua immediatament
Precisament, mantenir el català ino girar la llengua és clau per ajudar els qui no parlen català a animar-s’hi. Si veiem que un nou parlant té dificultats per expressar-se en català, però fa l’esforç de parlar la llengua, hem de tenir paciència i no hem de canviar la llengua de seguida pensant que així li facilitarem les coses. Al contrari, amb aquesta actitud li transmetrem que no està capacitat per aprendre la llengua i acabarà desistint. Amb tot, és vital respectar el procés d’aprenentatge dels nous parlants i ser conscients que potser haurem de repetir les coses unes quantes vegades o recórrer als gestos fins que el nou parlant s’acabi convertint en catalanoparlant.
4. Mantén una conversa bilingüe si cal
També pot passar que, malgrat els esforços i la paciència, el nou parlant comenci la conversa en un català dificultós i l’acabi en una altra llengua. Però això no vol dir que nosaltres com a catalanoparlants també hàgim de canviar la llengua i adaptar-nos-hi. De fet, no és el que voldria el nouvingut, perquè canviant de llengua potser ens vol dir que té dificultats per parlar-la, però no per entendre-la. Així doncs, si veiem que ens entén, podem mantenir una conversa bilingüe si cal. Alhora, l’ajudes a entendre més la llengua i a tenir més oportunitats perquè provi de reprendre la conversa en català.
5. No critiquis ni jutgis els accents
No som més catalans segons la variant o l’accent que gastem. A més, què vol dir “tenir accent”? Tothom té algun accent, sigui d’on sigui, però el problema és que hi ha la falsa creença que alguns accents són més legítims que d’altres. Per exemple, quan els catalanoparlants aprenem una segona llengua, també la parlem amb rastres, amb “accent”, de la primera llengua. Per tant, ningú no mereix ser qüestionat pels seus orígens quan aprèn una llengua nova. De fet, els accents donen vida al català perquè li proporcionen matisos nous i li garanteixen el futur.
6. Deixa de banda la vergonya i els complexos
Sovint entrem en entorns nous, tant laborals com socials, i coneixem persones noves. I si veiem que aquesta gent no parla català, ens pot crear malestar adreçar-nos-hi en la nostra llengua, alhora que considerem que sí que convé parlar-hi en català. En aquests casos, abandonar la llengua és transmetre que el català no és necessari. Per tant, una solució és explicar-los que ens sentim més còmodes i naturals parlant en català i que els volem tractar amb naturalitat, sense que la llengua sigui una barrera, sinó un pont. D’aquesta manera, el simple fet de parlar català pot establir les dinàmiques lingüístiques en aquest nou àmbit. A més a més, també és una manera de crear espais en què els qui no parlen la llengua poden fer el canvi al català i parlar-lo amb comoditat.
7. Actua com a referent
Tots els nous parlants tenen una persona de referència: la parella, un amic o un company de feina. I aquest referent, sense voler-ho o no, sempre pots ser tu. Ets la persona amb qui podrà entrar en contacte regular amb la llengua en un entorn cordial i estratègicament favorable i amb qui podrà aprendre-la o millorar-la. És a dir, tindrà un aliat en tu i els problemes de comprensió no seran un obstacle, sinó que entre tots dos els superareu.
8. No et deixis guiar per les males experiències
Cada setmana surten nous casos de discriminació lingüística a Catalunya, sigui en l’àmbit de la salut, la restauració o l’administració. De fet, les discriminacions per parlar català a Barcelona han crescut un 40% en un any, segons l’Observatori de les Discriminacions. Al cap i a la fi, tothom ha viscut almenys una mala experiència lingüística a la vida, una situació molt desagradable i incòmoda i que sempre provoca malestar. Per això, sempre desconfiem i ens posem a la defensiva, per si de cas.
En molts casos ens diuen que no ens entenen expressament perquè no volen que ens hi adrecem en català, però hem de tenir en compte que no sempre és així i que hi haurà gent que voldrà fer l’esforç d’entendre'ns. Així doncs, hem d’afrontar aquestes situacions amb assertivitat, però sense ser agressius, i no hem d’interpretar malament certes accions, ja que simplement poden ser motiu de desconeixement perquè l’altra persona fa pocs dies que ha arribat i no sap quina és la situació lingüística del país.