Parlar en català a Barcelona segueix sent motiu de discriminació. Així ho demostra l'Informa de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2023 que s'ha publicat recentment i que situa les discriminacions lingüístiques en quarta posició del rànquing, només per darrere de les racistes i xenòfobes, per motiu de salut i LGTBIfòbiques.
Durant el 2023, l'informe assenyala que a la capital catalana es van comunicar fins a 125 discriminacions per parlar en català. Això suposa un creixement del 38,9% respecte a les 90 denunciades l'any anterior. En total, les discriminacions lingüístiques suposen un 14,45% dels 865 casos registrats per la Taula d'Entitats, un percentatge una mica superior al del 2022.
La majoria de les discriminacions van ser comeses per empreses o entitats privades -80 casos- i per administracions públiques (45). Pel que fa a les empreses, van ser comeses sobretot per treballadors que van negar l'atenció oral a persones que volien continuar parlant en català, agents en oficines bancàries i treballadors de comerços i restaurants. Amb relació a l'Administració pública, van ser perpetrades, sobretot, per funcionaris de l'àmbit de la salut i per agents dels cossos de seguretat locals.
La salut, un dels àmbits més preocupants
La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, detalla que l'àmbit de la salut és un dels més preocupants. És en aquest sector on es produeixen moltes de les incidències i, a més, els agents discriminadors modifiquen el relat dels fets per no fer front a les denúncies. Així, la persona que denuncia la discriminació es pot sentir culpable de la situació.
Un altre factor és la importància de l'àmbit. Els pacients prefereixen ser atesos, així que sovint acaben cedint i canvien de llengua. Això genera una sensació de vulnerabilitat, sobretot en l'àmbit de la salut mental, la pediatria i la gerontologia.
Plataforma per la Llengua adverteix que aquestes 125 són només les que s'han denunciat a les entitats, però que no suposen el total de discriminacions reals, ja que hi ha un problema d'infradenúncia. I és que, de fet, l'Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència de l'AMB detalla que el 31% de la població barcelonina havia estat discriminada per algun motiu a la ciutat. Una dada que confirma la tendència a l'alça de les discriminacions lingüístiques.