Ara que comença un nou any, no tinc una llista de propòsits, sinó més aviat de desitjos lingüístics al voltant de coses que continuaré fent o reivindicant.
No vull deixar de sortir a fer tapes, però posem fi a aquestes terminacions amb -eo, sisplau: tapeo, tardeo, terraceo... D’aquestes terminacions ja en vaig parlar en aquest article i no gastaré gaires més caràcters per tornar-ho a repetir.
La meva cunyada em va demanar durant les festes de Nadal (adverteixo que no és el típic cunyat que et qüestiona) que havíem de trobar un equivalent a terraceo. Per si encara no ho sabíeu, és l’activitat d’anar de tapes o de copes a la tarda o al vespre. Aquí ens passa el mateix, no cal calcar literalment amb fórmules com ara *tardeig, *capvespreig, *horabaixada ni *terrasseig. Ja tenim expressions tradicionals com ara prendre alguna cosa, fer el beure, fer el got, fer el toc, fer el mos, anar a fer-nos-en una o a fer-mos-en una..., segons la zona. La pregunta és: ens hem d’inventar un nom merdoset per fer una acció que hem fet tota la vida, sobretot a la tarda/vespre? Si voleu ser creatius, ja tenim un mot mallorquí que fan/feien servir els joves: horabauxa (d’horabaixa i disbauxa). Medalla d’or a la creació, tot i que no sé si encara és vigent.
Cal dir que el 2018 l’Optimot ja demanava propostes a Twitter, senyal que és un concepte que no passa de moda. Altres alternatives poden ser tarda de copes, tarda de festa, tarda de pica-pica, vesprada de copes... En un context neutre i formal, molt bé, però tornem a oblidar-nos del registre col·loquial. En resum: no us donaran el diploma de “pitjor català de l’any” si dieu expressions tradicionals de tota la vida, tot i que estic a favor de solucions creatives com les d’aquest article de Beteve. Ara bé, sempre que arrelin i es comencin a fer servir, com ara el cas de botellón, que s’ha acabat estenent als mitjans amb la forma botellot.
D’altra banda, continuaré fent les meves classes de zumba, però no deixaré de tenir els meus michelins. Atenció!, que es poden adaptar gràficament: mitxelín (adaptació de la marca Michelin). També m’agrada molt dir-ne panxeta o sacsonets, però ho heu sentit bé, del sacsonet de greix deixeu-me que en digui mitxelín. Fa molt de temps que s’ha estès aquest ús. Visca els cossos no normatius i els mitxelins. Si ja tenim birra al diccionari normatiu, pròximament hi vull veure el mitxelín.
També continuaré tenint cabells blancs o canes. Algú deu considerar encara que cana és un castellanisme flagrant, per això no entra en el diccionari normatiu; en canvi, els mots canós, canosa i canut, canuda (derivats de cana) no tenen cap problema i sí que els entra. Entrar derivats d’un mot que no hi és, al diccionari, és una incoherència com una casa de pagès. Crec que a hores d’ara cal reivindicar tenir canes, a part de cabells blancs. Deixeu-me incorporar l’acudit dolent del dia: “l’any que ve el Festival de Canes canvia de nom i es dirà Festival de Cabells Blancs.”
Per últim, però no menys important, arran del #JoTambé (el #MeToo) de moltes dones periodistes catalanes als mitjans, convé recordar que ja existeixen conceptes bàsics de terminologia del consentiment sexual i desitjo que tothom els tingui presents, especialment molts homes que van dient “no tots els homes” (“not all men”). El TERMCAT, el centre de terminologia de la Generalitat, ja va publicar el 2022 un diccionari amb gairebé 60 termes sobre el consentiment sexual i la Llei del Només Sí és Sí. Un material clau per entendre que qualsevol pràctica sexual ha de ser voluntària, segura, desitjada, consensuada i lliure de violències masclistes.
Destaquem un terme clau que ha sortit últimament d’actualitat als mitjans: abús de poder, encara no definit en aquest diccionari i amb un sentit bastant ampli del dret, amb moltes cares i matisos. També un terme bastant transparent, en què una persona s’aprofita de la situació de poder per aconseguir el que vol. En aquest context, molt sovint, relacionat amb abusos sexuals a dones.
I repassem també què vol dir consentiment sexual: aprovació que dona una persona, d'una manera conscient i lliure i d'acord amb les normes i preferències pròpies, per participar en una pràctica sexual en unes circumstàncies i condicions determinades, que es pot revocar en qualsevol moment i que no es pot pressuposar ni deduir de comportaments previs.
I acabo, ara sí, amb un desig clàssic que vol tothom (a part de voler eliminar errors més clàssics com ara *tenir que, *s’ha caigut, la batalla de sentir/escoltar, etc.): salut i pronoms febles per a tothom!