17
de gener
del
2016
Actualitzat
el
19
de gener
a les
7:23h
L'any 1878, un jove Antoni Gaudí –que tot just acabava d'aconseguir el títol d'arquitecte- va rebre un encàrrec prou important, el de construir una casa d'estiueig per a la família Vicens i Montaner en una finca del que aleshores era la Vila de Gràcia. Cinc anys més tard, el 1883, Gaudí presentava els plànols del que seria la seva primera gran obra, la Casa Vicens, que es va acabar de construir el 1888.
Aquesta construcció, situada al carrer Carolines, 24, de Barcelona, forma part des de l'any 2005 de l'obra gaudiniana considerada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO –juntament amb la Casa Milà, el Park Güell, el Palau Güell, la Casa Batlló, la Cripta de la Colònia Güell i la Façana de la Nativitat i la Cripta de la Sagrada Família-. Es tracta d'una expressió de la creativitat primigènia de Gaudí, que va dissenyar un edifici molt imaginatiu basat en línies rectes i amb una decoració de ceràmica que no només atorgava singularitat a l'edifici, sinó que a més entroncava directament amb la família que l'havia d'ocupar, empresaris del sector de les rajoles.
La casa crida l'atenció en primer terme pel seu recobriment d'obra vista i ceràmica vidriada, que combina influències de l'art mudèjars amb una aposta clara per l'angle recte i amb elements de ferro forjat en la tanca d'accés que remet al Gaudí d'obres posteriors . L'edifici ja va ser declarat monument històric artístic el 1969 per l'estat espanyol i a més té nivell de protecció A com a Bé Cultural d'Interès Nacional que obliga al manteniment i en prohibeix l'enderroc o modificació.
Habitatge familiar durant més de cent anys
Inaugurada l'any 1888, la Casa Vicens ha funcionat fins a temps ben recents per a l'ús que va ser dissenyada, la d'habitatge familiar. Així, el 1899 va passar a mans d'Antonio Jover, i els seus descendents, la família Herreros-Jover, van ser-ne els propietaris fins el 2014. Aquell any l'edifici va ser adquirit pel MoraBanc, entitat financera andorrana que des de bon moment va assenyalar la seva intenció de rehabilitar l'edifici i convertir-lo en una casa-museu oberta al públic.
L'objectiu d'aquest nou equipament cultural de gestió privada serà el de donar a conèixer l'obra primigènia de l'arquitecte, a més de la seva vinculació amb Gràcia i el marc històric en què va ser construïda la Casa Vicens i al mateix temps conformar un nou punt d'atracció en les rutes gaudinianes i modernistes que recorren la ciutat.
Rehabilitació finalitzada a la tardor
El projecte de rehabilitació, que s'està duent actualment a terme i que segons les previsions estarà finalitzat a la tardor d'aquest 2016, està reforçat per l'aprovació definitiva per part de l'Ajuntament de Barcelona del Pla Especial Urbanístic (PEU) referent a aquest edifici, que estableix la propietat privada de l'equipament i fixa una edificabilitat en la parcel·la de 1518 metres quadrats, dels quals 1200 estan conformats per la Casa Vicens en els seus quatre nivells, soterrani, planta baixa, primer pis i golfes, de tal manera que es possibilita que al mateix jardí de la finca, prou ampli, es pugui aixecar un nou volum que es destinaria a usos complementaris, en principi una cafeteria.
En tot cas, segons el PEU, aquest nou espai s'haurà d'edificar al fons del jardí sense poder sobrepassar el 10 per cent del sostre total assignat a la parcel·la. Així mateix, l'habilitació de la cafeteria comportarà el trasllat d'una imatge de Santa Rita, que es recol·locarà en la part de jardí propera a l'entrada de la finca. De fet, cada 22 de maig, dia de Santa Rita, la finca obre portes per a que se li puguin ofrenar roses. A més, el pla fixa la necessitat de reubicar la cafeteria a les finques adjacents en cas que en un futur això sigui possible.
La cafeteria, punt de discòrdia
El pla va ser aprovat en el ple municipal del passat 29 de desembre, amb els vots a favor de Barcelona en Comú, CiU, PP i C’s, les abstencions d'ERC i PSC i el vot en contra de la CUP. La qüestió de la cafeteria va ser l'escull més notori en el debat previ a la votació i va ser l'argument exposat per ERC i PSC per abstenir-se. En canvi, els grups favorables van voler destacar la importància de protegir el patrimoni modernista i posar-lo a l'abast del públic i especialment el fet que en aquest cas es financi amb capital privat. L'equip de govern de Barcelona en Comú però, va advertir que seguirien de prop el projecte per evitar problemes amb l'entorn. La CUP va defensar el vot en contra per tractar-se d'un equipament pensat principalment en el turisme.
Aquesta construcció, situada al carrer Carolines, 24, de Barcelona, forma part des de l'any 2005 de l'obra gaudiniana considerada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO –juntament amb la Casa Milà, el Park Güell, el Palau Güell, la Casa Batlló, la Cripta de la Colònia Güell i la Façana de la Nativitat i la Cripta de la Sagrada Família-. Es tracta d'una expressió de la creativitat primigènia de Gaudí, que va dissenyar un edifici molt imaginatiu basat en línies rectes i amb una decoració de ceràmica que no només atorgava singularitat a l'edifici, sinó que a més entroncava directament amb la família que l'havia d'ocupar, empresaris del sector de les rajoles.
La casa crida l'atenció en primer terme pel seu recobriment d'obra vista i ceràmica vidriada, que combina influències de l'art mudèjars amb una aposta clara per l'angle recte i amb elements de ferro forjat en la tanca d'accés que remet al Gaudí d'obres posteriors . L'edifici ja va ser declarat monument històric artístic el 1969 per l'estat espanyol i a més té nivell de protecció A com a Bé Cultural d'Interès Nacional que obliga al manteniment i en prohibeix l'enderroc o modificació.
Habitatge familiar durant més de cent anys
Inaugurada l'any 1888, la Casa Vicens ha funcionat fins a temps ben recents per a l'ús que va ser dissenyada, la d'habitatge familiar. Així, el 1899 va passar a mans d'Antonio Jover, i els seus descendents, la família Herreros-Jover, van ser-ne els propietaris fins el 2014. Aquell any l'edifici va ser adquirit pel MoraBanc, entitat financera andorrana que des de bon moment va assenyalar la seva intenció de rehabilitar l'edifici i convertir-lo en una casa-museu oberta al públic.
L'objectiu d'aquest nou equipament cultural de gestió privada serà el de donar a conèixer l'obra primigènia de l'arquitecte, a més de la seva vinculació amb Gràcia i el marc històric en què va ser construïda la Casa Vicens i al mateix temps conformar un nou punt d'atracció en les rutes gaudinianes i modernistes que recorren la ciutat.
Rehabilitació finalitzada a la tardor
El projecte de rehabilitació, que s'està duent actualment a terme i que segons les previsions estarà finalitzat a la tardor d'aquest 2016, està reforçat per l'aprovació definitiva per part de l'Ajuntament de Barcelona del Pla Especial Urbanístic (PEU) referent a aquest edifici, que estableix la propietat privada de l'equipament i fixa una edificabilitat en la parcel·la de 1518 metres quadrats, dels quals 1200 estan conformats per la Casa Vicens en els seus quatre nivells, soterrani, planta baixa, primer pis i golfes, de tal manera que es possibilita que al mateix jardí de la finca, prou ampli, es pugui aixecar un nou volum que es destinaria a usos complementaris, en principi una cafeteria.
En tot cas, segons el PEU, aquest nou espai s'haurà d'edificar al fons del jardí sense poder sobrepassar el 10 per cent del sostre total assignat a la parcel·la. Així mateix, l'habilitació de la cafeteria comportarà el trasllat d'una imatge de Santa Rita, que es recol·locarà en la part de jardí propera a l'entrada de la finca. De fet, cada 22 de maig, dia de Santa Rita, la finca obre portes per a que se li puguin ofrenar roses. A més, el pla fixa la necessitat de reubicar la cafeteria a les finques adjacents en cas que en un futur això sigui possible.
La cafeteria, punt de discòrdia
El pla va ser aprovat en el ple municipal del passat 29 de desembre, amb els vots a favor de Barcelona en Comú, CiU, PP i C’s, les abstencions d'ERC i PSC i el vot en contra de la CUP. La qüestió de la cafeteria va ser l'escull més notori en el debat previ a la votació i va ser l'argument exposat per ERC i PSC per abstenir-se. En canvi, els grups favorables van voler destacar la importància de protegir el patrimoni modernista i posar-lo a l'abast del públic i especialment el fet que en aquest cas es financi amb capital privat. L'equip de govern de Barcelona en Comú però, va advertir que seguirien de prop el projecte per evitar problemes amb l'entorn. La CUP va defensar el vot en contra per tractar-se d'un equipament pensat principalment en el turisme.