31
de maig
de
2020, 20:58
Actualitzat:
21:01h
La "guerra freda" entre la patronal espanyola i el govern de Pedro Sánchez ha durat deu dies. L'anunci, el 21 de maig passat, de la derogació de la reforma laboral després d'un acord entre el PSOE, Podem i Bildu, va desfermar la caixa dels trons en els sectors empresarials. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, va decidir en aquell moment suspendre tot diàleg social amb l'executiu i representants de la patronal van interrompre les seves trobades amb membres de l'executiu. Però la tensió va durar tant va fer-ho la solidesa de l'anunci. Avui, després de la seva compareixença a la Moncloa, Sánchez ha comentat a diversos periodistes que s'ha retornat a la normalitat institucional.
Així que es va evidenciar que la idea d'aterrar la reforma laboral no tenia ni tan sols el consens mínim dins de l'executiu, amb crítiques poc dissimulades de la vicepresidenta Nadia Calviño i de ministres com José Luis Ábalos, ja es va veure que la crispació entre el front patronal també es reduia. En el cas de Calviño, la seva posició va quedar aclarida precisament en un acte en un fòrum com el Cercle d'Economia, quan va dir que tot canvi en la reforma laboral s'havia de fer havent escoltat els agents econòmics..
DEs de cercles empresarials ja es va percebre que la derogació de la legislació laboral no tenia futur i responia més aviat a la necessitat de buscar acords amb Bildu per assegurar la majoria al Congrés per fer factible allargar l'estat d'alarma. El mateix Garamendi ja va dir fa uns dies que la CEOE no havia trencat res i que tan sols havia "suspès" els contactes habituals amb l'executiu.
L'executiu de coalició va viure uns dies de tensió arran de la controvèrsia sobre la reforma laboral. Amb dificultat per garantir la majoria al Congrés entorn les pròrrogues de l'estat d'alarma, amb una crispació creiexent en el terreny polític, Moncloa veia amb neguit obrir ara un altre front de conflicte amb els empresaris. La posició de Garamendi, per la seva banda, tampoc és fàcil. El màxim dirigent de la CEOE ha d'aplegar sensibilitats diverses entre "durs" i "pragmàtics" dins de l'organització. L'horitzó de crisi econòmica obliga també els empresaris a buscar la màxima predisposició al diàleg amb els agents socials.
Així que es va evidenciar que la idea d'aterrar la reforma laboral no tenia ni tan sols el consens mínim dins de l'executiu, amb crítiques poc dissimulades de la vicepresidenta Nadia Calviño i de ministres com José Luis Ábalos, ja es va veure que la crispació entre el front patronal també es reduia. En el cas de Calviño, la seva posició va quedar aclarida precisament en un acte en un fòrum com el Cercle d'Economia, quan va dir que tot canvi en la reforma laboral s'havia de fer havent escoltat els agents econòmics..
DEs de cercles empresarials ja es va percebre que la derogació de la legislació laboral no tenia futur i responia més aviat a la necessitat de buscar acords amb Bildu per assegurar la majoria al Congrés per fer factible allargar l'estat d'alarma. El mateix Garamendi ja va dir fa uns dies que la CEOE no havia trencat res i que tan sols havia "suspès" els contactes habituals amb l'executiu.
L'executiu de coalició va viure uns dies de tensió arran de la controvèrsia sobre la reforma laboral. Amb dificultat per garantir la majoria al Congrés entorn les pròrrogues de l'estat d'alarma, amb una crispació creiexent en el terreny polític, Moncloa veia amb neguit obrir ara un altre front de conflicte amb els empresaris. La posició de Garamendi, per la seva banda, tampoc és fàcil. El màxim dirigent de la CEOE ha d'aplegar sensibilitats diverses entre "durs" i "pragmàtics" dins de l'organització. L'horitzó de crisi econòmica obliga també els empresaris a buscar la màxima predisposició al diàleg amb els agents socials.