En el món de les begudes fermentades, el debat entre els beneficis per a la salut del vi i la cervesa ha estat objecte d'interès constant. Més enllà del plaer sensorial, una qüestió que sovint es planteja és la relació entre aquestes begudes i les calories associades.

Són molts els estudis fets per desxifrar els misteris darrere del contingut calòric de vi i cervesa i un d'ells, de la publicació digital nord-americana Wine Folly amb l'ajuda de la sommelier i experta en vi Madeline Puckette, enfronta el vi i la cervesa. En un article a la revista, Puckette posa especial atenció als beneficis de beure, incloent-hi les calories del vi versus les de la cervesa.

[noticiadiari]2/266014[/noticiadiari]
En aquest estudi s'evidencia que, sempre begut amb moderació, els tanins del vi negre ofereixen una protecció efectiva contra les malalties cardíaques, mentre que la cervesa, rica en silici, contribueix a la millora de la densitat òssia i la reducció del risc d'osteoporosi. Però, i pel que fa a les calories? No tots els vins i cerveses tenen les mateixes calories, sinó que varien segons el contingut d'alcohol. L'estudi de Wine Folly escull un vi sec no gaire alcohòlic, i una cervesa lleugera per tal de tenir el mínim de calories d’ambdues begudes.

Les cerveses Ale/Ipa tenen més calories que les cerveses Larger i que els vins amb un 15% d’alcohol, com un Cabernet Sauvignon de Califòrnia, tenen més contingut calòric que, per exemple, un Riesling alemany. Segons la investigació una ampolla de vi conté unes 750 calories i un paquet de sis cerveses (Ale) en suma 900.

[noticiadiari]2/260720[/noticiadiari]
També, una copa de vi estàndard (6oz) per nit, durant una setmana, suma un total de 1.260 calories (i de 9,1 a 19,3 CARBS -carbohidrats-). Mentre que una pinta (14oz) per nit durant una setmana, fan un total de 1500 calories (i de 15,6 a 22,4 CARBS).

D'altres dades relacionades directament amb la salut dels consumidors consideren que els bevedors de vi tenen un 34% menys de taxa de mortalitat que els consumidors d’altres begudes alcohòliques. També posa èmfasi a la funció cerebral, que segons els estudis disminueix a un ritme considerablement més ràpid en els no bevedors que en els bevedors moderats.