Per què Gabriel Rufián agrada molt a Madrid? La figura del candidat d'ERC el 29-N s'ha fet gegantina aquesta legislatura. A Catalunya ja era un dirigent valorat i reconegut, i a la capital espanyola tenia notorietat en ambients polítics i periodístics en tant que portaveu del principal grup independentista al Congrés. Però ara s'ha fet popular, especialment en la base electoral a l'esquerra del PSOE. Els seus actes a Madrid i l'expectació mediàtica que genera ho testimonien encara que això faci més gran la rasa emocional que el separa del que ell entén que és el mainstream català, que dibuixa segrestat per un cert classisme i una narrativa i hegemonia cultural convergent que el "menysprea", a vegades també dins d'ERC. Una denúncia que no veu contradictòria amb, aquesta mateixa setmana a Catalunya Ràdio, reivindicar coses el pujolisme.
La seva força a Madrid s'ha tornat a posar de manifest. Un divendres al vespre de pont llarg (dilluns és l'Almudena i aquí s'ha decretat el campi qui pugui, que encara fa bo) unes tres-centes persones han vingut a escoltar-lo -malgrat una difusió que el seu equip admet que ha estat discreta- a l'auditori de la seu de la UGT de l'Avinguda Amèrica, on n'hi caben unes 600. Rufián ha estat gairebé una hora signant Com guanyar els fatxes (Ara llibres) després de presentar-ne l'edició en castellà amb Sarah Santaolalla, una de les estrelles mediàtiques del progressisme i cara de la Séptima, la televisió que es va posar en marxa dijous. L'escoltava Irene Montero, cap de llista per Podem a Madrid, amb qui compartirà míting aquest dissabte. També hi ha havia els dirigents d'ERC Oriol López, Isaac Albert i Lluís Salvadó.
Al públic s'hi barreja jovent amb alguns militants de més edat. El Gabriel i la Maider són una parella de Bilbao que fa quatre anys que viu a Madrid. Venen encuriosits pel personatge i perquè en comparteixen les idees. No saben a qui votaran (la papereta d'ERC no la podran triar), però d'ell en valoren que "defuig la façana" i parla "com la gent del carrer". La Maider diu que a la seva feina fins i tot agrada a alguns conservadors. Estan, això sí, decebuts que no hagi aconseguit unir tot el que hi ha a l'esquerra del PSOE. Això fa que el Gabriel sigui pessimista sobre el que oferirà el 29-N. Per això espera "solucions" per guanyar "els fatxes", que a la presentació no acabaran d'arribar malgrat que el llibre conté propostes concretes a banda d'alguna confessió sucosa.
La decepció per la manca d'unitat
Una decepció per la manca d'unitat que també comparteix una altra fan de Rufián. En aquest cas és la Clara, una pensionista que va militar al PSOE fins al 1983, "quan vaig veure que el govern els canviava". No li agrada Irene Montero (diguem-ne que la col·laboració amb Podem s'ha entès poc), però sí Rufián i pateix per ell "perquè brilla massa en un entorn amb massa gent de poc nivell". També té un punt crític amb la maniobra per unir l'esquerra: "Va crear una expectativa massa gran, cadascú s'ho va fer a mida i ell no podia no acatar el que havia decidit ERC [no confluir en cap aliança estatal] si volia seguir al seu partit", opina.
Rufián ha acumulat reputació en aquesta legislatura (només val veure les enquestes de valoració) malgrat que el 2023 va passar de 13 a 7 escons víctima del vot útil. El fracàs de Yolanda Díaz i de Sumar com a projecte, l'esbroncada constant amb Podem, la contraposició a les formes de Junts com a soci més fiable del PSOE i amb un independentisme menys nacionalista, i el talent a xarxes el van convertir en una gran expectativa. I ella la va alimentar a fons. Ara ha assumit el fracàs (no n'és l'únic culpable) de no poder unir l'esquerra, però aquest divendres ja ni n'ha parlat. Les preguntes de Santaolalla eren més personals, de com s'ho fa algú independentista i de barri que assegura que encara es lleva molts dissabtes "pensant que he d'anar a currar" en un món com el del Congrés.
La lluita per no deixar de ser outsider
Rufián no ha fet una exposició d'idees, propostes o lleis. Ha reivindicat la seva condició, la seva "classe", i ha intentat preservar la seva preuada imatge d'outsider de l'establishment polític encara que faci deu anys que és el Congrés. "La desconnexió entre el carrer i la política endogàmica em cansa; seria incompatible que parlin bé de mi en determinades tertúlies i arribar a la gent, i per això estic avesat a les xarxes encara que em diguin que és espectacle", ha afirmat després de deixar en mal lloc els "suposats experts compol" que treuen ànima a la política.
Rufián triomfa a X, però també és dels polítics més seguits a Instagram i a TikTok i això vol dir ser directe i ensenyar un bitllet de 50 euros a la tribuna del Congrés per assenyalar els interessos immobiliaris de diputats de Junts, "cosa que fa que després em comparin amb Javier Milei a Catalunya Ràdio". Els mitjans, especialment els catalans, no són el que més s'estima el candidat d'ERC: "Hi ha una política i periodisme molt classista que pateixo cada dia".
Demana als seus que el cuidin
Tot plegat és el que fa que, segons ell, tingui "ràbia de classe", i també que no és senzill ser d'esquerres i independentista a la capital de l'Estat: "És com els que som de l'Espanyol, el fàcil és ser culer i convergent", ha dit recollint una ovació. "Quan torno a Catalunya els mitjans i una determinada gauche divine no em coneix bé i això em cansa en el tracte", ha admès. Una circumstància, sumada a partits -s'entén que ho deia pel seu- que no "cuiden" a qui "es trenca la cara" per les sigles, que li posa difícil, però que no li treu les ganes d'acabar la seva carrera política a Catalunya. I de ser-ne president, que ell no té, ha dit, cap ambició de ser ministre. President després que ho sigui Oriol Junqueras, això sí. No es pot queixar de com l'ha acollit aquest Madrid i escoltant-lo es fa difícil d'entendre la voluntat de marxar-ne un dia o un altre.
