Totes les enquestes apunten una forta tendència a l’alça de Vox el proper 29-N, alhora que una majoria d’elles vaticinen la victòria del bloc de dretes. En una investidura per fer president el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, Santiago Abascal estaria en condicions de ser exigent i entrar en un govern de coalició amb una representació significativa, incrementant de molt els 33 escons al Congrés que va aconseguir en les eleccions del 2023. Seria la primera vegada que l’extrema dreta torna al poder a Espanya des del 1975. Però el partit d’Abascal afronta també febleses i amenaces. Encara queden dies i aquest és el DAFO de Vox.
Debilitats
La principal debilitat de Vox és la incerta solidesa de l’onada ultra. És tan cert l’ascens de l’extrema dreta a gairebé tot arreu com la fragilitat de la crescuda. A cada elecció rellevant, es manifesten les volubilitats d’unes franges de votants que avaluen i reaccionen a les inflexions extremes. Ho acabem de veure al Brasil, on l’electorat ha corregit, de manera sorprenent, les perspectives de victòria de Bolsonaro. Ho hem vist a Sèrbia. I ho acabem de contemplar als Estats Units, on després d’assajar una segona experiència Trump, la majoria social ha dit prou als seus excessos. Estarà donant senyals d’esgotament el tsunami ultra?
Amenaces
Una mobilització massiva de l’esquerra és la principal amenaça per a l’extrema dreta. I pot haver senyals d’això, després que el cas de la Maricarmen hagi fet d’argamassa emocional d’un corrent popular inesperat. L’ambient generat a moltes ciutats emet signes d’un despertar col·lectiu que pot tenir -ja es veurà- efecte electoral. La gran amenaça per a Abascal és que la campanya avanci emmarcada en temes de cohesió social i desigualtat, des de la crisi de l’habitatge als interrogants sobre el futur de les pensions. Si l’esquerra sap emergir com a força que garanteix la seguretat en un sentit ampli (la seguretat del futur, de les pensions i de l’habitatge), les enquestes poden ser desmentides.
Fortaleses
Vox creix amb un fort vent de cua. La societat espanyola, com moltes del nostre entorn, ha girat a la dreta. Però, a més, Abascal ha sabut teixir aliances internacionals. Entorn Vox hi ha una coalició internacional ben engreixada que va de l’Israel de Netanyahu a la Itàlia de Meloni i Le Pen a França. A través de la Fundació Disenso, el partit ultra ha solidificat un pont amb els moviments similars d’Amèrica Llatina, on diversos païsoshan caigut cap al seu costat. Abascal és avui un líder viatjat que pot ser rebut amb escalf des de la Colòmbia de De la Espriella al Xile de Kast. A més, els pactes amb el PP en comunitats autònomes i ara al Senat han ajudat a fer més crucial el paper dels voxistes.
Oportunitats
La feblesa del lideratge de Feijóo dona una oportunitat afegida a Santiago Abascal. El PP juga més a endurir el seu missatge per no perdre més vots cap a Vox que a reforçar un discurs conservador moderat. El to dels populars sembla perdre d evegades identitat pròpia per voler emular el llenguatge agressiu i insultant dels d’Abascal. En aquest context, els pitjors esdeveniments, de la crisi migratòria a Ceuta i la tragèdia ferroviària de Toledo poden convertir-se en flamarades d’oportunitat.
