Quan l'1 d'octubre a la nit va transcendir que Junts votaria en contra dels decrets d'habitatge de Pedro Sánchez, a la Moncloa es va començar a plantejar un avançament electoral. Els juntaires van certificar el "no" l'endemà, divendres, i després d'un cap de setmana de consultes, el president del govern espanyol va anunciar eleccions anticipades el 29 de novembre. El desnonament de Maricarmen Abascal i l'onada d'indignació posterior havien obert una finestra d'oportunitat, el bloqueig de la dreta al Congrés permetien identificar un enemic clar i, sobretot, el debat s'havia desplaçat de Ceuta o la corrupció cap al dret a l'habitatge, terreny més còmode pel PSOE i les esquerres. Amb aquestes cartes a la mà, Sánchez va pitjar el botó i va activar el compte enrere.
Ha passat un mes des del desnonament de Maricarmen, que va morir fa dues setmanes. S'han convocat manifestacions multitudinàries, acampades més o menys concorregudes a la plaça del Sol de Madrid i a la plaça Catalunya de Barcelona, i una vaga general que ha reactivat els sindicats majoritaris i donarà el tret de sortida a la campanya electoral del 29-N, amb un missatge a favor del dret a l'habitatge, però també per constatar els riscos que tindrà per als treballadors un govern de PP i Vox. I Sánchez ha aprovat de nou els decrets que van precipitar la convocatòria electoral, amb la tranquil·litat d'una diputació permanent en què Junts no és rellevant. En aquest context, es comença a detectar un canvi de tendència en favor de les esquerres de cara a les eleccions?
El cert és que, amb les enquestes que hi ha sobre la taula, no es detecta un punt d'inflexió clar, més enllà de canvis mínims que entren dins del marge d'error i que beneficiarien, sobretot, el PSOE. El recull d'enquestes de Nació, que fa seguiment dels sondejos que es publiquen des del 2023, constata que el PP continua en una còmoda primera posició, però amb una lleugera tendència a a la baixa, i a troba a uns 26 escons de distància del PSOE. Els socialistes concentren el vot de l'esquerra i creixen lleugerament. Vox, de manera més o menys constant, manté el creixement a costa del PP i no té rival a la tercera posició. I l'esquerra espanyola, després del fracàs de les negociacions entre Front Ampli i Podem, continua sense aixecar cap, si bé és cert que encara és aviat per calibrar l'efecte del no-acord a l'esquerra del PSOE. La majoria absoluta de PP i Vox sembla la clara guanyadora del 29-N.
Els errors no forçats de Feijóo
En tot cas, és sabut que l'agenda de campanya té importància. Per això el PSOE intenta dibuixar el 29-N com un plebiscit entre un govern progressista liderat per Sánchez o un govern "involucionista" de PP i Vox, i treu pit de l'agenda social dels últims anys -augment del salari mínim, una reforma laboral per millorar les condicions dels treballadors, ampliació dels permisos de paternitat i maternitat- o el compromís de revaloritzar les pensions de l'any vinent. Què es decideix el 29-N? O això, o l'agenda de Milei, que ha visitat Madrid aquesta setmana i s'ha vist amb Isabel Díaz Ayuso (no pas amb Feijóo). "La dreta espanyola dona pistes de què vol fer, ningú no podrà dir que l'han enganyat", deia dijous el ministre Óscar Puente, de visita a Barcelona.
En tot cas, l'esquerra té al seu favor els errors no forçats que encadena el candidat Feijóo. Als lapsus en intervencions públiques, convenientment aprofitats per Sánchez, s'hi suma l'atac al model d'escola catalana que ha sacsejat la setmana a Catalunya -fins al punt que Albiol ha hagut de sortir a apagar el foc-, l'enduriment del dret a l'avortament i a l'eutanàsia, o el qüestionament del sistema de pensions, que ha donat munició al PSOE per alertat als pensionistes que si el PP i Vox arriben a la Moncloa hi haurà retallades en les prestacions. El fantasma de les pensions torna a perseguir el líder gallec, com l'any 2023, i Salvador Illa, des de Catalunya, també ajuda a convertir-ho en tema de campanya per mobilitzar votants pensionistes. Tot això pot activar l'electorat progressista.
Sí que es pot?
Sigui com sigui, els socialistes miren de transmetre optimisme i Sánchez ha jugat ja la carta de "l'amor" amb Begoña Gómez i ha sortit ben parat de l'entrevista a La Revuelta, amb màxims d'audiència. El PP, amb el fitxatge de Xavier García Albiol, mira de taponar fugues a la seva dreta però Feijóo presenta mancances com a candidat. Vox intenta no cometre errors -ha evitat aquesta setmana la trobada amb Milei, que ha resolt amb una videotrucada. A les esquerres, després de les negociacions, intenten passar pàgina i parlar de propostes, més enllà de noms i sigles. Ada Colau ha tornat a "X" per acceptar una entrevista amb el creador de contingut Jordi Wild, però la seva llista té un 34% d'oposició interna. Per la seva banda, Irene Montero i Gabriel Rufián van inaugurar la seva joint venture en un acte a Nou Barris aquest dissabte. L'objectiu? Mobilitzar al màxim les esquerres, que de moment es veuen al carrer però no del tot a les enquestes.
Hi haurà un canvi de tendència que permeti a l'esquerra imposar-se a PP i Vox? El politòleg Guillermo Fernández, professor de la Universitat Carlos III, alertava en conversa amb Nació que la societat ha girat cap a la dreta i que només la mobilització de l'esquerra no pot capgirar les tornes. "Una mobilització de l'esquerra pot produir-se, però no serà suficient. Caldrà activar segments fins ara al marge de la dialèctica esquerra-dreta, pensionistes preocupats, nous electors joves i abstencionistes", afirmava. El director de GAD 3, Narciso Michavila, afirmava que PP i PSOE podrien estar ja en un "empat tècnic" i que els socialistes podrien quedar en primer posició, però mantenia que governarà Feijóo. És més optimista Ivan Redondo, excap de gabinet de Sánchez. Aquesta setmana, ha assegurat que el PSOE ja és primera força i que les esquerres estan "a deu escons" d'evitar una victòria del "consorci PP-Vox".
