“El Ebro nace en Reinosa, y pasa por el Pilar, y en el Sur de Catalunya, queremos que llegue al mar para conservar nuestro Delta, los “musclos” y el calamar...”. Quico el Cèlio, el noi i el Mut de Ferreries van encabir aquesta petita estrofa enmig d’una popular jota que cantaven a principis dels 2000 quan el govern de José Maria Aznar va impulsar el Pla Hidrològic Nacional. La tornada va fer fortuna, i una dècada després continua vigent. Es cantava i es canta.

L’Ebre ha tornat a entonar el clam de protesta aquest diumenge contra el Pla hidrològic de la Conca de l’Ebre, i per fer sentir la seva veu ha comptat amb la plana major de la política catalana, que rere la popular imatge de la mànega nuada i el lema de "Salvem el Delta" han explicitat el seu rebuig als propòsits del PP. Des d'Oriol Junqueras i Carme Forcadell fins a Lluís Llach passant per Josep Rull i Xavier Domènech.

A primera línia de la manifestació, amb un punt de turista que visita un lloc que no li és habitual, i amb la remor de proclames cridades amb el peculiar dialecte ebrenc, els representants polítics han recorregut els carrers d'Amposta acompanyats de centenars de manifestants que han completat una manifestació sense precedents. Una autèntica marea blava en defensa d'un "riu que és vida", - lo riu - que ha estat el protagonista de la multitud de càntics i de pancartes que han inundat els carrers de la capital del Montsià, desbordats.

El Segre, en defensa de l'Ebre

"No mos prendran l'aigua" han clamat els manifestants des del carrer i també des de les terrasses dels bars, espectadors privilegiats que s'han permès la llicència de canviar el lema de la manifestació: "lo riu és birra". L'humor no ha faltat, ni la música de tall popular,  ni els gegants, ni tampoc desenes de lleidatans, que han volgut oblidar la dicotomia entre la defensa del Delta i la dels regants de Segarra-Garrigues, més favorable al Pla Hidrològic, per unir-se a favor de la retirada del projecte de l'executiu de Rajoy, diana dels calbots dels manifestants. 

"Els de Ponent també baixem", cantaven com un sol home al darrera del gran nus que s'ha fet popular en els darrers anys per defensar l'Ebre. Ha estat una demostració de força, una mobilització per demostrar, de nou, que l'Ebre existeix i que s'aixeca quan li toquem el nervi.